Susanna Clarke.  Piranesi.

Susanna Clarke. Piranesi.

Valoració

Rating: 4 out of 5.

Autor Susanna Clarke

Publicació Amsterdam

Pàgines 272

Any 2019

Gènere. narrativa en anglès , Narrativa contemporània

No coneixia aquesta autora ni la seva breu i celebrada obra, de fet només té una altra novel.la, Jonathan Strange i el senyor Norrell. Va ser una bona amiga meva qui me va recomanar Piranesi i també alguns nous prescriptors de llibres que he conegut des que fa uns mesos vaig obrir el compte d’ Instagram (@el_lectorimpacient) que complementa el blog.

La veritat és que és una novel.la estranya i sorprenent. Descriu un món inventat en la tradició dels contes de Borges i amb reminiscències del laberint de Creta vestit amb arquitectura clàssica monumental. També parla de la identitat i l’oblit.

La trama

A un món fet d’estances plenes d’estàtues de diferents mides, buides i amb grans ventanals, hi viu algú a qui anomenen Piranesi. La sales baixes estan inundades per un oceà i sotmeses a les marees, a les del segon nivell s’hi pot viure i les del tercer nivell sovint estan ennuvolades. A part d’ell hi viu “l’altre” amb qui es troba un dia per setmana només durant una hora i també hi ha els ossos de tretze persones que suposem foren habitants del món.

Piranesi no recorda d’on ve i sobreviu pescant i aprofitant el que pot. L’altre va vestit impecablement i amb un aparell lluminós que consulta contínuament.

No serà fins passades moltes pàgines que començarem a entendre el que està passant, qui és cadascú i què és aquest lloc.

El llibre

Les primeres cent pàgines són la descripció d’un espai fet d’arquitectura clàssica, poblat d’estàtues que representen la mitologia i, com anirem veient a mesura que avança la narració, totes les situacions humanes, en una successió d’estances de les quals el protagonista no n’arriba a veure el final.

Ja des d’aviat es fa referència al laberint, a la sala principal amb els minotaures i als ossos dels morts, com els atenencs que desapareixien al laberint cretenc,

El millor seria trobar un lloc en el laberint…

..M’ha semblat que hi distingia la paraula minotaure. Una o dues línies més amunt hi he vist la paraula esclau i una o dues més avall la frase matar-lo. La resta era del tot impenetrable. però la referència a un minotaure m’ha intrigat. al primer vestíbul hi ha vuit Estàtues enormes de Minotaures, cadascuna diferent de les altres.

Hi ha altres referències clàssiques, Piranesi és el nom d’un arquitecte i il.lustrador del segle XVIII autor d’espais majestuosos, estranys i laberíntics. I no sé si faig massa llarg, però la descripció de l’albatros m’ha recordat Baudelaire:

A l’aire era un ésser miraculós -un Ésser Celestial- però a les Lloses de Terra era mortal i estava subjecte a les mateixes incomoditats i vergonyes que la resta dels mortals.

Però el més fascinant és aquest oceà que inunda les sales baixes amb les marees que provenen de diversos punts i es creuen entre elles, creant situacions perilloses si no se les coneix. I les sales que estan en ruïnes, suggerint que l’edifici inacabable no només és gran sinó que també se’n perd la memòria en el temps.

La pèrdua de la memòria i la identitat en aquest nou món i la necessitat del retorn per a conservar-la també són aspectes que m’han agradat molt i que donarien per pensar. Així com el fet que les estàtues representin d’una manera monumental i estàtica les situacions i els personatges del món real.

Pel que fa a la part de trama de misteri, com es resol la situació, qui és el culpable, està bé, desenvolupa, explica, aclareix i tanca la història, però no m’ha semblat el més interessant. En canvi, m’agradaria més comentar amb algú la interpretació metafòrica de tot plegat. Quines interpretacions psicològiques o socials poden sortir del que és aquest món alternatiu despoblat d’humans.

Què és Piranesi.

Una novel.la recomanada per a qui vulgui entrar en un món fascinant amb eco de les narracions borgianes i que, això sí, es pugui esperar un centenar de pàgines per a començar a entendre quin sentit pot tenir aquest escenari tan teatral que se li ofereix. Una obra que té una trama de misteri i màgia que al final resol la història i que també fa pensar al lector sobre què és el que li vol explicar l’autora al final.

Susanna Clarke.

És una escriptora anglesa que va tenir un gran èxit l’any 2004 amb Jonathan Strange i el senyor Norrell, ara acaba de publicar Piranesi ha aconseguit el women’s prize of fiction 2021

A la pàgina web hi trobareu més detalls

pàgina web

Rating: 4 out of 5.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s