Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘assaig’

Antonio Muñoz Molina. Todo lo que era sólido.

Muñoz Molina és un escriptor espanyol molt conegut: novel.lista, assagista, membre de la Real Academia de la Lengua. Viu a cavall entre Madrid i Nova York on es feu càrrec de l’Instituto Cervantes. Està casat amb la també escriptora Elvira Lindo. Ha estat guardonat amb nombrosos premis.

Tal vegada heu llegit alguna novel.la seva, jo per exemple record El invierno en Lisboa (1987) que em va agradar molt, Beltenebros (1991), que té una versió cinematogràfica de Pilar Miró, El jinete polaco (1991)  o Sefarad (2001) una novel.la molt ambiciosa però que em va semblar un poc feixuga.

256 pàgines

Aquesta vegada  parlam d’un assaig sobre la crisi que atravessam. Tot el que era sòlid fa quatre dies, el mateix 2007, està caiguent com un castell de cartes. A partir d’aquí i intercalant afirmacions generals amb anècdotes il.luminadores basades en la seva experiència personal, l’autor fa un repàs a la situació actual. Descriu detalladament la transformació de la classe política en aquests darrrers  trenta anys des de l’inici de la democràcia. Parla del desvergonyiment on ha arribat aquesta casta privilegiada, com ha anat arraconant els alts carrecs del  funcionariat fins allà on ha pogut perquè eren els únic que posaven traves a les seves malifetes, xerra de com s’han creat centenars d’empreses públiques inflades per poder cobrar més dels diners públics i moltes coses més.

També parla del destí dels diners publics que s’han destinat a reflotar la banca, d’Europa, del nacionalisme, i de tot plegat en fa una proposta de renovació per a la política i d’un intent d’enteniment per a les tensions nacionalistes.

Diguem que pren una posició regeneracionista i que vol fer prendre consciència el lector de la realitat més enllà del discurs dels polítics i dels mitjans de comunicació, que també reben la seva part com us podeu imaginar.

Potser no estiguem d’acord amb tots els seus punts de vista, potser alguna vegada tengui un to un poc més pamfletari, però sembla un llibre honest que dóna per reflexionar sobre tot el que ens està passant. D’altra banda, els exemples que posa sobre el comportament de diaris o polítics o homes de negocis, viscuts  de primera ma, són també molt il.lustradors, i encara que encenen la sang ens dóna una idea prou clara de com han estat i són encara les coses.

Primo Levi. Els enfonsats i els salvats.

L’entrada al camp de concentració d’Auschwitz a l’hivern amb el famós lema irònic: el treball us farà lliures.

Ja coneixieu Primo Levi, és l’autor de potser el testimoni més ben escrit, més impressionant en la seva nuesa, el seu estil auster, documental, dels “lager” els camps de concentració i extermini nazis. Hi ha altres memòries d’aquests fets i aquest llocs però el de Primo Levi és el més conegut i el que més fama literària ha aconseguit. Estic parlant, és clar de Se questo è un uomo  (escrit el 1947 i publicat el 1958) ressenyat al bloc com recordareu els que l’anau seguint. Aprofitaré per tornar-vos a recomanar que el llegiu.

El difícil viatge de Tornada des de Auschwitz fins a Torí, al final de la guerra.

Levi va continuar contant les seves experiències a La tregua  (1962) que va guanyar el premi Campiello l’any 1963. Aquest segon llibre conta la peripècia de nou mesos des que els russos alliberen Auschwitz fins a l’arribada a Itàlia. Aquest llibre és més suau que el primer i fins i tot hi ha molts de fragments divertits. En tot cas, és una obra on hi predomina el sentiment de futur, de la llibertat i de l’esperança. Francesco Rossi en va fer una pel·lícula l’any 1997. Aquesta obra no la tenim ressenyada encara que sí llegida i també us la recoman molt.

La tercera i darrera obra que tracta el tema d’ Auschwitz és I sommersi e i salvati (1986), Els enfonsats i els salvats en català, aquesta vegada en forma d’assaig i de la qual en parlarem tot seguit, però abans deixau-me dir quatre coses més sobre el nostre autor.

Primo Levi va néixer a Torí el 1919 i va morir a la mateixa ciutat el 1987 quan va caure per les escales de casa seva, no se sap si per accident o suicidant-se.

Primo Levi

Es va llicenciar en Químiques i d’això va poder treballar dins Auschwitz, fet que durant una part de la seva “estada” li va permetre defugir les feines més dures i juntament amb altres circumstàncies explicades a la seva obra, sobreviure.

Va treballar de químic fins a la seva jubilació l’any 1975 en què va decidir dedicar-se a escriure. va publicar el recull de contes Il  sistema periodico, un parell de novel.les més i el nostre assaig.

262 pàgines

I sommersi e i salvati és una reflexió sobre tots els aspectes de l’univers tancat del camp de concentració i del comportament de l’ésser huma en aquestes sitiuacións extraordinàries.

Parla sobre la memòria i de com canvia els fets viscuts a vegades intencionadament i a vegades justificant el propi comportament. parla de la zona grisa, dels qui tenen privilegis dins el lager. Parla de  les dificultats per comunicar-se ( hi ha tota una reflexió sobre el llenguatge), parla sobre l’ús de la violència gratuïta i la seva finalitat, de qui esta en millors condicions per sobreviure. Parla sobre personatges reals com el filòsof Jean Amery, pres com ell a qui conegué després de l’alliberament. Parla i reflexiona sobre més coses que haureu de llegir per conèixer.

És un llibre que està molt ben escrit, tal vegada hi hagi qui pugui pensar: quantes vegades donant voltes al mateix tema!, si llegiu el llibre, veureu com reflexionar i considerar les coses en la seva complexitat no està mai de més. Al final del que està parlant és de les ideologies que neguen fins i tot la humanitat als que consideren enemics, de la intolerància, de la creença en la pròpia superioritat i del que s’infereix: la inferioritat dels demés, de la violència i de la naturalesa humana. Trobau que estan de més aquests temes en el món en què vivim? Feu-me cas i llegiu Primo Levi.

Omar Jayyam. Hazhir Teimourian.

Fa bastants anys vaig conèixer aquest poeta persa del segle XI . Tenia uns quartets on elogiava el vi i els plaers de la vida. En vaig llegir una selecció i em va quedar gravat a la memòria d’una manera persistent. Al llarg del temps me l’he anat trobant i resulta que també parla d’altres coses sempre des d’una òptica en podríem dir humanista i descreguda, cosa molt sorprenent  per l’època i el lloc on va viure. Sempre és un plaer rellegir un d’aquests petits poemes i sempre t’agraden un poquet més.

Un dels problemes que es troben els erudits amb aquest poeta és que en alguns casos  és  difícil saber si un poema és seu o és apòcrif. Fa molt temps de tot plegat, hi ha hagut moltes destruccions i queden pocs manuscrits fiables. Un d’aquests manuscrits es trobava a la biblioteca Bodleriana d’Oxford i allà la va trobar al segle XIX un escriptor – bé, un amic seu que li va fer conèixer-  anomenat Edward Fitzgerald que en va fer una traducció brillant i creativa a l’anglès. El tema de la troballa i de la versió també és ben interessant. A partir de llavors va tenir una fama universal amb traduccions a diversos idiomes, al castellà s’hi va dedicar el mateix Borges entre d’altres.

L’altre dia, estava jo per una distribuidora de llibres que coneixem bé alguns dels blocaires, bloggers si ho preferiu, i em vaig topar amb aquesta biografia del nostre poeta que ara ja començau a conèixer i no m’hi vaig poder resistir.

L’autor del llibre és un britànic d’origen kurd iranià, periodista de la BBC que ha escrit un llibre  de més de cinc-centes pàgines no només sobre Jayyam sobre el qual conta fets reals quan hi ha testimonis escrits i suposicions quan no n’hi ha sinó sobre tot el context de l’època, que inclou l’inici de l’imperi dels turcs, les lluites internes entre musulmans, la desaparició de la pèrsia antiga amb la islamització forçada, les topades amb l’imperi bizantí, la situació europea, les croades… ufff. Però molt instructiu.

També, i atenció científics del bloc,  es parla molt de la ciència de l’època i en especial d’astronomia, perquè aquest senyor també va ser matemàtic, astrònom i metge . Bé, de fet es guanya la vida més que bé amb aquestes ocupacions  perquè era astrònom i metge de reis i és considerat una ment brillant. La seva contribució més coneguda va ser al camp de l’àlgebra i a la creació d’un calendari solar extremadament precís.

El llibre té diversos apèndixs entre ells la versió de les quartetes de Fitzgerald i la seva pròpia traducció. Si hi afegim el llibre que jo ja tenia a casa, tenc tres versions bastant diferents del mateix poema, o sigui que un cop acabat el llibre d’història m’he deixat el llibre a la tauleta de nit per anar llegint de tant en tant.

Pd. Una altra curiositat que us farà gràcia. he llegit a diferents llocs, no al llibre, que Jayyam o Khayyam és el que li va dir X a la incògnita.

Un assaig que m’ha agradat bastant

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–>

He acabat el següent llibre composat per 19 articles, que m’ha agradat bastant, i que bàsicament consta d’uns quants a on fa una reflexió contra la creença que el progrés (sobretot científic i tecnològic) és l’única solució dels problemes de la nostra societat actual. I els altres, encara que un poc fora de temps (estan escrits entre el 2002 i 03) tracten de la guerra de Irak i per mí segueixen sent interessants.

CONTRA EL PROGRESO Y OTRAS ILUSIONES

CONTRA EL PROGRESO Y OTRAS ILUSIONES
autor: John Gray Ficha John Gray
ISBN: 84-493-1918-8
código: 45140
colección: Estado y sociedad
tema: CIENCIAS SOCIALES
precio: 16 € (precio válido solo en España)
fecha edición: 1/11/2006
páginas: 192
formato: 15,5 X 23,3
encuadernación: rústica
traducción: Albino Santos Mosquera
Comprar CONTRA EL PROGRESO Y OTRAS ILUSIONES
Titulos relacionados

¿CÓMO SALIR DEL LIBERALISMO?.
UN NUEVO MUNDO FELIZ.
VIDAS DESPERDICIADAS.
¿PROGRESO O RETORNO?.
A LA SOMBRA DE LA ILUSTRACIÓN.
Contenido
Contenido:
Tanto quienes suscriben las ideas y opiniones de John Gray como quienes las discuten coinciden en señalar al politólogo y pensador británico como un auténtico librepensador dotado de una mordacidad y lucidez inusuales.En este libro Gray, profesor en la London School of Economics, reúne una colección de reflexiones en torno a nuestro destino contemporáneo, al futuro de nuestra especie sobre la faz de este planeta, a la insensatez de nuestra fe en el progreso tecnológico o a los autoengaños del establishment liberal.

El resultado es un texto que brinda al lector la ocasión de confrontarse con uno de los pocos pensadores actuales que se atreven a ser heréticos.

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: