Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de tres anuncios en la afuerasJa s’han entregat els Globus d’Or i, la veritat, algunes coses van quedant clares, i és que no hi ha res clar, almenys cara als Òscars! Per començar, pareix que la cosa estarà molt disputada entre dues pel.lícules: Tres anuncios en las afueras y La forma del agua; si aquí ha guanyat la primera de les dues, amb els premis de Pel.lícula de drama, Guió, Actriu de drama i Actor secundari, mentres que la segona “només” ha guanyat els premis al Director i a la Banda sonora, no descarteu que en els Òscars la cosa no vagi exactament igual. Òbviament, les categories tècniques aniran a favor de la pel.lícula de del Toro, però hi podria haver més canvis.

Resultado de imagen de gary oldman james francoA les categories interpretatives, els Òscars es presentaran com una “batalla” entre un Gary Oldman que ha trobat el paper de la seva vida i un James Franco que també, però menys. Tots dos interpreten (i es caracteritzen esplèndidament com) persones reals, però l’avantatge d’Oldman és que la persona a qui interpreta té un pes molt més gran que la de Franco, encara que la que interpreta aquest és més propera a la indústria del cinema. En fi, jo apostaria per Gary Oldman, però alerta amb les sorpreses.

De la resta, destacaria una Saoirse Ronan que s’ha fet gran, i que després de 2 nominacions (per Expiación l’any 2007, i per Brooklyn fa dos anys), podria obtenir el reconeixement amb una Lady Bird que ha arreplegat dos Globus d’Or (el seu i el de millor Pel.lícula musical/comèdia). Ara bé, Frances McDormand serà una dura competidora. Els premis “secundaris” han estat per un debutant (en nominacions) Sam Rockwell, un d’aquells actors solvents que sempre destaquen sense que ningú no els conegui mai, i una també debutant (en nominacions no televisives) Allison Janney.

Resultado de imagen de gary oldman james francoLa cerimònia en sí va estar marcada pel caràcter reivindicatiu contra la violència de gènere i d’altres animalades masclistes; però, com a gala en sí va ser molt xereca: després d’un inici prometedor amb un Seth Meyers entonat, la cosa va anar decaiguent, els que presentaven els premis es limitaven a fer això sense més, i el que me va semblar indignant és que, després que Nicole Kidman (premi per a la sèrie Big Little Lies, gran triomfadora televisiva juntament amb The Handmaid’s Tale) fes un discurs d’acceptació llarguíssim, l’organització degué trobar que ja n’hi havia prou, i es va dedicar a interrompre amb música la majoria de discursos, per indicar-los que es passaven del temps permès, sense importar si la persona interrompuda era el director guanyador, Guillermo del Toro, el millor actor de musical/comèdia, James Franco (divertit quan va denegar la paraula al seu alter ego Tommy Wiseau després de convidar-lo a pujar a l’escenari), o la millor pel.lícula. Una autèntica vergonya.

Resultado de imagen de oprah winfreyEn la part emotiva, destacaria el gran discurs (reivindicatiu) d’Oprah Winfrey, la guanyadora del premi honorífic Cecil B. DeMille, senzillament impressionant. També va ser emotiu veure Kirk Douglas, als 101 anys! (fets el passat 9 de desembre), acompanyat de la seva nora Catherine Zeta-Jones.

Per acabar el repàs, destacaria els meus 7 encerts, que podien haver estat 9 si no hagués girat els guanyadors al millor Guió i al millor Director. He encertat la Pel.lícula de drama, els Actors de drama i musical/comèdia, els dos Secundaris, la Cançó i la Pel.lícula d’animació, crec que no està gens malament. Cara als Òscars, estic molt tranquil, preparau-vos.

En fi, aquí teniu llista de guanyadors. Com sempre, trobareu més (tota) informació a IMDb:

http://www.imdb.com/golden-globes/nominations/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=3481144502&pf_rd_r=1FX3TNVDJ0X9ECVN86DP&pf_rd_s=top-1&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=golden-globes&ref_=fea_gg_nav_i2

 

Pel.lícula dramàtica: Tres anuncios en las afueras

Pel.lícula musical/comèdia: Lady Bird

Actor dramàtic: Gary Oldman (El instante más oscuro)

Actriu dramàtica: Frances McDormand (Tres anuncios en las afueras)

Actor musical/comèdia: James Franco (The Disaster Artist)

Actriu musical/comèdia: Saoirse Ronan (Lady Bird)

Actor secundari: Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras)

Actriu secundària: Allison Janney (Yo, Tonya)

Director: Guillermo del Toro (La forma del agua)

Guió: Tres anuncios en las afueras (Martin McDonagh),

Cançó original: This Is Me (El gran showman)

Banda sonora original: Alexandre Desplat (La forma del agua)

Pel.lícula d’animació: Coco

Pel.lícula estrangera: En la sombra (Alemanya)

Anuncis

Resultado de imagen de el lado oscuro del adiós michael connellyJa he llegit la nova novel.la de Harry Bosch, la que ja fa la número 19 de la sèrie (segons el propi Michael Connelly, encara que és la 21 si comptam la seva important participació a dues novel.les de Mickey Haller, El veredicto, de 2008, i La revocación, de 2010); com és evident, m’ha agradat molt. Enguany hem tengut sort, ja que s’han publicat dues novel.les de Harry Bosch, La habitación en llamas (The Burning Room; 2014; Alianza de Novelas, 2017; 399 pàgs.), de la que no he fet ressenya perquè ja l’havia fet quan vaig llegir la novel.la en anglès (16/07/2015), i la que resseny avui, El lado oscuro del adiós (The Wrong Side of Goodbye, 2016; Alianza de Novelas, 2017; 390 pàgs.). Ara ja només tenim pendent una novel.la, The Gods of Guild (2013), la cinquena de la sèrie de Mickey Haller, on Bosch fa una molt petita, testimonial, aparició. Esperem que aviat s’estableixi la normalitat en una sèrie molt castigada a Espanya des del punt de vista editorial. Per acabar l’apartat editorial, vull comentar que enguany Michael Connelly ha publicat dues noves novel.les: Two Kinds Of Truth, amb Bosch i Haller, i The Late Show, on introdueix un nou personatge, la jove detectiu de Los Angeles Renée Ballard.

Resultado de imagen de el lado oscuro del adiós michael connellyA El lado oscuro del adiós, trobam un Harry Bosch que treballa de detectiu privat, col.laborant amb el seu germanastre Mickey Haller, l’advocat del Lincoln. Els motius que han col.locat Bosch en aquesta situació formen part de l’anterior novel.la, Del otro lado, i, per raons òbvies, no els desvetllaré aquí.

Un multimilionari moribund contracta Bosch perquè investigui si té algun hereu a qui deixar la seva immensa fortuna. Quan era jove, el magnat va tenir una relació amb una mexicana que es va acabar quan ella va quedar embarassada, de manera que mai no va saber si ella va avortar o va tenir el fill. Ara, quan li queda poc temps de vida, demana a Bosch que investigui si aquella relació li va donar un descendent i, si és així, que el trobi perquè pugui acceptar l’herència del seu pare. La impressionant quantitat de diners que representa aquesta herència fa que el cas sigui molt perillós, tant per al propi Bosch com per a l’hereu a qui està intentant localitzar.

A la vegada, Bosch enyora la feina de policia, de manera que accepta treballar com a voluntari a la policia de San Fernando, un petit nucli urbà d’una extensió de menys de 6 kilòmetres quadrats que s’ha mantengut sempre fora de la disciplina del gegant veïnat Los Angeles. Com a totes les poblacions petites, la crisi econòmica va arribar a San Fernando i, concretament al seu departament de policia, que va anar perdent efectius, de manera que el cap de policia va haver de fer mans i mànigues per aconseguir nous membres; i ho va aconseguir a través d’una extensió del seu programa de reserva, que li va permetre dur més agents a temps parcial i sense sou. Així, va oferir a Bosch que s’unís al cos de policia de San Fernando i cap allà se’n va anar el nostre detectiu favorit. En aquests moments, l’equip està investigant una sèrie de violacions i assassinats que semblen l’obra d’un únic criminal. Així, Bosch s’haurà de multiplicar per no decebre al seu cap de San Fernando, mentres també cerca el possible descendent del milionari.

Michael Connelly ens ofereix una nova demostració de la seva qualitat, construint dues trames paral.leles que ens enganxaran de manera magistral. Tot i que el protagonista absolut és Harry Bosch, Mickey Haller també hi té una participació gens anecdòtica, així com Maddie, la filla de Bosch que ja s’ha fet gran, convertida en una universitària a qui Bosch veu menys del que desitjaria. Però, com molts sabem, això és llei de vida.

Resultado de imagen de golden globes 2018
Des d’ahir mateix, ja coneixem les nominacions als Globus d’Or, el primer dels grans aconteixements cinematogràfics de la temporada, tot i que, pel que fa al nostre interés principal (els Òscars), ja fa temps que tenim clara la relativa relació entre els dos aconteixements. Però bé, ningú no els lleva el glamour ni la importància que tenen.

Com de costum, abans de donar la llista de candidats, comentaré alguns detalls de les nominacions.

1) Per nombre de nominacions, destaca La forma del agua amb 7 nominacions, seguida per Tres anuncios en las afueras i Los archivos del Pentágono amb 6. Lady Bird n’aconsegueix 4, mentres que Yo, Tonya, Call Me by Your Name, Dunkerque, El gran showman i Todo el dinero del mundo obtenen 3 nominacions cadascuna. De la resta, 8 pel.lícules obtenen 2 nominacions cadascuna, i 16 en tenen només una.

2) Sense sortir de la valoració general de les pel.lícules, sorprèn molt que hi hagi fins a 33 pel.lícules amb qualque nominació. D’altra banda, també és curiós que 14 de les 30 nominacions interpretatives corresponguin a 13 pel.lícules amb 1 o 2 nominacions. En canvi, de les 9 pel.lícules més nominades (les esmentades a l’apartat anterior), només una d’elles (Dunkerque, 3 noms.) s’ha quedat sense cap artista nominat. I com no podia deixar de passar, enguany també hi ha una sorpresa en la delimitació de categories: Yo, Tonya apareix a l’apartat de Comèdia/musical en lloc d’anar a l’apartat de Drama. En fi, potser està contada amb humor (o música), ja ho veurem quan l’estrenin; IMDb la col.loca com Biogràfica/Drama/Esport.

Resultado de imagen de gary oldman the darkest hour

Hi reconeixeu Gary Oldman?

3) En l’apartat d’actors principals, apareixen autèntics monstres de la interpretació: un Daniel Day-Lewis (6 nominacions i 2 premis) a punt de retirar-se, acompanyat per Denzel Washington (7 nominacions i 3 premis, un d’honorífic), l’asidu Tom Hanks (5 nominacions i 4 premis), Gary Oldman (vaja caracterització de Winston Churchill, en la seva primera nominació) i el primerenc (com a nominat, que no com a actor) Timothée Chalamet. A la categoria de Comèdia/musical, dues sorpreses (sobre tot el primer), Ansel Elgort i Daniel Kaluuya, acompanyen tres actors ja consagrats: Hugh Jackman (2 nominacions i 1 premi), James Franco (3 nominacions cinematogràfiques i 1 premi televisiu) i Steve Carell (tercera nominació de cine, a més de 5 nominacions i 1 premi televisius).

Resultado de imagen de meryl streep4) Entre les dones protagonistes, la categoria de Drama presenta 5 grandíssimes actrius, començant per la multinominada (ja 31 vegades, amb 8 premis, 1 de TV, i un altre d’honorífic) Meryl Streep; facem el recompte habitual: a dia d’avui, segons IMDb acumula 167 premis de 346 nominacions. L’acompanyen Jessica Chastain (4 nominacions i 1 premi), Frances MacDormand (6 nominacions, 4 de cine, amb un premi especial), Michelle Williams (4 nominacions i 1 premi), i Sally Hawkins (2 nominacions i 1 premi). A l’apartat de Comèdia/musical, dues grans actrius angleses: Helen Mirren (12 nominacions, 7 cinematogràfiques, i 3 premis, 1 com a actriu de cinema) i Judi Dench (10 nominacions, 2 televisives, i 2 premis, 1 de TV). Les acompanyen Emma Stone (3 nominacions i 1 premi), Saoirse Ronan (3 nominacions) i la debutant Margot Robbie.

Resultado de imagen de christopher plummer5) A les categories interpretatives secundàries destaca un veteraníssim (demà fa 88 anys) Christopher Plummer (3 nominacions, 1 de TV, i 1 premi), acompanyat per Willem Dafoe (2 nominacions) i tres nominats per primera vegada: Richard Jenkins, Sam Rockwell i Armie Hammer. A l’apartat femení, destaca el nom d’Octavia Spenser (2 nominacions i 1 premi). També és destacable la doble nominació (amb la de millor cançó) de Mary J. Blige, que ja havia estat nominada a la millor cançó per Criadas y señoras, pel.lícula amb la que Octavia Spenser va aconseguir el seu únic premi. Dues de les restants actrius han tengut anteriorment nominacions televisives: Allison Janney, 5, i Laurie Metcalf, 2, mentres que la tailandesa Hong Chau s’estrena.

6) Els 5 directors nominats ho són per pel.lícules “dramàtiques”, encara que un d’ells (Ridley Scott, 4ª nominació sense cap premi) no aconsegueix nominar la seva pel.lícula (Todo el dinero del mundo). Steven Spielberg aconsegueix la seva 12a nominació (amb 2 premis, més un d’honorífic; a més d’una nominació al millor guió). La de Christopher Nolan és només la segona nominació (des d’Origen, 2011), a més de dues altres al millor guió. Guillermo del Toro i Martin McDonagh s’estrenen, i tots dos per partida doble: direcció i guió.

7) De les pel.lícules de parla estrangera, tres europees, una sudamericana i una asiàtica. Potser la sueca The Square podria ser la guanyadora. Per a la pel.lícula d’animació, no sé perquè però Coco (també nominada a la millor cançó, com Ferdinand) me pareix la favorita.

8) De les categories televisives, vull destacar dues categories plenes de noms consagrats, les de Millor actor i millor actriu en una minisèrie o tv movie, amb Ewan McGregor, Geoffrey Rush, Jude Law, Kyle MacLachlan i Robert De Niro a l’apartat masculí, i amb Jessica Biel, Jessica Lange, Nicole Kidman, Reese Witherspoon i Susan Sarandon a l’apartat femení. Entre tots 10 acumulen 54 nominacions als Globus d’Or, 14 premis amb un d’honorífic, 18 nominacions als Òscars i 6 estatuetes daurades. Vaja nivell!

En fi, aquí teniu la llista completa de nominacions cinematogràfiques (per a les nominacions televisives i més informació, visitau IMDb a http://www.imdb.com/golden-globes/nominations/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=3441570182&pf_rd_r=15TSTMS4HRHRGS7RREAA&pf_rd_s=top-1&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=golden-globes&ref_=fea_gg_nav_i2 ). Per cert, en aquelles pel.lícules no estrenades de les que no havia parlat a l’entrada anterior, he afegit la data d’estrena a Espanya.

Pel.lícula dramàtica: Call Me by Your Name, Dunkerque, La forma del agua, Los archivos del Pentágono, Tres anuncios en las afueras

Pel.lícula musical/comèdia: Déjame salir, El gran showman, Lady Bird, The Disaster Artist, Yo, Tonya

Actor dramàtic: Daniel Day-Lewis (El hilo invisible), Denzel Washington (Roman J. Israel, Esq.; 9 de febrer), Gary Oldman (El instante más oscuro), Timothée Chalamet (Call Me by Your Name), Tom Hanks (Los archivos del Pentágono)

Actriu dramàtica: Frances McDormand (Tres anuncios en las afueras), Jessica Chastain (Molly’s Game), Meryl Streep (Los archivos del Pentágono), Michelle Williams (Todo el dinero del mundo, 19 de gener), Sally Hawkins (La forma del agua)

Actor musical/comèdia: Ansel Elgort (Baby Driver), Daniel Kaluuya (Déjame salir), Hugh Jackman (El gran showman), James Franco (The Disaster Artist), Steve Carell (La batalla de los sexos)

Actriu musical/comèdia: Emma Stone (La batalla de los sexos), Helen Mirren (The Leisure Seeker; 2 de febrer), Judi Dench (La reina Victoria y Abdul), Margot Robbie (Yo, Tonya), Saoirse Ronan (Lady Bird)

Actor secundari: Armie Hammer (Call Me by Your Name), Christoffer Plummer (Todo el dinero del mundo), Richard Jenkins (La forma del agua), Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras), Willem Dafoe (The Florida Project)

Actriu secundària: Allison Janney (Yo, Tonya), Hong Chau (Una vida a lo grande), Laurie Metcalf (Lady Bird), Mary J. Blige (Mudbound), Octavia Spencer (La forma del agua)

Director: Christopher Nolan (Dunkerque), Guillermo del Toro (La forma del agua), Martin McDonagh (Tres anuncios en las afueras), Ridley Scott (Todo el dinero del mundo), Steven Spielberg (Los archivos del Pentágono)

Guió: La forma del agua (Guillermo del Toro), Lady Bird (Greta Gerwig), Los archivos del Pentágono (Liz Hannah i Josh Singer), Molly’s Game (Aaron Sorkin), Tres anuncios en las afueras (Martin McDonagh),

Cançó original: Remember Me (Coco), This Is Me (El gran showman), Home (Ferdinand; 22 de desembre), Mighty River (Mudbound), The Star (Se armó el Belén; 15 de desembre)

Banda sonora original: Hans Zimmer (Dunkerque), Jonny Greenwood (El hilo invisible), Alexandre Desplat (La forma del agua), John Williams (Los archivos del Pentágono), Carter Burwell (Tres anuncios en las afueras)

Pel.lícula d’animació: Coco, El bebé jefazo, Ferdinand, Loving Vincent, The Breadwinner

Pel.lícula estrangera: In the Fade (Alemanya), Se lo llevaron: recuerdos de una niña de Camboya (Cambodja), Sin amor (Rússia; 26 de gener), The Square (Suècia), Una mujer fantástica (Xile)

 

Imagen relacionadaCom vaig comentar a l’entrada anterior referent als Òscars, el passat dimecres, dia 6 de desembre, es donaren a conèixer les nominacions als premis de la Crítica, els coneguts com Critics’ Choice Awards, que ja arriben a la seva 23a edició.

Vegem quines són les pel.lícules més nominades. Com que hi ha categories que no apareixen en els Òscars, a més del nombre total de nominacions, explicitaré el nombre de nominacions “oscaritzables”.

Resultado de imagen de movie the shape of waterPer nombre de nominacions, la guanyadora indiscutible és La forma del agua, amb 14 nominacions (13 oscaritzables), que inclouen Pel.lícula, Director, Actriu, Actor secundari, Actriu secundària, Guió original, Banda sonora i Muntatge.

A continuació, trobam quatre pel.lícules amb 8 nominacions, encara que en tres d’elles hi ha nominacions no oscaritzables. Imagen relacionadaLa principal de les quatre és Call Me by Your Name, amb totes les 8 nominacions oscaritzables, que inclouen Pel.lícula, Director, Guió adaptat, Actor i Actor i Actriu secundaris. Dunkerque i Los archivos del Pentágono aconsegueixen 7 nominacions en categories d’Òscars, que inclouen Pel.lícula, Director, Banda sonora i Muntatge (Dunkerque) i Pel.lícula, Director, Actor, Actriu, Guió original, Banda sonora i Muntatge (Los archivos del Pentágono). Finalment, Lady Bird té 5 nominacions d’Òscars: Pel.lícula, Director, Actriu, Actriu secundària i Guió original.

Blade Runner 2049 aconsegueix 7 nominacions (6 oscaritzables), que inclouen Fotografia, Banda sonora i Muntatge.

Resultado de imagen de tres anuncios en las afuerasTres anuncios en las afueras té 6 nominacions, 5 d’oscaritzables (Pel.lícula, Director, Actriu, Actor secundari i Guió original). També amb 6 nominacions, però només 3 d’oscaritzables (Pel.lícula, Guió original i Actriu secundària), trobam La gran enfermedad del amor.

Ja amb 5 nominacions hi ha dues pel.lícules: Déjame salir (4 nominacions d’Òscars: Pel.lícula, Director, Actor i Guió original) i Yo, Tonya (5 d’Òscars, que inclouen Actriu i Actriu secundària).

Per acabar aquest repàs, cal citar quatre pel.lícules amb 4 nominacions cadascuna: El instante más oscuro, amb les 4 nominacions oscaritzables, que inclouen Pel.lícula, Actor i Banda Sonora; El hilo invisible, també amb les 4 nominacions oscaritzables, que inclouen Actor i Banda sonora; Mudbound amb 3 nominacions oscaritzables, que inclouen Actriu secundària i Guió adaptat; i The Disaster Artist, amb només 2 nominacions oscaritzables (Actor i Guió adaptat).

En fi, vos deix amb la llista de nominacions en les categories que també hi són en els Òscars, a més de la del millor equip interpretatiu, per la informació que dóna. La resta de nominacions les podeu trobar a la pàgina web oficial d’aquests premis:

http://www.criticschoice.com/critics-choice-awards/

Millor pel.lícula: La gran enfermedad del amor, Call Me by Your Name, El instante más oscuro, Dunkerque, The Florida Project, Déjame salir, Lady Bird, Los archivos del Pentágono, La forma del agua, Tres anuncios en las afueras

Millor actor: Timothée Chalamet (Call Me by Your Name), James Franco (The Disaster Artist), Jake Gyllenhaal (Stronger), Tom Hanks (Los archivos del Pentágono), Daniel Kaluuya (Déjame salir), Daniel Day-Lewis (El hilo invisible), Gary Oldman (El instante más oscuro)

Millor actriu: Jessica Chastain (Molly’s Game), Sally Hawkins (La forma del agua), Frances McDormand (Tres anuncios en las afueras), Margot Robbie (Yo, Tonya), Saoirse Ronan (Lady Bird), Meryl Streep (Los archivos del Pentágono)

Millor actor secundari: Willem Dafoe (The Florida Project), Armie Hammer (Call Me By Your Name), Richard Jenkins (La forma del agua), Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras), Patrick Stewart (Logan), Michael Stuhlbarg (Call Me by Your Name)

Millor actriu secundària:  Mary J. Blige (Mudbound), Hong Chau (Una vida a lo grande), Tiffany Haddish (Plan de chicas), Holly Hunter (La gran enfermedad del amor), Allison Janney (Yo, Tonya), Laurie Metcalf (Lady Bird), Octavia Spencer (La forma del agua)

Millor director: Guillermo del Toro (La forma del agua), Greta Gerwig (Lady Bird), Martin McDonagh (Tres anuncios en las afueras), Christopher Nolan (Dunkerque), Luca Guadagnino (Call Me By Your Name), Jordan Peele (Déjame salir), Steven Spielberg (Los archivos del Pentágono)

Millor guió original: La forma del agua (Guillermo del Toro i Vanessa Taylor), Lady Bird (Greta Gerwig), La gran enfermedad del amor (Emily V. Gordon i Kumail Nanjiani), Los archivos del Pentágono (Liz Hannah i Josh Singer), Tres anuncios en las afueras (Martin McDonagh), Déjame salir (Jordan Peele)

Millor guió adaptat: Call Me by Your Name (James Ivory), The Disaster Artist (Scott Neustadter i Michael H. Weber), Mudbound (Dee Rees i Virgil Williams), Molly’s Game (Aaron Sorkin), Wonder (Jack Thorne, Steve Conrad i Stephen Chbosky)

Millor pel.lícula animada: The Breadwinner, Coco, Gru 3: Mi villano favorito, Batman: La LEGO película, Loving Vincent

Millor pel.lícula en llengua estrangera:  120 pulsaciones por minuto (França), Una mujer fantástica (Xile), Se lo llevaron: recuerdos de una niña de Camboya (Cambodja), In the Fade (Alemanya), The Square (Suècia), Thelma (Noruega)

Millor cançó: Evermore (La bella y la bestia), Mystery of Love (Call Me By Your Name), Remember Me (Coco), Stand Up for Something (Marshall), This Is Me (El gran showman)

Millor banda sonora: Alexandre Desplat (La forma del agua), Jonny Greenwood (El hilo invisible), Dario Marianelli (El instante más oscuro), Benjamin Wallfisch i Hans Zimmer (Blade Runner 2049), John Williams (Los archivos del Pentágono), Hans Zimmer (Dunkerque)

Millor fotografia: Blade Runner 2049 (Roger Deakins), Dunkerque (Hoyte van Hoytema), La forma del agua (Dan Laustsen), Mudbound (Rachel Morrison), Call Me By Your Name (Sayombhu Mukdeeprom)

Millor disseny de producció: La forma del agua, Asesinato en el Orient Express, Dunkerque, Blade Runner 2049, La bella y la bestia, El hilo invisible

Millor muntatge: Los archivos del Pentágono, Baby Driver, Dunkerque, Blade Runner 2049, La forma del agua

Millor disseny de vestuari: Blade Runner 2049, El hilo invisible, La bella y la bestia, Wonder Woman, La forma del agua

Millor maquillatge: La bella y la bestia; El instante más oscuro; Yo, Tonya; La forma del agua; Wonder

Millors efectes visuals: Blade Runner 2049, Dunkerque, La forma del agua, Thor: Ragnarok, La guerra del planeta de los simios, Wonder Woman

Millor elenc interpretatiu: Dunkerque, Lady Bird, Mudbound, Los archivos del Pentágono, Tres anuncios en las afueras

 

Per acabar, donaré les dates d’estrena a Espanya de les pel.lícules nominades. Perquè siguin més fàcilment localitzables, he inclòs el títol original a les encara no estrenades que ja tenen títol en espanyol.

Ja estrenades.

Se lo llevaron: recuerdos de una niña de Camboya (no he trobat quan l’estrenaren), Batman: La LEGO película (10 de febrer), Logan (3 de març), La bella y la bestia (17 de març), Déjame salir (19 de maig), Wonder Woman (23 de juny), Gru 3: Mi villano favorito (30 de juny), Baby Driver (7 de juliol), La guerra del planeta de los simios (12 de juliol), Dunkerque (21 de juliol), Blade Runner 2049 (6 d’octubre), Una mujer fantástica (12 d’octubre), Thor: Ragnarok (27 d’octubre), La gran enfermedad del amor (3 de novembre), The Square (10 de novembre), Asesinato en el Orient Express (24 de novembre), Coco (1 de desembre), Wonder (1 de desembre) i Mudbound (estrenada per internet).

Encara s’han d’estrenar.

Desembre 2017

22: Una vida a lo grande (Downsizing)

29: The Disaster Artist, El gran showman (The Greatest Showman)

Gener 2018

12: El instante más oscuro (Darkest Hour), Tres anuncios en las afueras (Three Billboards Outside Ebbing, Missouri), Loving Vincent, 120 pulsaciones por minuto (120 battements par minute)

19: Los archivos del Pentágono (The Post), Plan de chicas (Girls Trip)

sense dia concret: Molly’s Game

Febrer 2018

2: El hilo invisible (Phantom Thread)

9: The Florida Project

16: La forma del agua (The Shape of Water), Call Me by Your Name, Thelma

23: Yo, Tonya (I, Tonya)

Maig 2018

4: Lady Bird

No he trobat la data prevista:

Stronger (29/9 a USA), Marshall (13/10 a USA), The Breadwinner (17/11 a USA), In the Fade (27/12 a USA)

 

 

Resultat d'imatges de el ultimo acto jungstedtEl último acto (Den Sista Akten, 2012; MAEVA, 2017; 302 pàgs.) és la desena (ja 10!) novel.la protagonitzada pel (fins ara) incansable Anders Knutas, la seva (sempre) infatigable companya Karin Jacobsson i l’intrèpid (i tafaner) periodista Johan Berg. I tranquils, que encara queden més novel.les, perquè Mari Jungstedt té publicades (en suec) tres novel.les més (dels anys 2013, 2014 i 2016), que esperem que arribin aviat per aquí.

En aquesta novel.la, els problemes personals són més presents que mai: si heu seguit la sèrie, sabreu que la situació emocional de Knutas no passa pel millor moment (i no puc dir res més); d’altra banda, Karin està una mica embullada (i no puc dir res més); i, finalment, Johan Berg comença a trobar una mica angoixant el fet de viure a Gotland, com sabeu casat amb Emma, una dona que ja apareixia a la primera novel.la de la sèrie, Ningú no ho ha vist (ressenyada el 29 de gener de 2010), en un paper secundari però no negligible (i sí que he dit més).

Resultat d'imatges de el ultimo acto jungstedtPerò parlem de la trama. L’editora d’un dels principals diaris de Suècia és trobada morta en l’habitació de l’hotel de Visby on s’allotjava. Erika Malm, que aquest era el seu nom, era coneguda per la seva lluita contra el racisme i la xenofòbia, cosa que, en un principi, fa pensar a la policia que aquest podria ser el motiu de la seva mort.

D’altra banda, durant la investigació d’aquest assassinat, Knutas rep una notícia que el remourà per dins: Vera Petrov, una assassina que se li va escapar ja fa unes quantes novel.les (concretament, a la cinquena de la sèrie, Un inquietante amanecer), ha estat vista a Gran Canària, de manera que deixa el cas de la periodista morta en mans de Karin Jacobsson i se’n va a Canàries a seguir la pista de Vera. El que allà passarà, acabarà d’enfonsar en Knutas (com si la situació sentimental que viu no en fos suficient), de manera que quan torni a Gotland, la investigació seguirà en mans de Karin i ell quedarà relegat al paper d’actor secundari.

En aquesta novel.la, la participació de Johan Berg és bastant secundària, tant pel que fa a la investigació del cas com a la seva vida personal; així, el seu matrimoni amb Emma pareix trontollar per moments, tant per la seva dedicació full-time a la seva feina com per la seva determinació a tornar a Estocolm. A més, el fet que col.labori amb una dona amb qui va tenir un affaire no ajudarà gens.

En fi, com no podia ser d’una altra manera, la novel.la m’ha agradat, però més pel fet de retrobar els nostres amics gotlandians (se dirà així? o serà gotlandesos?) que perquè la consideri molt bona. La trama principal va alternada amb una trama paral.lela que comença onze mesos abans i que, com vos podeu imaginar, al final s’ensambla perfectament amb la principal. A més, la novel.la ens permet jugar a intentar endevinar qui és que va cometent els assassinats (sí, n’hi ha més d’un), i no puc dir ni tan sols si jo ho vaig encertar, perquè seria donar pistes sobre la resolució. Això sí, la trama canària és bastant pobra, jo la veig com una simple excusa per parlar del seu actual lloc de residència.

Per acabar, Benet, pareix que no mos explicàrem bé: noltros proposàrem a l’autora que dugués Knutas a Mallorca, no a Canàries; potser vàrem dir Palma i ella va entendre Las Palmas, un error, per cert, bastant habitual: record quan un dia la madona del restaurant de Barcelona on solia anar (situat en el carrer Tallers) me va dir que aquell dia el Barça jugava contra l’equip de la meva terra; efectivament, jugava contra el Las Palmas! En fi, he volgut acabar amb una broma, però quina il.lusió ens faria llegir una història d’en Knutas a Mallorca!

Sense quasi donar-nos compte, ja tornam estar immersos dins de la temporada de premis cinematogràfics. Ja fa dues setmanes que es coneixen les nominacions als Independent Spirit Awards; fa dos dies, s’anunciaren les nominacions als Critics’ Choice Awards de cinema i televisió, i dilluns coneixerem les nominacions als Globus d’Or. En aquesta primera entrada, com ve essent habitual, donaré el calendari de nominacions i premis, per tenir una referència. També, com cada any, he ordenat els diferents premis per data d’entrega dels guardons, no per data de publicació de les nominacions.

Globus d’Or: Nominacions, dia 11 de desembre; entrega de premis, dia 7 de gener.

Critics’ Choice Awards: Nominacions, el passat dia 6 de desembre; entrega de premis, dia 11 de gener.

Gremi de productors: Nominacions, dia 5 de gener; entrega de premis, dia 20 de gener.

Gremi d’actors: Nominacions, dia 13 de desembre; entrega de premis, dia 21 de gener.

Gremi de directors: Nominacions, dia 10 de gener; entrega de premis, dia 3 de febrer.

Gremi d’escriptors: Nominacions, dia 4 de gener; entrega de premis, dia 11 de febrer.

BAFTA: Nominacions, dia 9 de gener; entrega de premis, dia 18 de febrer.

Independent Spirit Awards: Nominacions, el passat dia 21 de novembre; entrega de premis, dia 3 de març.

Els Òscars: Nominacions, dia 23 de gener; entrega de premis, dia 4 de març.

Per allò d’anar fent boca, acabaré l’entrada amb les nominacions als Spirit Awards; tot i que ja sabem que hi haurà nominacions als Òscars que, per no complir les especificacions concretes d’aquests premis, no apareixeran a la llista següent, i que moltes de les nominacions que ara donaré no apareixeran a la llista de les oscaritzables, sí que serviran per començar a parlar d’algunes pel.lícules i artistes que aviat sonaran molt. En una molt propera entrada, parlaré de les nominacions als Critics’ Choice Awards, uns premis a tenir en compte una mica més.

Resultado de imagen de independent's spirit awardsPassant als Spirit Awards, diré que de les pel.lícules més nominades, només una ja s’ha estrenat a Espanya; concretament, Déjame salir (5 nominacions) es va estrenar el 19 de maig passat. A part d’aquesta, encara no s’han estrenat a Espanya: Call Me by Your Name (6 nominacions), prevista per al mes de febrer; The Rider (4 nominacions), amb estrena a principis del 2018, i Lady Bird (4 nominacions), prevista per al 4 de maig; finalment, no he trobat res de quan estrenen Good Time (5 nominacions).

Millor pel.lícula:

Call Me by Your Name
Déjame salir
Lady Bird
The Florida Project
The Rider

Millor Director:

Benny Safdie, Josh Safdie per Good Time
Chloé Zhao per The Rider
Jonas Carpignano per A Ciambra
Jordan Peele per Déjame salir
Luca Guadagnino per Call me by Your Name
Sean Baker per The Florida Project

Millor actriu principal:

Frances McDormand per Tres anuncios en las afueras
Margot Robbie per Yo, Tonya
Regina Williams per La vida y nada más
Salma Hayek per Beatriz at Dinner
Saoirse Ronan per Lady Bird
Shinobu Terajima per Oh Lucy!

Millor actor principal:

Daniel Kaluuya per Déjame salir
Harris Dickinson per Beach Rats
James Franco per The Disaster Artist
Robert Pattinson per Good Time
Timothée Chalamet per Call me by Your Name

Millor actriu secundària:

Allison Janney per Yo, Tonya
Holly Hunter per La gran enfermedad del amor
Laurie Metcalf per Lady Bird
Lois Smith per Marjorie Prime
Taliah Webster per Good Time

Millor actor secundari:

Armie Hammer per Call me by Your Name
Barry Keoghan per El sacrificio de un ciervo sagrado
Benny Safdie per Good Time
Nnamdi Asomugha per Crown Heights
Sam Rockwell per Tres anuncios en las afueras

Millor guió:

Beatriz at Dinner: Mike White
Déjame salir: Jordan Peele
Lady Bird: Greta Gerwig
The Lovers: Azazel Jacobs
Tres anuncios en las afueras: Martin McDonagh

Millor fotografia:

Beach Rats: Hélène Louvart
Call me by Your Name: Sayombhu Mukdeeprom
Columbus: Elisha Christian
El sacrificio de un ciervo sagrado: Thimios Bakatakis
The Rider: Joshua James Richards

Millor pel.lícula internacional:

120 pulsaciones por minuto (França): Robin Campillo
I Am Not a Witch (Regne Unit): Rungano Nyoni
Lady Macbeth (Regne Unit): William Oldroyd
Sin amor (Rússia): Andrey Zvyagintsev
Una mujer fantástica (Xile): Sebastián Lelio

Millor muntatge:

Call me by Your Name: Walter Fasano
Déjame salir: Gregory Plotkin
Good Time: Benny Safdie, Ronald Bronstein
The Rider: Alex O’Flinn
Yo, Tonya: Tatiana S. Riegel

 

Resultat d'imatges de asesinato en el orient expressAprofitant que queden pocs dies perquè s’estreni la nova versió d’Assassinat a l’Orient Express, la particular visió de Kenneth Branagh (director i Hercule Poirot) del clàssic d’Agatha Christie, m’he decidit a llegir una altra novel.la de la genial escriptora anglesa, La casa torcida (Crooked House, 1949; ed. Molino, 1965; 251 pàgs.). I he triat aquesta perquè està anunciada per a ben aviat (principis del 2018) la seva primera adaptació al cinema; en parlarem d’aquí a una estona.

La veritat és que no hi ha com llegir una novel.la de les que podríem anomenar lliures (no pertanyents a cap sèrie) per disfrutar plenament de la qualitat de l’obra de Christie, sense estar condicionats per un personatge de caràcter (i trajectòria) tan gran que hi ha el perill que absorbeixi tota la nostra atenció. Així, he disfrutat cada pàgina d’aquesta novel.la, confirmant novament que estava llegint una novel.la escrita per una gran escriptora.

La novel.la, com no podia ser d’altra manera, cau plenament dins del que es coneix com whodunit, és a dir, aquell tipus de novel.les que ens permeten jugar a veure si som capaços de descobrir qui és l’assassí (en sentit genèric); i no, no l’he encertat.

Resultat d'imatges de la casa torcida editorial molinoEl protagonista de la novel.la és Charles Hayward, el fill del comissari de policia de Scotland Yard, promès amb Sophia, la néta del multimilionari Arístides Leónides, un grec que fa molts anys va anar a viure a Anglaterra, on es va fer construir una curiosa mansió, la casa torta del títol. Allà hi viuen també els seus dos fills Roger i Philip amb les seves respectives dones i els tres fills de Philip, dels quals Sophia n’és la més gran. També hi resideix Edith Haviland, la cunyada d’Arístides, que hi va anar a viure quan va morir la primera dona d’Arístides. Fa uns anys, Arístides es va tornar casar, ara amb Brenda, una dona molt més jove que ell i gens acceptada per la resta de família, que sempre l’ha vist com una simple caçafortunes. A més de la criada, la llista de residents a la casa torta es completa amb Laurence, el preceptor dels germans petits de Sophia.

Quan el patriarca és assassinat amb una injecció letal, Sofia diu a Charles que no es podran casar fins que es trobi el culpable, de manera que Charles decideix col.laborar amb el policia encarregat del cas; la investigació el durà a descobrir secrets i mentides de la família Leónides, fins al punt que cada un dels seus membres pareix tenir un motiu per haver comès l’assassinat, i la oportunitat d’haver-ho fet. A més, la tasca de Charles no serà gens fàcil, perquè tothom voldria que tot acabàs amb la detenció de Brenda i/o Laurence, perquè així l’honor de la família quedaria intacte. Al final, per moltes voltes que li donem al cas, la resolució ens sorprendrà completament.

Resultat d'imatges de la casa torcida peliculaLa novel.la va rebre en el seu moment molt bones crítiques però, per motius que no puc desvetllar, mai no es va portar al cinema… fins ara, quan el director i guionista francès Gilles Paquet-Brenner (fill de la cantant d’òpera Ève Brenner) l’ha adaptat i dirigit, amb Christina Hendricks (inoblidable Joan de Mad Men) en el paper de Brenda, Max Irons interpretant Charles, Terence Stamp com el seu pare, i Glenn Close com Edith Haviland. La pel.lícula, ja estrenada a Itàlia, arribarà aquí a principis de l’any que ve.

Per acabar, un detall sobre el títol: tot i que crooked es pot traduir per tort, també pot significar deshonest, de manera que aquest doble sentit es perd indefectiblement en la traducció. De fet, el títol Crooked House prové d’una cançó infantil, “There was a crooked man”, citada a la novel.la.

En fi, com sempre, és un plaer llegir una novel.la de la gran dama anglesa del misteri, encara que no sigui de les que protagonitza Poirot.

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: