Per xerrar de llibres i altres coses

Archive for the ‘Cussler, Clive’ Category

Tormenta en La Habana. Clive & Dirk Cussler

De vegades, quan he llegit una novel.la una mica dura, o simplement tenc ganes d’assegurar-me l’entreteniment, vaig a l’estanteria corresponent i agaf una novel.la de Clive Cussler. Ja vos n’he parlat en altres ocasions, és un tir segur: aventures, intriga, emoció,…

Aquesta vegada li va tocar a Tormenta en La Habana (Havana Storm, 2014; Plaza & Janés, 2017; 397 pàgs.), la vint-i-tresena novel.la protagonitzada per Dirk Pitt, el prototip d’aventurer, una mescla quasi perfecta d’Indiana Jones i James Bond. La part negativa de la tria és que ara ja només me queda una novel.la de Pitt sense llegir; en fi, sempre puc agafar novel.les de Cussler amb altres personatges.

Resultado de imagen de tormenta en la habana cusslerMentres Dirk Pitt investiga un problema tòxic en el Carib que podria arribar a afectar a la costa dels Estats Units, es veu involucrat, sense voler, en la lluita pel poder a Cuba després de la mort de Fidel Castro. D’altra banda, els seus fills Dirk i Summer, que són a l’est de Mèxic acabant un projecte conjunt amb un professor d’antropologia de la Universitat de Veracruz, troben una capsa de ceràmica semblant a un joier. Quan, arribats a la Universitat, obren la capsa, hi troben a dins un còdex que sembla conduir-los cap a un tresor d’un valor incalculable. El problema és que la possibilitat de trobar un tresor cridarà l’atenció de persones poderoses que voldran apoderar-se’n, sense importar-los el que hagin de fer per aconseguir-ho. Així, la família Pitt, ajudada pel seu fidel amic Al Giordino i altres membres de NUMA, hauran de fer mans i mànigues per intentar sobreviure a la situació de perill en què es trobaran immersos.

Es tracta novament d’una entretenguda novel.la d’aventures marines, amb uns personatges que, després de 22 novel.les, ja comencen a ser com de la família.

Anuncis

Tormenta en el Ártico. Clive & Dirk Cussler

Dirk i Clive Cussler

Sempre que parl d’un llibre de Michael Connelly, sol començar dient que és una ressenya molt senzilla perquè tot el que escriu el gran mestre de la novel.la negra actual és bo, i estic segur que agradarà a tothom.

Avui faig una ressenya que també és molt senzilla de fer, perquè tampoc no he de convèncer ningú de les bondats de l’autor del que he de parlar; no és un dels més grans de la Literatura, mai no guanyarà el premi Nobel (Benet, d’això n’estic més segur que tu del fet que qualque favorit teu el guanyi, sobretot si només en pots triar un), és, simplement, un vellet de 84 anys apassionat per la mar, tant que li ha dedicat la seva vida, i ho ha fet de dues maneres diferents però fortament relacionades: la primera és com a arqueòleg marí, fundant i presidint la National Underwater and Marine Agency (NUMA), una organització sense ànim de lucre dedicada, segons diu la seva pàgina web, a “la preservació del nostre patrimoni marítim a través del descobriment, estudi arqueològic i conservació de les restes de naufragis“; i la segona, com a escriptor, amb més de 60 novel.les i alguns llibres de no ficció, entre els que s’ha de destacar el primer que va publicar, The Sea Hunters (1996), ja que li va reportar el títol de Doctor en Lletres (Literarum Doctor, un grau acadèmic superior al PhD) per l’State University of New York Maritime College, la primera vegada en els seus 123 anys d’existència que aquesta universitat atorgava aquest grau.

No m’estendre més en la carrera de Clive Cussler, que aquest és el nom de l’autor que avui resseny; si en voleu més detalls, només cal que (re)llegiu l’entrada que li vaig dedicar el 24 de juliol de 2013. Si de cas, només comentaré, dins de l’apartat de curiositats/anècdotes, que un dels fills de Clive Cussler es diu Dirk, com el protagonista de les seves principals novel.les, i és coautor amb el seu pare de les 6 darreres novel.les de la sèrie; a més, és el director de la NUMA (la real) i, per acabar-ho d’adobar, en Dirk (Pitt, el de ficció) és pare de dos bessons, una jove anomenada Summer i un jove anomenat… efectivament, Dirk. Per distingir el pare del fill, Clive Cussler es refereix a ells com Pitt (el pare) i Dirk (el fill).

Però parlem de la trama de la novel.la que aquí resseny, Tormenta en el ártico (Arctic Drift, 2008; Debolsillo, 2011; 478 pàgs.), la 20a de la sèrie protagonitzada per l’intrèpid Dirk Pitt, ara ja director de la NUMA i, per tant, una mica aïllat de la primera línia, un paper que han passat a ocupar els seus dos fills, en Dirk i na Summer; de totes formes, els fans d’en Dirk pare (en Pitt, vaja) no quedaran desencantats ja que té un paper destacat a la novel.la (com a totes les altres).

Com és habitual en les novel.les d’aquest autor, Tormenta en el Ártico comença amb una referència a un fet real ocorregut en el passat, a partir del qual Cussler crea la seva trama.

L’any 1845 sortia d’Anglaterra una expedició capitanejada per Sir John Franklin, un experimentat navegant, amb l’objectiu d’acabar d’explorar l’anomenat Pas del Noroest, una ruta marítima situada al nord del Canadà que permetria passar de l’oceà Atlàntic al Pacífic. Però el final de l’estiu els va sorprendre enmig del pas i varen morir tots els membres de l’expedició quan els dos vaixells varen quedar enganxats en el gel.

A partir d’aquest fet real, Cussler especula amb la possibilitat que l’expedició transportàs ruteni, un metall del grup del platí poc abundant i molt perillós, i que té gran importància en la història de la novel.la.

En efecte, una bioquímica descobreix la manera de reduir les emissions de diòxid de carboni; la tècnica consisteix en la recreació artificial a gran escala del procés de fotosíntesi; però aquest procés requereix un catalitzador, el ruteni, molt escàs i difícil d’aconseguir. Però, quasi per casualitat, la recerca de ruteni apunta cap al Pas del Noroest, on podria haver-hi mines naturals d’aquest metall. El problema és que un magnat canadenc, suposadament defensor del mediambient, està disposat a tot perquè el descobriment no tengui èxit. Com és d’esperar, en Dirk Pitt i el seu amic Al Giordino posaran la seva vida en perill per aconseguir aturar els peus al criminal. Els dos fills d’en Pitt també tendran un paper destacat en la trama.

En fi, es tracta, com totes les del mateix autor, d’una entretenguda novel.la d’aventures amb personatges molt carismàtics, adequada per passar una (llarga) estona de divertiment sense pretensions. Per descomptat que si us agrada el mar, aquest és un autor que heu de tenir molt en compte.

El complot de la media luna. Clive Cussler

Feia molt de temps que tenia ganes de dedicar una entrada a en Clive Eric Cussler (Aurora, Illinois, 1931), però és que feia molt de temps que no en llegia cap llibre (concretament, des de 2009). Tot va començar ben per casualitat: un dia vaig veure en una llibreria una novel.la sobre un monstre marí que atacava a tot el que se li posava a tir, una espècie de “Tiburón” però en pla prehistòric (és ben coneguda la meva afició als dinosaures i “bitxos” semblants); un atac de sobtat remordiment va fer que no el compràs en aquell moment, i quan, uns dies després, vaig tornar a la llibreria, no me’n recordava del títol ni de l’autor (sol passar), així que me vaig dedicar a cercar-lo entre tots els llibres que hi havia. I, vés per on, vaig trobar Amenaza bajo el mar, una novel.la amb una portada que se pareixia molt a la que havia vist (la podeu veure a la imatge), de manera que el vaig comprar. Això passava el mes de juliol del darrer any del segle passat (aprofit per dir que era l’any 2000, no el 1999, com erròniament se pensa, encara ara!). Bé, només comentaré que vaig acabar l’estiu havent llegit 6 novel.les d’en Cussler, 3 el mes de juliol i 3 més el mes d’agost. Fins ara he llegit 20 novel.les d’aquest autor, el que representa un total de 10.805 pàgines, o sigui que me consider amb autoritat suficient per fer aquesta entrada. Per cert, no és l’autor del que més novel.les he llegit, ni el segon, ja que he llegit 24 Simenon’s i 22 Connelly’s, però sí que és el tercer, per davant d’en Vázquez Figueroa (18) i en Patterson (15) (sense comptar, és clar, el complicat cas del binomi Preston-Child, dels que he llegit 14 novel.les conjuntes, més 4 d’en Preston i 5 d’en Child).

No crec que sigui necessari dir que les novel.les d’en Cussler són tremendament addictives, perquè la veritat és que se podria malinterpretar; és cert que ho són, però perquè estan molt ben escrites i són molt, però que molt, entretengudes, gens avorrides perquè mos entenguem.

Encara que manté fins a 6 sèries diferents, dues d’elles estan molt relacionades, i quasi totes tenen en comú la gran passió d’en Cussler: la mar i les investigacions marines. Però la sèrie principal és la protagonitzada per l’intrèpid Dirk Pitt, el nom del qual l’ha pres del seu fill Dirk Cussler, actual co-autor d’algunes novel.les. En Pitt és una espècie de James Bond marí, amb reminiscències de n’Indiana Jones; enteneu-me, en Pitt té una alçada de 1m 90cm, cabells negres, ulls verds opalins, atractiu, enamorat del mar, expert en armes (va participar a la guerra de Vietnam, encara que només al final del conflicte) i en lluita sense armes, i és valent, molt valent. El seu atractiu el fa tenir molt d’èxit amb les dones i a cada novel.la sol tenir una aventura romàntica. Fruit d’una d’elles, i sense adonar-se’n fins anys després, varen néixer els seus dos fills bessons, en Dirk i na Summer, que han heredat la bellesa de la seva mare i l’atractiu i el coratge del seu pare. Des de fa uns quants anys, en Pitt està feliçment casat amb la congressista dels EEUU Loren Smith, o sigui que les conquestes i romanços són ara cosa dels seus fills.

En Dirk Pitt treballa a la National Underwater and Marine Agency (NUMA), una organització governamental creada per protegir i explorar els oceans. Curiosament, en Cussler va crear ja fa temps una fundació sense ànim de lucre anomenada també NUMA que se dedica a la recerca i estudi de vaixells enfonsats, i ja n’ha identificat més de 60. Com en Pitt, en Cussler té una gran col.lecció de cotxos clàssics, i acostuma a sortir a les seves pròpies novel.les, en una espècie de cameos literaris; el seu paper és molt curtet però sovint aporta qualque tipus d’ajuda als protagonistes, que indefectiblement no el recorden d’una novel.la a l’altra, encara que sempre pensen que els sona no saben d’on. En Pitt sempre va acompanyat del seu inseparable amic de la infantesa Al Giordino, de 1m 62cm d’alçada i 80Kgs de pur múscul. La relació entre ells dos és d’una profunda amistat, i aquesta relació i les aventures que comparteixen és un dels grans alicients d’aquestes novel.les. Com a broma privada, en Giordino sempre ha estat sospitós de robar-li al cap de la NUMA, l’almirant James Sandecker, alguns dels seus cigars especials, sense que en Sandecker mai no ho hagi pogut provar.

Com a curiositat, més de 17 novel.les d’en Cussler han aparescut a la llista de bestsellers del New York Times, poca broma!

Sí, ja ho sé, se suposa que aquest bloc està fet per ressenyar llibres, no autors, però ja me coneixeu, i a més a més ja he explicat que en Cussler ha significat molt a la meva vida de lector, o sigui que li havia de fer un petit homenatge. I vaja, ara record una altra cosa que vull comentar, però ho deixaré per després de la ressenya, no sigui que no acabeu de llegir l’entrada.

El complot de la media luna (Crescent Dawn, 2010; ed. Plaza & Janés, 2011; 524 pàgs.) comença, com totes les novel.les d’en Cussler, explicant un fet del passat que tendrà incidència en el decurs de la novel.la. L’any 327 una galera romana amb una important càrrega per a l’emperador Constantí és atacada per uns pirates; d’altra banda, l’any 1916, de manera misteriosa, un vaixell de guerra britànic explota i s’enfonsa al mar del nord. A l’actualitat, mesquites d’Egipte i Turquia són objecte d’atacs terroristes, mentres en Pitt i el seu fill, que estan realitzant investigacions submarines a les costes de Turquia i Israel, es troben enmig d’un complot que pretén fer resorgir l’imperi otomà. Mentrestant, na Summer està immersa en la recerca d’un manifest que data de l’època de Jesucrist i que podria aportar noves dades al naixement del cristianisme. Totes aquestes trames, evidentment, convergiran en un final trepidant i ple d’acció. Crec que, a aquestes altures, no cal dir que la novel.la m’ha agradat molt, i que aquest estiu en llegiré qualcuna de les tres úniques que me falten per completar les 21 protagonitzades p’en Dirk Pitt (fins ara).

I ara, el detall final, de caire cinematogràfic. L’any 1980 va veure la llum una infumable (4.2 a IMDb) adaptació de la possiblement més famosa novel.la d’en Cussler, ¡Rescaten el Titanic! (Raise the Titanic!, 1976), amb en Richard Jordan (La fuga de Logan, Capitanes y reyes) fent de Dirk Pitt i en Jason Robards com a Sandecker; en Giordino sortia només en un cameo!, i amb un altre nom, Vinnie. Basta dir que la pel.lícula va ser nominada a tres Razzies (pitjor pel.lícula, pitjor guió i pitjor actor secundari), però no en va guanyar cap, ja se sap, era massa dol… En Cussler va prometre que mai més no deixaria adaptar una novel.la seva.

Però, vés per on, l’any 2005, després d’aconseguir plens poders per decidir si la pel.lícula es feia o no segons el guió, que supervisava personalment, i la tria d’actors, la seva interessant novel.la Sahara (1992) va ser adaptada, amb un elenc molt atractiu: en Matthew McConaughey feia de Dirk Pitt, n’Steve Zahn interpretava el seu inseparable amic Al Giordino, en William H. Macy feia de Sandecker, i na Penelope Cruz interpretava la partenaire femenina d’en Pitt en aquesta novel.la (en el rodatge se va convertir en la seva parella real). La veritat és que la pel.lícula va ser molt entretenguda, amb potser massa tocs d’humor (comparat amb la novel.la). Però el pitjor de tot va ser que la pel.lícula va passar molt per alt la historieta inicial que vos he comentat que tenen totes les novel.les d’en Cussler, la veritat és que la manera d’inclore-la va ser molt ben pensada per estalviar temps: al començament de la pel.lícula, la càmera fa un recorregut per un camarot (crec recordar) d’un vaixell i, en forma de retalls de diari, mos n’assabentam de la història. Però no va satisfer en Cussler, que li havia donat molt de pes a la història. Tampoc no li va agradar que s’escurçàs molt el tema de la desaparició de n’Amelia Earhart, que també tractava a la novel.la, i va trobar que els actors actuaven “massa lliurement”, sense centrar-se massa en la novel.la, massa còmics, “quasi ridículs”. En fi, ara sí que la possibilitat de veure l’adaptació d’una altra novel.la d’en Cussler és nul.la.

Nota final: Com que he dit que ja acabava, m’he inventat aquest format de nota final per contar una altra cosa, crec que molt interessant. A la novel.la se parla molt de passada del vaixell Britannic, germà bessó del Titanic. Picat per la curiositat, he investigat una mica, i ara vos coment un poc la història. La companyia White Star Line va disposar de tres vaixells de la classe Olympic, de noms (per ordre de varadura): Olympic, Titanic i Gigantic, en honor de les races de la mitologia grega: els Deus Olímpics, els Titans i els Gegants. Els tres vaixells varen tenir en comú un fet que desvetllaré al final.

El dia 20 de setembre de 1911, l’Olympic va ser envestit per un altre vaixell xuclat per la turbulència de les hèlixs del gegant, cosa que li va causar un immens forat en la zona dels camarots de 3a classe d’estribord; no hi va haver cap ferit i el vaixell va poder tornar a Belfast, on va ser reparat i va continuar el seu servei fins l’any 1935.

Com és ben conegut, la matinada del 14 al 15 d’abril de 1912, durant el seu viatge inaugural de Southampton a Nova York, el Titanic va envestir un iceberg i es va enfonsar, morint 1514 de les 2223 persones que hi anaven a bord. Per cert, el multimilionari australià Clive Palmer ha anunciat la varadura per a l’any 2016 del Titanic II, una rèplica exacta del vaixell enfonsat.

Quasi sis mesos després de la varadura del Gigantic va esclatar la Primera Guerra Mundial, i l’armada britànica el va requisar per fer-lo servir de buc-hospital, canviant-li el nom a Britannic. El 21 de novembre de 1916, mentres salpava per la mar Egeu, el Britannic va xocar amb una mina, cosa que va provocar danys a la banda d’estribord. Una subsegüent explosió interna va fer que el vaixell s’escoràs molt. Encara que el capità va fer tancar les comportes estanques, dues d’elles no s’accionaren i l’aigua va anar entrant irremeiablement dins del vaixell, produint el seu enfonsament. De les 1125 persones que hi havia a bord, només 29 moriren, quan els dos bots on anaven (arriats sense el permís del pont de comandament) varen ser xuclats pel vòrtex creat per l’hèlix de babor. Per cert, sabeu qui va trobar les restes del Britannic? Idò en Jacques Cousteau.

I ara, la curiositat: Na Violeta Constanza Jessop (Bahía Blanca, Argentina, 1887 – Suffold, Regne Unit, 1971) treballava com a camarera en l’Olympic i va sobreviure a l’accident que he comentat abans (com la resta de persones a bord). Posteriorment, poc abans que salpàs, na Violeta va ser requerida per formar part del grup de camareres del Titanic i, encara que no volia deixar l’Olympic, la seva família i amics la convenceren que era una bona oportunitat, i va acceptar l’oferiment. No cal dir que va ser una de les poc més de 700 persones que sobreviviren a la catàstrofe. I, efectivament, na Jessop també va formar part de la tripulació del Britannic, en aquest cas com a infermera. I sí, també va fugir del vaixell en un dels dos bots sinistrats. I què va passar? Idò que poc abans que les hèlixs destrossassin els bots, ella va saltar al mar, salvant-se així d’una mort segura.

Per acabar amb la seva biografia, comentaré que na Violeta Jessop va viure fins als 84 anys, retirada en una casa de camp d’Anglaterra. No creis que en James Cameron se va equivocar d’història? La pel.lícula hauria d’haver parlat de na Violeta Jessop.

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: