Irvine Welsh. El artista de la cuchilla.

Irvine Welsh. El artista de la cuchilla.

Valoració

Rating: 3.5 out of 5.

Autor Irvine Welsh

Publicació Anagrama

Pàgines 264

Títol original: The blade artist

Any 2021

Publicació original 2016

Gènere. narrativa en anglès , Narrativa contemporània

Casualment, o no, després d’un post d’un autor britànic, en ve un altre de per aquelles terres, però una mica diferent. Per començar aquest és escocès -militant escocès- i l’altre era anglès. Si heu estat per Anglaterra i Escòcia sabreu de què parlo. L’altra diferència és que Hanif Kureishi s’englobava a la generació Granta i Welsh va per lliure i és molt més cru diria jo. De fet l’extracció social de Irvine Welsh és la classe obrera de Leith, el barri obrer i portuari d’Edimburg. El seu entorn natural són els estibadors de port que, de fet, surten a la novel.la. En tot cas aquest és el paper que vol representar l’autor, i aquests són els protagonistes de les seves novel.les. Ja us ho dic ara, absteniu-vos esperits delicats, aquest no és el vostre autor. Welsh és l’autor dels toxicòmans de Trainspotting o dels personatges de Porno, que és una altra novel.la seva.

Des de l’inici, els seus temes han estat els traficants de droga, els ionquis, l’atur, les classes socials, el sexe, l’explotació laboral o la idiosincràsia escocesa. A nivell de curiositat us puc dir que és militant de l’independentisme escocès i que va firmar una carta a favor dels presos catalans del procés.

D’altra banda, l’autor s’ha creat un món propi amb personatges que transiten per les diferents novel.les, com és el cas de la que ara parlarem.

La trama

Frank Begbie, ex presidiari, viu rehabilitat a Califòrnia com a artista d’èxit amb la seva dona i dues filles petites. Quan el telefonen des d’Edimburg per dir-li que Sean, un fill anterior, havia mort, se n’hi va per al funeral i per esbrinar què ha succeït, allà hi trobarà els records i les complicacions del passat.

El llibre

És Welsh autèntic, realisme social, violència en excés, pròpia d’aquest submón que l’autor retrata. De fet, el protagonista és un personatge desequilibrat, que s’ho passa bé amb la violència. El que passa és que després de passar per la presó ha descobert que la vida junt a la dona que estima i les seves filles és millor que no l’altra. L’equilibri l’aconsegueix controlant la seva personalitat real i no deixant que la seva naturalesa el controli. Quan arriba A Edimburg per ocupar-se de l’assumpte del fill mort farà coses de les que no sentirà cap remordiment al mateix temps que espera poder tornar a la vida plàcida d’abans.

Tota aquesta part del tractament del personatge és d’allò més interessant i inquietant alhora perquè no tracta de negar qui és ell sinó de controlar-ho perquè li convé per a poder viure i ja sap on duu l’altre camí.

La descripció dels ambients obrers i marginals i la crítica al poder i a les institucions és el punt fort de l’autor. La part social queda representada per la germana i la seva família, que viuen en aquest ambient sense massa oportunitats i pels amics de joventut que va retrobant aquí i allà.

Mereixen una atenció especial el parell de converses que té amb l’antic guàrdia de presons que el va ajudar a creure en ell, que li va fer veure que la seva incapacitat per llegir es deia dislèxia i que el va ajudar a sortir del pou i del seu destí. Frank Begbie creu sincerament en totes les tècniques que ha après d’autocontrol i de inserció a la societat i així s’ha construït la seva nova vida. Això no li impedeix no haver-se preocupat fins ara dels seus fills anteriors i de reconèixer que no els estima com sí estima les seves filles californianes. En resum, un caràcter complicat. Amb aquesta visita Frank també anirà rememorant la violència en la seva infantesa i joventut

L’altra part de la novel.la la podríem qualificar de gènere negre. O sigui, la recerca de l’assassí del seu fill sense que hi participi la policia, per a això recorre als antics ambients on imparteix un sentit de la justícia molt personal i molt violent.

Què és El artista de la cuchilla.

Un llibre del qual no hi ha traducció catalana que jo sàpiga.

Una novel.la interessant pel que fa a la descripció d’un caràcter complex i amb un trastorn greu, interessant també per la descripció d’una classe obrera britànica molt baixa i per tot el món marginal que l’envolta, la delinqüència, l’alcoholisme i les altres drogues.

No és una lectura recomanada per a tothom, de fet els barris baixos no són per a tothom. Si us agraden la novel.la social i la novel.la negra, i els personatges tèrbols, animeu-vos, sapigueu però que hi ha alguns moments bastant gore. Tot i això, crec que és un autor que val la pena.

Irvine Welsh

Va aconseguir la fama amb Trainspotting l’any 1993, la pel.lícula que se’n va fer després també va tenir un èxit mundial. Després en va venir una seqüela i també una preqüela. The blade artist , de 2016 és la penúltima novel.la que l’autor ha publicat fins ara.

A la pàgina web hi trobareu més detalls

pàgina web

Rating: 3.5 out of 5.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s