Neus Canyelles. Autobiografia autoritzada.

Neus Canyelles. Autobiografia autoritzada.

Valoració

Rating: 3 out of 5.

Autor Neus Canyelles

Publicació Empúries

Pàgines 136

Any 2021

Gènere. novel·la catalana Narrativa contemporània

En la tria dels llibres que em fa ganes llegir sempre pos atenció a les novetats de la literatura catalana, tot i que és molt difícil triar entre els autors emergents i per això, a part d’algunes excepcions, m’espero una mica a veure què en diuen els altres. I dins de la literatura en català, per proximitat, intent estar atent al que es cou per la banda del que als catalans els agrada dir les illes i que tan molesta als seus habitants. Digueu millor Mallorca, Menorca i les Pitiüses. Aquest és el llibre que us propós avui, publicat aquest mateix any, el trob prou interessant per a que, si us sembla bé, el preneu en consideració.

La trama

Una escriptora s’asseu cada dia al cafè de l’òpera de les Rambles de Barcelona, allà hi troba cada dia una dona sempre tota sola, més gran que ella, amb aspecte abandonat i a qui sembla que els cambrers conviden al cafè i a les torrades que es menja. Mai no creua una paraula amb ella però l’observa amb tristesa i una certa malenconia. Perquè aquella dona podria ser ella mateixa si es deixés endur per la depressió que la ronda sempre. Així s’obre aquest llibre breu de records i així es tanca també, amb un pròleg i un epíleg al que serà l’eix central del llibre: el record de la infantesa com una època feliç, amb les estades als estius a un poblet de la serra de tramuntana perfectament reconeixible i la vida d’hivern a la ciutat, amb l’escola i les amistats. L’existència serà molt més senzilla que a l’etapa adulta, a la qual s’hi referirà diverses vegades durant tota la narració, .

El llibre

L’any 1919 Neus Canyelles va publicar el llibre Les millors vacances de la meva vida on explicava el greu procés de depressió que va sofrir, l’intent de suicidi i l’ingrés a l’hospital psiquiàtric. Si aquell llibre era la baixada als inferns, aquesta autobiografia seria una mena de reparació tornant al període anterior a tots els conflictes: el de la infantesa com a paradís perdut. Un tema recurrent a la literatura i que en aquest cas es percep com a intensament autèntic. Ella mateixa ho explica a l’inici amb tota una declaració de principis:

L’estiu següent no va ser diferent. Cap va ser diferent fins que jo vaig complir tretze anys. els tretze anys em portaren molta solitud i desolació. per això no puc autoritzar la meva autobiografia més enllà dels límits de l’inici de l’adolescència.

Diuen que la gent que ha estat molt feliç durant la infància ho té molt difícil quan es fan grans. Aquesta espècie d’enamorament d’aquell paradís perdut causa molt de dolor, sobretot si després la vida et provoca una decepció rere una altra.

A part del pròleg i l’epíleg, l’obra s’estructura en dues parts: estiu i hivern. La primera explica la infantesa i les estades al poblet de muntanya. L’evocació de la família, els amics i el paisatge, l’ambient del poble i els banys a la mar estan narrats amb l’enyorança del que ja no hi és i transmet la lluminositat de l’entorn i de la vida senzilla. La part de l’hivern se centra en l’escola, les amigues, els deures. No només s’hi descriuen les relacions personals sinó que també hi podem trobar mostres de la societat de l’època:

A l’escola hi havia nines amb noms i diminutius poc comuns, com es veu. Afegim-hi Michelle, Tissy o altres que no eren de la classe, com Cuqui, Teté, Cote o Chichi, per exemple. Això contrastava molt amb les nines del poble, que tenien noms més tradicionals mallorquins, com Catalina, Antònia, Magdalena, Francisca o Margarita.

La prosa és continguda, sòbria i fins i tot distanciada. Les referències al trastorn de personalitat que li van diagnosticar els psiquiatres puntegen tot el llibre com un contrast amb l’època feliç que narra. I finalment, el llibre és ple de referències literàries, jo personalment sempre les trobo interessants a una narració i sovint m’ha fet descobrir autors que desconeixia o que no havia llegit, aquí hi trobareu moments dedicats a Carson McCullers, Marcel Schwob, o Sherwood Anderson entre d’altres. En remarcaré la més curiosa, una cita de Joseph Roth perquè és la mateixa i es troba en dos moments diferents, al principi i al final del llibre, al principi entre cometes i al final en estil indirecte:

Abans tot necessitava molt de temps per créixer i, quan desapareixia, s’oblidava lentament. Per això es vivia dels records, com ara es viu de la capacitat d’oblidar ràpidament

Què és Autobiografia autoritzada.

Unes memòries evocadores que volen reflectir unes sensacions i un ambient més que no crear una biografia cronològica de la vida de l’autora. El llibre descriu molt bé la senzillesa de la vida abans que aquesta es convertís en alguna cosa difícil de suportar.

Recomanat per als interessats en les històries humanes, els sentiments i les reflexions més que no en l’acció o una trama complexa. D’altra banda, si el lector té una certa edat, com l’autora, que confessa que s’aproxima als seixanta anys, hi reconeixerà alguns detalls del seu propi passat, però això només és un detall.

Neus Canyelles

És una escriptora mallorquina nascuda el 1966 que ha guanyat diversos premis, l’any 2013 va guanyar el premi Mercè Rodoreda de recull de narracions per Mai no sé que fer fora de casa. l’any 2019 va publicar el també autobiogràfic Les millors vacances de la meva vida on explica els seus problemes amb la depressió. El llibre va rebre molt bones crítiques. Autobiografia autoritzada (2021) és la seva darrera publicació fins ara.

A la pàgina web hi trobareu més detalls

pàgina web

Rating: 3 out of 5.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s