Chimamanda Ngozi Adichie. Americanah.

Chimamanda Ngozi Adichie. Americanah.

Valoració

Rating: 4 out of 5.

Autor Chimamanda Ngozi Achidie

Publicació Fanbooks

Pàgines 592

Any 2021

Publicació original 2013

Gènere. narrativa en anglès , Narrativa contemporània

Feia temps que havia sentit a parlat d’aquesta escriptora i d’aquesta novel.la de 2013, però ha estat el fet que durant l’any 2021 hagi sortit la traducció al català el que al final m’ha fet decidir. De fet es tracta d’una novel.la curiosa, perquè és al mateix temps africana i nord-americana. L’autora és nigeriana i escriu en anglès, però Americanah té una gran part dedicada a les vivències de la protagonista als Estats Units traient-se un grau a la universitat i accedint després a una beca de post grau, la qual cosa dona l’oportunitat a l’autora de tractar un dels temes centrals de la novel.la, però anem per parts.

La trama

Es tracta de la història d’Ifemelu i Obinze, dos nigerians de classe mitjana que s’enamoren a l’institut i continuen com a parella a la universitat. Ambdós passen uns anys fora del país, ella als Estats Units a acabar els estudis i ell al Regne Unit en circumstàncies ben diferents. Finalment tots dos es retrobaran a Nigèria de nou.

El llibre

No hauríeu de pensar que Americanah és només aquesta trama que he posat més amunt. Sí, això hi és, la parella, la separació i un retrobament al final. Però això és bàsicament una novel.la de tesi i vol parlar de racisme, immigració i de gènere i aquest és el centre de la història.

No és tampoc una novel.la sobre el racisme més primari, de fet els protagonistes pertanyen a les classes educades de Nigèria, professors universitaris els fills dels quals se’n van a acabar els estudis als Estats Units o a Anglaterra. Tots els caràcters de la novel.la pertanyen a aquest estrat social o fins i tot superior, del món dels negocis o del poder. Els personatges, en la seva etapa a Occident es relacionen amb gent raonable i en general ben intencionada.

Però d’això és precisament del que vol parlar l’autora, de qüestionar algunes actituds en què podem caure com a blancs privilegiats i això sobretot es veu en el llarg catàleg de situacions que l’autora desplega davant nostre en forma no només de les experiències dels protagonistes sinó amb extractes de l’exitós blog sobre raça que escriu Ifemelu als Estats Units. Un dels símbols d’això que explic és l’allisament dels cabells, sobretot a les dones, per a ser persones més presentables en societat i un altre, l’apreciació entre les persones negres mateixes d’un color negre més clar.

Pel meu gust l’autora és una mica massa exhaustiva en el catàleg de situacions exposades a traves d’extractes del blog. Encara que comprenc que aquest és l’objectiu principal de la narració, algunes vegades se’m va fer una mica llargs sobretot per la seva reiteració.

Un altre tema en el qual s’insisteix molt és en la diferència de pensament entre els negres africans i els nord-americans, resumint-ho i simplificant-ho diguem que un negre africà no descobreix que és negre fins que li fan notar el seu color i sobretot el seu lloc a la societat occidental en canvi l’afroamericà prové de l’esclavatge i d’un sistema que encara avui en dia és discriminatori. Amb aquestes mateixes paraules ho descriu l’autora diverses vegades.

Quan Obinze se’n va Anglaterra, tot i tenir estudis, es veu obligat a treballar en les feines més precàries i sota una falsa identitat, en canvi quan Ifemelu se’n va als Estats Units es mou dins el món universitari. Amb aquests dos casos l’autora pot il.lustrar les diferències entre les diferents emigracions.

Pel que fa a l’estructura, la major part de la novel.la es situa en un present just abans de la tornada a Nigèria, i des d’aquest punt es rememora tota la primera part amb la descripció de la joventut al país d’origen i també la segona, la de l’estranger, la més extensa com deia abans. La primera part és molt interessant perquè descriu una classe social mitjana i alta que a nosaltres, lectors europeus ens costa d’imaginar en el nostre imaginari africà fantasiós i simplista. L’autora és molt precisa també comparant les aspiracions d’aquesta classe amb les condicions del país, explicant per exemple els talls habituals d’electricitat que obliguen a tenir generadors als que s’ho poden permetre.

Finalment, un altre dels valors de la novel.la és el tractament dels personatges, que és abundant, ric i versemblant, des de les perruqueres africanes de Nova York als amics de joventut, les diverses parelles de la protagonista, el nebot adolescent o la tia metge d’Ifemelu, tot i que en aquest cas em van estranyar les seves actituds tradicionals en una persona formada com ella.

Què és Americanah.

Una novel.la sobre la raça, el racisme i la immigració ambientada en l’actualitat i amb uns personatges interessants i versemblants. En aquest sentit és també una novel.la didàctica i un retrat d’una part de l’Àfrica actual.

Les seves quasi 600 pàgines poden tirar una mica enrera però amb tot el que explicat crec que considerareu que val la pena intentar-ne la lectura.

És una novel·la recomanada per aquells que vulguin llegir una bona història que d’altra banda els ajudi a repensar una part de la realitat que els envolta.

Chimamanda Ngozi Adichie

És una autora nigeriana coneguda per diverses obres, entre altres Mig sol groc i l’assaig Tothom hauria de ser feminista arrel d’una Tedtalk que va tenir un gran èxit.

A la pàgina web hi trobareu més detalls

pàgina web

Rating: 4 out of 5.

  • General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s