Per xerrar de llibres i altres coses

Archive for the ‘millors llibres de l’any’ Category

Millor llibre llegit 2017-18. Mercè

Després de pensar-ho detingudament, puc assegurar que els llibres que més m’han distret i per tant m’hi he enganxat de manera malaltissa, obviant els quefers quotidians són :

De la Sèrie Bergman i dels escriptors Hjorth & Rosenfeld:

1. Secretos imperfectos

2. Crímenes duplicados

3. Muertes prescindibles

4. Silencios inconfesables

5. Castigos justificados

I com que tots m’han encantat, no en puc triar només un. De fet, en el mateix moment en què acabava de llegir el primer, passava al segon i així sense aturador!! Un consell: mirau de tenir molt de temps lliure abans de començar a llegir-los.

Anuncis

La meva tria (Jaume) per a 2017-18

Amb un dia de retard, vaig a penjar les meves recomanacions. Però, primer de tot, com cada any, faré un repàs de nacionalitats. He de dir, d’entrada, que enguany no ha estat un any excepcional, ja que (només) he llegit 35 llibres. La qüestió és que, com quasi sempre, els Estats Units se’n duen la victòria, amb 18 novel.les, una d’elles coescrita per dos americans (per a més informació, un d’ells és un expresident del seu país). A continuació, Bèlgica m’ha aportat 6 novel.les (hi tendrà res a veure en Maigret?), mentres que he llegit 4 novel.les escrites per autors suecs i 4 més per anglesos. Finalment, he llegit una novel.la noruega, una francesa i una coescrita per un irlandès i una anglesa, no inclosa en el còmput de 4 abans esmentat.

Aquest curs ha tengut una peculiaritat (de fet, única des de que tenim el blog), i és que he llegit tres novel.les del meu admirat Michael Connelly! Això sí, hi ha una mica de trampa, ja que entre aquestes tres hi ha La habitación en llamas (The Burning Room), que ja havia llegit en anglès.

En fi, tard i pesat, ja seria imperdonable, o sigui que passem a les recomanacions.

 

Millor descobriment de l’any: Premi compartit per

  • Almas robadas. Emelie Schepp (molt dura però molt bona)
  • La brigada de Anne Capestan. Sophie Hénaff (entretenguda, amb tocs d’humor)

    (les dues són les primeres, no cal haver llegit res abans)

Millor Connelly de l’any: (mai no deixaré de recomanar l’autèntic mestre)

  • El lado oscuro del adiós (però podia haver estat qualsevol de les tres que n’he llegit)

    (és la que fa la número 19 de la sèrie de Bosch)

Millor sorpresa de l’any: (no confondre amb descobriment)

  • El corredor del laberinto. James Dashner (que ningú s’esperi una novel.la senzilla, per a adolescents, però tampoc un futur premi Nobel)

    (la primera de la sèrie)

Millor novel.leta no negra: (lo de novel.leta és per la llargada, no per la qualitat)

  • En Riquet del plomall. Amélie Nothomb (no deixeu passar l’oportunitat de llegir aquesta autora, s’ha de llegir de tant en tant)

    (no forma part de cap sèrie)

MILLOR NOVEL.LA DE L’ANY  (sense comptar les de Michael Connelly):

  • Desapareció una noche. Dennis Lehane (dura, però boníssima; descobriu aquest magnífic autor bostonià)

    (és la quarta de la sèrie Kenzie-Genaro, hauríeu de començar per la primera, Un trago antes de la guerra, també superba)

Nota final: Per primera vegada, la guanyadora no ha estat ressenyada amb anterioritat, però hi posaré remei ben aviat.

La tria de Xisca i Marc per a 2017-18

Xisca

Nosaltres en la nit   de  Kent Haruf

El noi del Maravillas  de Lluís llach

Nosotros, los de entonces  de  Marta Rivera de la Cruz

Deu dies de juny  de Jordi Sierra i Fabra

El ferrocarril subterráneo  de Colson Whitehead

 

Xisca i Marc

Los pacientes del Doctor García  de Almudena Grandes

 

Xisca i Marc Assaig

La vida que aprenc  de Carles Capdevila

 

Marc

Morir no es tan fácil  de  Belinda Bauer

Els aliat de la nit   de Roser Caminals

 

Marc Assaig

Hacemos las cosas de otra manera  de Mark Stevenson

 

 

 

Les meves lectures 2017-2018

Falta poc per a que acabi el termini que els amics ens hem donat per comentar les nostres lectures de l’any.  Sempre s’hi inclouen les lectures de l’estiu anterior i sempre qued sorprès del que vaig llegir fa un any. Anem a veure.

La literatura nordamericana conté la recomanació absoluta de llibre de l’any:

Paul Auster 4321. De lluny el llibre més ambiciós i espectacular de la temporada.

També m’ha agradat:  Emma Cline Les noies i tot just ara he acabat una autora recuperada amb un gran èxit,  Lucia Berlin Manual per a dones de neteja. Uns contes durs i extraordinaris alhora.

En negre  dos  Harry Bosch de Michael Connelly  La habitación en llamas i Del otro lado.

Britànics i  irlandesos. No crec que els agradi anar a la mateixa categoria, millor seria autors europeus d’expressió anglesa, però és massa llarg. Poca collita però un descobriment: Colm Toíbín amb Brooklin, Nora Webster i La casa dels noms. M’ha agradat molt. Aquest era l’irlandès.

Una lectora poc corrent d’Alan Bennet és curta i molt simpàtica.

Una australiana:  Jane Harper, Años de sequia. Novel.la negra i social. Dura.

Italians

Ja sabeu que fa uns anys vaig recuperar una italianofilia antiga, idó, això ha anat a més i he llegit algunes coses interessants. En novel.la negra, tres lliuraments d’Antonio Manzini i i els seu vicequestore Rocco Schiavone, una novel.la Pulvis et umbra (sembla llatí, i és llatí, però només el títol, uf!)  i dos reculls de contes.

De la resta el millor ha estat Andrej Longo L’altra madre  i Paolo Giordano Divorare il cielo. Extraordinaria. Just surti compreu-la.

Per a respirar aire pur, comprendre les relacions paterno-filials i les d’amistat Paolo Cognetti Les vuit muntanyes.

Europeus de cap al nord

Una alemanya amb un llibre sorprenent, Anjélika Schrobsdorff Tu no ets una mare com les altres El llibre no és nou però es va publicar l’any passat amb un gran èxit editorial. Una obra autobiogràfica sorprenent, llegiu-la please!

El meu amic noruec Karl Knausgård i el penúltim lliiurament de la seva vasta obra La meva lluita. Aquest és Dies de pluja. A veure si arriba ja el darrer!

En negre, el nostre islandès preferit. M’he posat al dia amb les tres darreres d’Arnaldur Indridason.

Francesos

Enguany poc, el millor ha estat una francesa-marroquí Leila Slimani Una dolça cançó.

De llengua catalana

El més interessant tant per mi com per na Joana ha estat Llucia Ramis Les possessions. Ès una autora mallorquina de qui ja us n’havia parlat abans. 

Assaig

N’he llegit poc,  Yuval Harari Homo Deus tot i que el futur que dibuixa és una mica inquietant.

Poesia

Com veig que altres amics n’han posat,  Joan Margarit Tots els poemes  encara que no van ser tots llegits i Alda Merini La terra santa.

I aquests són els llibres que m’han agradat més. A reveure.

Síntesi minimalista

Com no tinc massa temps i molta son…….de fet tinc bastant més son que temps, aquí teniu la meva tria minimalista

* La sustancia del mal d’en Lucca d’Andrea: Intriga i misteri  en els Dolomites.

* Bacterias, bichos y otros amigos d’en David G. Jara, per saber de què són capaços el microorganismes  i com l’espècie humana ha sabut treure’n  un benefici.  Aquest llibre el va recomanar en Marc, però vull tornar a insistir, val la pena.

* Los pacientes del Doctor Garcia de n’Almudena Grandes. Suposo que molts, ja l’hereu llegit i els altres animau-vos, no vos defraudarà .

* Venjaré la teva mort, de na Carme Riera. Molt de temps ha passat des de que d’adolescent vaig llegir ” Et deixo amor la mar com a penyora”, però el seu estil fresc, dinàmic, amb històries envoltades d’espais coneguts  i  tradicions properes, fa que sempre que em trobo amb un llibre seu, sàpiga que passaré una bona estona. Darrerament  s’ha atrevit amb el gènere policíac. ” Natura morta”, fou un inici i  que ara amb  ” Venjaré la teva mort ” ha continuat explotant . Sense abandonar la seva essència, el resultat és més que acceptable.

* Toda la verdad de na Karen Cleveland. Si estau poc enfeinats, un poc avorrits i amb poques ganes de filosofar, aquest és un llibre per passar un horabaixa …. tal vegada un dia o dos, no més. Avança a un ritme trepidant, de sorpresa en sorpresa……fins el final.

* Los  Ángeles de hielo d’en Toni Hill.  Les crítiques el qualificaren  com a “un misteri psicològic amb pinzellades gòtiques “, jo no puc millorar això, per tant ho deixo aquí.

* Voces desde la sombra de na Mercè Domínguez. Recull de petites històries reals, que amb un estil àcid i provocador  ens recorden, que encara  hi ha molt de masclisme ocult.

 

 

Tria estiu 2018

Sense haver de pensar, és a dir, de memòria, enrecordant-me tant de l’argument com dels personatges i de les sensacions … cosa que no sempre puc dir dels llibres que he llegit i gaudit,… sense cap dubte, el llibre que triï enguany és:

Esmorga. Eduardo Blanco Amor. El protagonista, detingut, li conta al jutge una bauxa i les seves conseqüències. El llibre descriu amb simpatia tres “amics” que pertanyen al món de la pobresa i la incultura, i que no en fan de bona. Final molt, molt tràgic. Impacta la cruesa del relat, i en especial del final, amb el to desenfadat, gairebé còmic de la narració. Fa somriure un munt de pics malgrat la intensitat dels fets. Crítica a la Guàrdia Civil. La veu narradora és en primera persona, i, encara que es tracta d’un interrogatori, les preguntes i comentaris d’altres personatges no es llegeixen sinó que és el lector qui s’ho ha d’imaginar.

Per altra banda, repeteixo: L’atlas furtiu. Alfred Bosch. L’he rellegit i és un llibre excepcional.

També m’han agradat:
L’enigma Perucho. Jordi Cervera- societat futurista, senzill però curiós.
Relato de un náufrago. Gabriel García Márquez- “periodístic”, indignant història.

A més, dins la secció de llibres recomanats per vosaltres anys enrere, he d’incloure:

Homo deus, d’en Yuval Noah Harari
Victus, d’en Sánchez Pinyol
El inocente, d’en Conelly
Travail soignée, d’en Lemaître.

M’han encantat tots 4, per motius ben diferents.

Secció contes: Tot ho dono per perdut. Montserrat Espallargas

Secció poesia podria recomanar: Les banyes del croissant de n’Antonina Canyelles, provocador.

Secció infantil triaria: ¡Diga! El pequeño Nicolás. Sempé-Gosciny. M’ha fet esclafir de riure qualque tros!

N’he llegit altres molt entretinguts, sense més pretensions,  i els he gaudit, i també n’he llegit un de mooolt dolent.

I ja n’hi ha prou!

Bona lectura i bon estiu!

Entre paelles 2017-2018

Segons en Jaume, jo, amb la lectura, tenc un comportament compulsiu.

Després d’examinar les meves notes amb la llista de llibres que he llegit enguany, l’hi he de donar la raó: cinc Baldacci’s, quatre Connelly’s, tres Kerr’s… Revisant els anys anteriors es confirma el diagnòstic.

Així i tot hi ha qualque altra joia solitària, com la proporcionada per un dels meus autors favorits, en Don Winslow i que va marcar l’inici d’un bon estiu, amenitzat per en Jean-Luc i en Michael. El retorn a la rutina, el setembre, es va suportar amb el rencontre d’en Larry Niven (Mundo Anillo). El mes d’octubre va ser compulsiu, es va saldar amb el 5 a 0. Sequera lectora novembre i desembre, el Nadal no va inspirar-me la lectura, únicament en Connelly va aconseguir treure’m de l’apatia. [Per cert heu notat que en Connelly te els títols encadenats?: Del otro lado oscuro del adióses de la culpa]

El darrer trimestre he disfrutat dels clàssics Chandler i Bentley, i m’he submergit en l’Alemania nazi pre- i post-guerra de la ma d’en Berni Gunter, l’investigador privat de la trilogia Berlinesa d’en Philip Kerr.

I això és tot i m’ha agradat.

Bon estiu i bones lectures!!

PD:Ella m’ha retret que tot ho he llegit en castellà i a més no hi ha cap autora.

Deures per al curs entrant: llegir en català o altres llengües diferents del castellà i no exclusivament d’autors homes.

Corrupción policial. Don Winslow. (juliol-agost 2017)

El secreto de Île-de-Sein. Jean-Luc Bannalec (agost 2017)

La habitación en llamas. Michael Connelly (agost 2017). 

Del otro lado. Michael Connelly (agost 2017)

Dinero fácil. Jens Lapidus (agost 2017)

Mundo anillo. Larry Niven (setembre 2017)

Una fracción de segundo. (Sèrie King & Maxwell-1). David Baldacci (octubre 2017)

El juego de las horas. (Sèrie King & Maxwell-2). David Baldacci (octubre 2017).

Una muerte sospechosa. (Sèrie King & Maxwell-3). David Baldacci (octubre 2017).

Secretos familiares. (Sèrie King & Maxwell-4). David Baldacci (octubre 2017).

El sexto hombre.  (Sèrie King & Maxwell-5). David Baldacci (octubre 2017).

Los hijos de Adán: la saga de los longevos 2. Eva García Sáez de Urturi. (octubre – desembre 2017)

El lado oscuro del adiós. Sèrie Harry Bosch. Michael Connelly. (Gener 2018)

Adiós muñeca. Sèrie Philip Marlowe. Raymond Chandler. (abril 2018)

Violetas de marzo. Sèrie Bernie Gunther 1.  Trilogia Berlinesa. Philip Kerr (abril 2018)

Pálido criminal. Sèrie Bernie Gunther 2.  Trilogia Berlinesa. Philip Kerr (abril – maig 2018)

Requiem alemán . Sèrie Bernie Gunther 3.  Trilogia Berlinesa. Philip Kerr (maig 2018)

Los dioses de la culpa. Serie  Michael Haller. Michael Connelly (maig 2018)

El último caso de Philip Trent. E. C. Bentley (juny 2018).

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: