Ali Smith. Estiu.

Ali Smith. Estiu.

Valoració

Rating: 3.5 out of 5.

Autor Ali Smith

Publicació Raig Verd

Pàgines 346

Any 2021

Gènere. Narrativa en anglès Narrativa contemporània

Amb Estiu he acabat el quartet estacional d’Ali Smith que vaig començar amb Tardor, i vaig seguir amb Hivern i Primavera. Són llibres que al Regne Unit van sortir a raó d’un per any i a casa nostra quasi estacionalment. La impressió general que tinc és que m’agradaria haver-los llegit més seguit. Sobretot m’hagués agradat tenir més presents els altres tres mentre llegia aquest darrer, perquè tot i ser novel.les independents, en aquest darrer lliurament l’autora recupera personatges de les altres novel.les i, d’alguna manera, aquest volum no és només el que tanca el quartet sinó el que el lliga. O sigui que us podeu llegir perfectament aquesta novel.la tota sola però per a gaudir de l’experiència completa us recomanaria llegir-les totes.

La trama

En realitat hi ha diverses trames més o menys relacionades entre elles. La primera és la de la família Greenlaw amb la mare, Grace, i dos germans, na Sacha i en Robert. Na Sacha és una adolescent que es preocupa pels temes socials i pel canvi climàtic, en canvi el germà petit es fa l’escèptic i el cínic amb la seva actitud autosuficient i de menyspreu. A la casa dels Greenlaw hi reapareixeran dos personatges de novel.les anteriors na Charlotte i n’Art que tenen un encàrrec pòstum de la mare d’aquest darrer i se n’aniran tots junts a Suffolk a complir-lo fent una visita a en Daniel Gluck.

Daniel Gluck, de 104 anys, és un personatge de Tardor, el primer volum de quartet. Tot plegat donarà peu a les altres històries del llibre. Daniel Gluck viurà el present i alhora, enmig d’absències momentànies reviurà, d’una banda el seu internament a l’illa de Mann durant la Segona Guerra Mundial com a alemany resident a Anglaterra, i de l’altra la història de la seva germana alemanya Hanna Gluck a la mateixa època en la resistència francesa antinazi. En Robert Greenlaw té interés en visitar el lloc on es va allotjar breument Albert Einstein fugint dels Nazis i de camí cap els Estats Units, i finalment Grace Greenlaw, la mare dels nins tindrà l’oportunitat de rememorar i reflexionar sobre el seu passat com a actriu en una visita a l’esglesia d’aquest poble.

El llibre

Com es pot observar de l’argument, combinar i desenvolupar tantes històries en les tres-centes i escaig pàgines del llibre i que la cosa funcioni no és senzill. A més hi ha d’haver espai per fer la crítica del present, donar sentit al títol i afegir-hi els referents culturals necessaris amb una certa coherència.

Tot això fa Ali Smith i excepte alguns excessos, segons el meu parer, per a col.locar el discurs ideològic o algun personatge una mica exagerat com en Robert, l’autora hi reïx. La veritat és que no n’estava del tot segur d’aquesta meva apreciació, per sort per a mi, a l’epíleg na Carlota Gurt ve a dir una cosa semblant a més de moltes altres coses, totes elles positives per a la novel.la.

És amb les referències a les novel.les anteriors, com explicava a la introducció, que m’he adonat que hauria estat millor tenir més recents les altres lectures però vull insistir per a un possible lector d’aquesta novel.la que aquest fet no afecta a la seva lectura, només li dona una nova dimensió.

Tots els personatges tenen un transfons interessant, com l’adolescent Sacha, preocupada pel medi ambient i per la vida dels més desfavorits, que envia dues cartes a una persona del centre d’internament d’emigrants parlant-li dels falziots, ocells migrants com els mateixos interns. O Daniel Gluck, internat durant la segona guera Mundial juntament amb altres estrangers, tots ells fugint d’alemanya, professionals en perill, molts jueus entre ells tancats per si de cas eren espies. O la Charlotte vivint al casal protagonista d’ Hivern que també acabarà acollint refugiats.

Però són molts altres els temes que s’hi tracten. El Brexit i les seves conseqüències, amb un país dividit, simplificat amb arguments demagògics és blamat intensament per Ali Smith així com també els polítics que l’han dut endavant. La Covid i les restriccions que l’han acompanyada també hi apareix amb aquesta necessitat de l’autora de fer la crònica del temps que viu. El canvi climàtic i Greta Thumberg, el cas George Floyd, tot això se cita enmig de les converses i les reflexions dels personatges.

Les referències culturals també hi són nombroses: Einstein, Kafka, Uhlman o el capítol dedicat a Lorenza Mazzetti o el fet que Grace de jove representés el Conte d’hivern de William Shakespeare.

Dickens

…i un relat de Nadal també de Dickens en que un home demana a un fantasma que se li endugui la memòria perquè vol deixar de sentir-se trist pel record dels moments dolorosos. el fantasma ho fa, li lleva tots els records que li fan mal. Però, encara que el coneixement del motiu del dolor d’ha esfumat, el dolor no desapareix…

o Rilke

Rilke diu que quan tens un fill li serveixes la seva pròpia mort, l’hi poses a la boca com una molla de pa vell, el cor de la poma més bonica.

L’estil és també peculiar, a part dels salts entre trames abunden els fragments descriptius i amb converses reflexives o exposicions sobre diferents temes com de sobte un diàleg abrupte amb frases inacabades, amb tot plegat manté atent el lector.

I sobre el títol i el seu significat, hi ha diversos moments on l’autora s’hi refereix, directament o indirectament. No em sembla casual que els dos camps d’internament, el present i el passat, es descriguin a l’estiu, o que l’autora comenti que summer en anglès antic també vulgui dir biga.

I sens dubte l’estiu és realment sobre un final imaginat. Ens hi dirigim instintivament com si hagués de signidicar alguna cosa. Sempre l’estem buscant, buscant arribar-hi, dirigint-nos-hi tot l’any, com l’horitzó conté la promesa d’una posta de sol.

I em sembla que amb tot això no exhaurim les interpretacions de la novel.la, la qual cosa vol dir que tot i que no és perfecta i que hi pot haver parts que m’hagin agradat més que altres és una obra prou rica per a dedicar-li el temps que es mereix.

Què és Estiu.

Una novel.la particular, juntament amb les altres tres el quartet estacional, quasi un experiment d’escriptura ràpida, volgudament ancorada a l’actualitat, molt crítica amb la societat que estam vivint, per res literatura d’evasió sinó tot el contrari: literatura compromesa, ideològica, crònica de les preocupacions actuals des del punt de vista britànic i global en general expressat a través dels personatges que posen en evidència la crisi que estam vivint. Un toc d’atenció no gens amable sinó més aviat una bufetada a la consciència.

Les diferents històries lligades i ampliament desenvolupades quasi com a relats independents poden descoratjar el lector més tradicional que en alguns moments es pot sentir perdut però també és una oportunitat per llegir obres una mica més arriscades del que estam habituats. Recomanat per a lectors que aprecien una actitud crítica i militant a les polítiques i institucions actuals i que no els faci por la diversitat d’històries i èpoques dins una mateixa narració.

Ali Smith

És una escriptora escocesa nascuda l’any 1962 i actualment viu a Anglaterra, a Cambridge. És autora de diversos contes i novel.les alguns dels quals estan publicats en català i castellà. ja era coneguda internacionalment , però ha estat a través del quartet estacional i els multiples premis que ha rebut que ha accedit a un públic més ampli.

A la pàgina web hi trobareu més detalls

pàgina web

Rating: 3.5 out of 5.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s