Antonio Scurati. M. El hijo del siglo.

Antonio Scurati. M. El hijo del siglo.

Valoració

Rating: 4 out of 5.

Autor Antonio Scurati

Publicació Alfaguara

Pàgines 806

Any 2020

Gènere. novella italiana Narrativa contemporània

Amb aquest llibre m’han passat diverses coses: és el premi Strega de 2019, el premi més important de la literatura italiana, que normalment seguesc i a vegades llegesc si em sembla interessant, és un llibre de 800 pàgines sobre el naixement del feixisme italià, no és ben bé la literatura que solc llegir i a més és una empresa a la que s’hi han de dedicar algunes hores. Com veieu, a priori la qüestió tenia arguments a favor i en contra.

Al final, després de tots els elogis que he anat llegint a la premsa, m’he decidit a llegir-lo i he de dir que mereix la fama que se li ha donat. Està molt ben escrit i està absolutament documentat, tant que no hi ha una gota de ficció tret que l’autor ha decidit convertir un llibre d’història en una novel.la. El lector segueix la trama amb interès i a més aprèn molt del que va succeir en aquell moment. De com neixen i s’imposen els totalitarismes, i en el món que vivim no està de més recordar-ho i reconèixer-ne els senyals.

La trama

El llibre comença el 23 de març de 1919, amb la fundació dels Fasci italiani di combattimento, l’inici del que serà el 1921 el Partit Nacional Feixista, i acaba el gener de 1925 amb Benito Mussolini presidint el govern italià.

Pel mig hi ha un llarg camí, des dels primers esquadristes violents fins a arribar a ser una milícia alternativa a la policia i l’exèrcit de l’estat, sovint amb la complicitat d’aquests darrers. Es comença amb la destrucció de tot el teixit social que havia anat bastint el Partit Socialista amb la crema de les seves seus i els seus diaris i les pallisses i els assassinats de militants i simpatitzants. Tot en resposta al clima revolucionari que es vivia al país a remolc de la revolució russa. La resposta oficial de l’esquerra a l’agressió és vacil.lant. En molt poc temps s’anul.la tot el poder de base socialista i es substitueix per la simpatia cap el feixisme.

El llibre explica els debats del parlament, la reacció davant tots aquests abusos, la divisió suïcida de l’esquerra i la diferència entre les zones rurals on triomfa el feixisme i les zones industrialitzades on els obrers s’entesten a combatre’l. També com en origen es concentra al nord del país i després s’estén per tot arreu.

Explica l’evolució des del principi quan el moviment pretenia esser anticlerical, violent i antiparlamentari, declarant que la democràcia era una cosa acabada, fins només dos anys després en què es declara conservador, es reconcilia amb l’església, i es converteix en partit polític per destruir el sistema emprant els mecanismes que li atorga la mateixa democràcia al parlament.

I moltes més coses, però bàsicament es tracta de la història de com amb menys de cinc anys es pot passar de ser un grup marginal a nomenar Benito Mussolini cap del govern, amb la justificació de la violència extrema, el populisme i l’astúcia política.

El llibre

M’ha costat un temps acabar aquesta novel.la, no diré mentides, tot i que està excel·lentment narrada, i perfectament documentada, el detallisme de cada reunió, cada cas, cada nova situació se’m va fer llarga en alguns moments. Però també he de dir que no és que el llibre no perdés intensitat sinó que l’he anat combinant amb altres lectures i potser així l’he allargat més del compte.

El retrat dels personatges, des de Mussolini als seus fidels, els seus detractors, la seva dona, les amants, és senzillament esplèndid. Se’ns mostra l’ambició desmesurada del personatge i el seu apetit insaciable en qüestió de sexe. Un depredador sexual com he vist que el definia recentment l’historiador britànic Paul Preston.

Dins l’anàlisi de l’època no es deixa de banda l’actitud dels partits d’esquerra, de dreta tradicional, de l’exèrcit, els carabinieri, els grans industrials, del grans propietaris agrícoles i del rei. O sigui un panorama molt complet.

No està de més fer menció especial a l’actitud d’intel.lectuals i escriptors molt coneguts com Gabriele D’Annunzio, Benedetto Croce o Luigi Pirandello.

El més interessant, segons el meu parer, és que la història està contada des de dintre, en tercera persona però des del punt de vista de Mussolini i els feixistes. Al final de cada capítol hi ha extractes dels documents que s’han emprat: cartes, telegrames, converses, discursos, articles de diari i qualsevol altra font verificada que hagi pogut trobar l’autor. I cada capítol està encapçalat pel personatge de qui es tractarà i la data.

Què és M. El hijo del siglo.

Un retrat del naixement del feixisme a Itàlia, una novel.la documental segons declara el mateix autor al principi del llibre. una anàlisi detallada de la personalitat de Benito Mussolini, dels principals actors de l’època i dels fets que succeïren.

Recomanada per a qui li agradi la història i estigui disposat a llegir una novel.la d’aquestes dimensions. I també per a qui tingui interès per veure con neixen els totalitarismes, com es manipulen els sentiments de les masses i pugui distingir els senyals que hi condueixen.

Antonio Scurati

Antonio Scurati va néixer a Nàpols l’any 1969 i é professor de Literatura Contemporània a la IULM de Milà. És autor d’assajos i novel.les. Després de M. Il figlio del secolo, ha publicat M. L’uomo della provvidenza , en castellà a Anagrama també M. El hombre de la providéncia, la continuació del primer llibre.

A la pàgina web hi trobareu més detalls

pàgina web

Rating: 4 out of 5.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s