Theodor Kallifatides. El passat no és un somni.

Theodor Kallifatides. El passat no és un somni.

Valoració

Rating: 4 out of 5.

Autor Theodor Kallifatides

Publicació Galàxia Guttemberg

Pàgines 191

Títol original: Det gångna är inte en dröm

Any 2021

Publicació original 2010

Gènere. , Narrativa contemporània

Reconec que no m’he dedicat massa a la literatura grega més enllà dels noms més coneguts. El cas és, però, que sempre que en llegesc algun llibre és com tornar a casa i sempre em prometo tornar-hi més sovint. És difícil trobar un lloc on cada turó, cada riu, cada ciutat evoqui tanta història i tanta literatura. Què hi ha més emotiu que veure la mar des del Cap Súnion o passejar per l’àgora d’Atenes? Aquesta és la sensació que tinc amb Kallifatides. Ell mateix veu també aquest lligam entre el passat mític i el present, entre els herois de la Ilíada, el riu Leteu, les ciutats d’Atenes o Esparta i el món actual.

Tot va començar quan, com veureu uns quants posts enrere, em vaig llegir quasi per casualitat Una altra vida encara que em va agradar molt, i és per això que us present ara aquest títol. Tenc la intenció de llegir-me més endavant els altres llibres d’aquest autor publicats en català, i els que es vulguin traduir.

I, abans que m’ho recordeu, sí, aquest és un autor grec que escriu en suec i potser les novel.les que no hem llegit encara són totalment sueques, però avui parlarem de El passat no és un somni.

La trama

El llibre descriu en primera persona la vida de l’autor, des de la infantesa a Molaoi, la guerra civil grega el 1946, el pare mestre represaliat i l’emigració de la família a Atenes. La joventut, la precarietat econòmica, la recerca d’un camí, primer com a actor i després com a escriptor, els afers sentimentals i l’emigració de nou, aquesta vegada a Suècia on hi ha passat tota la seva vida adulta i s’ha fet conegut com a escriptor en suec. 

El llibre

Es tracta d’unes memòries escrites en suec originalment però que són essencialment gregues. La narració és tradicional, des de la infantesa fins pràcticament l’any 2010, quan es va publicar el llibre. L’autor va néixer el 1938, o sigui que ha viscut els esdeveniments més importants de Grècia durant el segle XX, excepte el trauma de l’expulsió de Turquia durant la guerra greco-turca (1919-1922) i el tractat d’intercanvi de poblacions de 1923, però aquests fets també són recordats en la persona de l’avi, que és un d’aquests reassentats.

Gran part de les memòries són dedicades a tota l’etapa de joventut fins a l’emigració a Suècia i l’inici de l’estabilitat, l’autor passa amb rapidesa pels anys de fama literària, com si aquesta no fos una matèria gaire interessant, i es torna a centrar al final amb els viatges de visita a Grècia amb la seva dona sueca, a veure els pares en la seva decadència o a rebre un homenatge al seu poble.

Hi ha episodis d’aprenentage de la vida, els amics, els amors, la recerca del camí personal, però tot està condicionat per les condicions econòmiques precàries, hi ha episodis també pertanyents a l’ocupació alemanya i a la guerra civil posterior, traumes familiars contats a l’autor pel germà gran o pel pare, que era mestre i va ser depurat i perseguit per ser d’esquerres. Aquest fou el motiu del trasllat de la família a Atenes.

Els retrats familiars i d’alguns amics són entranyables i també moltes reflexions que van apareixent aquí i allà.

Sobre la mort de la mare

La vida continua, diem. Però cada vegada que la vida continua algú o alguna cosa es queda enrere, s’oblida i la vida es torna més buida.

o sobre la identitat i l’emigració

Aquest era el perill més gran. Oblidar-te de qui ets. D’altra banda, era igual de fatal recordar qui eres, perquè llavors no goses fer els passos necessaris per acostar-te a una altra societat i sempre continues essent un estranger.

Kallifatides destil-la humanitat per totes bandes i la seva lectura predisposa el lector al seu favor, per la senzillesa com explica tots els fets, els més agradables i evocadors i els més difícils; per les reflexions que hi apareixen, per la qualitat humana del personatge i per aquest lligam amb el passat històric i mític que hi apareix sovint.

Què és El passat no és un somni.

Unes memòries en primera persona narrades amb senzillesa i humilitat, amb petites reflexions sobre la vida molt interessants i sense gens de pretenciositat. També és un repàs per la història de Grècia durant la segona meitat del segle XX i principis del XXI amb una mirada tendra i dolguda alhora.

Personalment m’he sentit de millor humor després d’haver llegit aquest llibre tant per l’ambient com pel to de veu que empra l’autor i m’ha fet sentir unes ganes irresistibles de tornar a Grècia i tornar a respirar el present i el passat alhora.

Theodor Kallifatides

És un autor d’origen grec que viu a Suècia i és conegut com a escriptor en suec amb una llarga trajectòria. En català i castellà és conegut de fa poc gràcies a traduccions recents amb molta acceptació per part dels lectors. A part de El passat no és un somni, s’ha traduït Mares i fills(2020, original 2007) i Una altra vida , encara (2021, original 2010)

A la pàgina web hi trobareu més detalls

pàgina web

Rating: 4 out of 5.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s