Maria Barbal.  Tàndem.

Maria Barbal. Tàndem.

Autor Maria Barbal

Publicació Destino

Pàgines 175

Any 2021

Gènere. novel·la catalana Narrativa contemporània

Valoració

Rating: 2.5 out of 5.

De Maria Barbal havia llegit la seva coneguda Pedra de tartera, llibre que em va semblar curiós i exòtic amb l’escenari i les històries del Pallars, i fins ara no n’havia llegir res més. Amb aquest Tàndem (premi Josep Pla de 2021) vaig pensar que tal vegada estaria bé tornar a veure què feia aquesta autora. El resultat ha estat una mica decebedor, si més no a mi em sembla una novel.la molt senzilla, ben escrita però que no aporta massa res de nou i fins i tot amb alguns detalls que m’han semblat poc moderns.

També és possible que jo no l’hagi sabut apreciar, en tot cas aquesta és la sensació que estaba tenint tot el temps metre llegia, que es podia anar una mica més enllà tant amb els personatges com amb les reflexions que els susciten les experiències que passen .

La trama

N’Armand i n’Elena, ambdós al voltant dels seixanta anys, es troben a classe de ioga i comencen a establir una relació. Els dos tenen una història diferent però amb elements comuns. N’Armand és vidu amb un fill amb el qual té una relació distant i Elena, també amb un fill, està casada en un matrimoni que ja fa estona que s’està enfonsant. El punt àlgid de la novel.la és el viatge al sud d’Anglaterra que n’Armand proposa a n’Elena per anar a conèixer el seu net. N’Elena accepta i torna amb la resolució d’aclarir les coses amb el seu marit, un poeta al que no la lliguen ja massa coses. Pel camí es fa evident que tots dos han de resoldre els comptes amb el passat abans de plantejar-se quina vida volen.

El llibre

El llibre parla de la necessitat d’assumir els errors del passat per a poder tirar endavant. N’Armand sent el pes de no haver estat prou comprensiu amb la seva dona arrel d’un trauma que van haver de superar abans de la malaltia que la va dur a la mort. Això, de rebot, l’ha fet distanciar del fill, al qual veu de tant en tant i amb qui té l’oportunitat ara de parlar amb motiu del naixement del net.

En el cas de l’Elena es tracta d’un matrimoni acabat, amb retrets també pendents i la urgència de prendre una decisió i no seguir acomodada en un vida sense sentit.

No és estrany doncs que els dos personatges es trobin, al principi sense compromisos. Només per viure de nou, a una edat on les obligacions familiars ja estan acabades i pot haver-hi un replantejament de la vida pròpia. Com li passa sobretot a n’Elena, mestra recent jubilada, a qui se li afegeix haver d’aprendre a viure sense les classes i els nins.

Els dos personatges tindran les seves respectives converses amb el fill i el marit en el que seran els clímax de la història i podran dirigir-se cap el desenllaç.

Els capítols de n’Armand són narrats en primera persona i els d’Elena en tercera. Ambdós mostren els respectius punts de vista si bé amb les dues tècniques diferents d’aproximació al personatge el predomini de diàlegs és més evidents als capítols de n’Elena. La part dels retrets amb el marit és de les més interessants:

Ve del teu orgull, Elena!

Potser pel to que el Ramir va emprar, greu i pla, diferent de la brometa que havia fet servir fins aleshores, ni el Marc ni l’Elena no van respondre.

El mot orgull, com un carràs de raïm lluent, pesant, amb grans podrits al mig, d’aquells que no es veuen, havia empastifat els sentits de L’Elena, li havia travat l’estómac juntament amb la paraula. Fins que en va empassar el suc i en volia escopir les pells.

En fi, com podeu veure, no és que no hi hagi coses interessants, però no m’ha acabat de convèncer. Durant les converses m’ha semblat detectar-hi comentaris amb alguns llocs comuns. I alguns aspectes poc coherent: el fet que a l’Elena li hagi costat acceptar l’homosexualitat del fill, no lliga massa amb el pensament i la formació del personatge

Ella accepta el Marc tal com és, encara que no va saber escoltar-lo quan l’hi anava a fer saber i està segura que això els ha separat.

O que l’autora es refereixi a la seva feina com a parvulista, un terme més que antiquat a l’ensenyament. L’oposició del fill a la separació dels pares és una mica pueril i em sembla que tampoc no fa per al personatge. No ho sé, com deia al principi aquesta és la sensació general que m’ha quedat. El tema de l’obra és interessant però diria que alguna de les maneres de plantejar-los és poc actual. M’agradaria que la llegíssiu i em diguéssiu si he llegit la novel.la amb prejudicis o teniu la mateixa sensació que jo he tingut.

Què és Tàndem.

Un llibre que parla de la possibilitat de viure i esmenar el camí a l’edat adulta, que val la pena abandonar la rutina i intentar viure de nou.

Una novel.la que parla de la necessitat d’assumir el passat i aprendre a revalorar-se de nou.

Recomanat per a qui els agradin més les històries on els pensaments i els sentiments dels personatges tenen més pes que no la trama. Escrit d’una manera senzilla, planera tracta uns personatges quotidians i expressa un missatge senzill que tal vegada podria haver estat més elaborat.

Maria Barbal

És una escriptora catalana que es va donar a conèixer amb Pedra de tartera (premi Joaquim Ruyra 1984) amb el qual comença un cicle ambientat al Pallars. al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis i reconeixements com la Creu de sant Jordi l’any 2001.

A la pàgina web hi trobareu més detalls

pàgina web

Rating: 2.5 out of 5.

2 respostes a “Maria Barbal. Tàndem.

  1. M’ha agradat la teva ressenya. En llegir el llibre no em vaig adonar dels comentaris poc oportuns de l’Elena. Em vaig submergir tant en la història dels personatges que gairebé només em vaig centrar en els seus neguits emocionals. Sempre és enriquidor conèixer altres punts de vista!

    1. Moltes gràcies, la veritat és que està ben escrita i els backgrounds dels personatges estan bé, però vaig trobar a faltar profunditat i com et deia, algunes coses em van semblar poc modernes😀😘

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s