Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘cinema’

Òscars 2018: Els guanyadors

En fi, ja està, ja s’ha acabat, ja s’han entregat els Òscars.

Tot i que enguany ha estat un any amb els premis molt dividits, hi ha hagut una clara guanyadora, La forma del agua, amb 4 premis: Pel.lícula, Director, Banda sonora i Disseny de producció. Destacable també Dunkerque, amb 3 premis, encara que tots tres tècnics: Muntatge, So i Efectes de so. Amb 2 premis hi ha quatre pel.lícules: 3 anuncios en las afueras (Actriu i Actor secundari), El instante más oscuro (Actor i Maquillatge), Blade Runner 2049 (Fotografia i Efectes visuals) i Coco (Animació i Cançó). La millor pel.lícula estrangera ha estat, sorprenentment (per a mi), la xilena La mujer fantástica. Jordan Peele (Déjame salir) ha aconseguit el premi al Guió original i James Ivory (Llámame por tu nombre) ha aconseguit el del Guió adaptat, el que és, als seus quasi 90 anys, el seu primer Òscar. I la resta de pel.lícules premiades han estat Yo, Tonya (Actriu secundària) i El hilo invisible (Vestuari). M’han agradat especialment els premis a Guillermo del Toro, Jordan Peele i els quatre interpretatius, sense cap dubte. M’ha faltat qualque premi per a Martin McDonaugh, la seva creació (3 anuncios…) bé s’ho mereixia.

De la gala en sí, vull destacar una vegada més un Jimmy Kimmel a qui alguns acusen de massa mesurat; jo l’alab per ser un presentador divertit però sense exageracions, còmic sense faltar al respecte, i ocurrent sense caure en el mal gust; per a mi, un gran presentador. El seu monòleg inicial ha estat boníssim, i ha estat graciós quan ha comentat que Christopher Plummer ja havia estat nominat a la primera gala de la història, on el presentador de la gala, Douglas Fairbanks, el citava com el nominat més jove d’aquella gala, i també ha estat bona l’ocurrència d’endur-se uns quants actors i actrius a un cinema de l’altra banda del carrer perquè repartissin menjar al públic d’aquell cinema.

Dels discursos, vull destacar una Frances McDormand sempre espectacular, però que avui ha donat una volta més quan ha demanat a totes les dones nominades en qualsevol categoria que s’aixecassin de les seves localitats, i tothom les ha aplaudit. Un gran homenatge a les dones, dins una gala de les més reivindicatives que record, tant per la banda antimasclista com per la de la integració de totes les races, nacions, tendències, en fi, per la igualtat més universal. Més si tenim en compte els premis que hi ha hagut per a persones llatines i afroamericanes.

M’ha agradat molt que, abans de l’entrega de cada premi interpretatiu, es projectàs un muntatge amb imatges de guanyadors històrics de la corresponent categoria. I el que ha arrodonit completament la gala ha estat que Warren Beatty i Faye Dunaway hagin tornat presentar el premi a la millor pel.lícula, amb tota la sala dreta aplaudint-los. Hi ha detalls que, sincerament, fan gran aquest mon del cinema. Dins d’aquesta línia, he trobat brillant que Mark Hamill, quan obria el sobre del premi al millor Curt d’animació, s’anàs repetint: no diguis La La Land, no diguis La La Land. Per cert, aquest premi ha estat pel curt de Kobe Bryant, Dear Basketball, quin moment!

En fi, hi ha hagut altres moments brillants, com el muntatge d’homenatge als 90 anys dels Òscars, acabant amb el final de Casablanca, o veure una Eva Marie Saint en plena forma als seus 93 anys, fantàstics.

Aquí teniu la llista de guanyadors:

Millor pel.lícula: La forma del agua

Millor director:
Guillermo del Toro (La forma del agua)

Millor actor principal: Gary Oldman (El instante más oscuro)

Millor actriu principal: Frances McDormand (Tres anuncios en las afueras)

Millor actor secundari:
Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras)

Millor actriu secundària: 
Allison Janney (Yo, Tonya)

Millor guió original:
Jordan Peele (Déjame salir)

Millor guió adaptat: James Ivory (Llámame por tu nombre)

Millor fotografia: Blade Runner 2049

Millor muntatge: Dunkerque

Millor disseny de producció: La forma del agua

Millor disseny de vestuari: El hilo invisible

Millor banda sonora original: Alexandre Desplat (La forma del agua)

Millor cançó: Remember Me (Coco)

Millor maquillatge i perruqueria: El instante más oscuro

Millor so (Sound Mixing): Dunkerque

Millor edició d’efectes de so (Sound Editing): Dunkerque

Millors efectes visuals: Blade Runner 2049

Millor pel.lícula en llengua estrangera:  Una mujer fantástica (Xile)

Millor pel.lícula d’animació: Coco

 

I per acabar, els resultats de la nostra quiniela:

Jaume, 17

Joana Maria, Marc, Mercè, Toni, Xisca, 15

Pepa, 14

Benet, 11

I la quiniela per punts:

Jaume, 55

Toni, 54

Pepa, 50

Res més, fins l’any que ve!

Anuncis

Camí cap als Òscars 2018. Part 7: Els darrers premis, Els Spirit Awards i els Razzies

Com és habitual, la nit abans dels Òscars se celebraren dues cerimònies d’entrega de premis cinematogràfics de caire ben diferent. Per una banda, els premis del cinema independent, els Independent Spirit Awards; i de l’altra, els que ningú no vol rebre, els premis Razzie al pitjor del pitjor de l’any.

En els primers, la gran triomfadora va ser Déjame salir, d’un debutant (com a director) Jordan Peele del que, de ben segur, sentirem a parlar (i molt) en els pròxims anys. Se’n va dur els premis a la millor Pel.lícula i al millor Director. 3 anuncios en las afueras se’n va dur també 2 premis: Actriu (Frances McDormand) i Actor secundari (Sam Rockwell). Yo, Tonya també va recollir dos guardons: Actriu secundària (Allison Janney) i Muntatge. El millor Guió va ser per Greta Gerwig, per Lady Bird, el premi al millor actor se’l va endur Timothée Chalamet, per Llámame por tu nombre, mentres que la millor pel.lícula internacional va ser la xilena Una mujer fantástica. Més informació, com ja no ho hauria de dir, a IMDb: https://www.imdb.com/awards-central/independent-spirit-awards/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=c39e8437-2dde-410f-af86-865c4fd36a7c&pf_rd_r=0HZBBA0Q65T9WSW01YTQ&pf_rd_s=top-1&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=awards-central&ref_=fea_ac_nav_i5

Passant als Razzies, enguany ha estat una edició amb bastants de noms reconeguts. Els millors premis o, millor dit, pitjors càstigs de l’any varen ser per Emoji: La pel.lícula: pitjor pel.lícula, director (Tony Leondis), pitjor parella (qualsevol parell d’emoticones desagradables) i pitjor guió (Tony Leondis i dos més). Per cert que aquesta pel.lícula ha fet història en convertir-se en la primera pel.lícula d’animació en ser considerada la pitjor pel.lícula de l’any. El pitjor actor, atenció, va ser Tom Cruise per La momia, mentres que el premi a la pitjor actriu va ser per a l’actor (!!) Tyler Perry (vist a En la mente del asesino i Perdida, entre d’altres) per la seva interpretació de Madea a Boo 2! A Madea Halloween. El pitjor actor secundari també té renom, Mel Gibson, per Dos padres por desigual, mentres que Kim Basinger se’n va dur el de pitjor actriu secundària per Cincuenta sombras más oscuras, pel.lícula que també se’n va dur l'”alegria” de ser elegida en la categoria de preqüela/seqüela/rip off/remake.

En fi, com cada any, no vos perdeu la quiniela de Matías Vallés a Diario de Mallorca, sempre brillant.

Òscars 2018: A jugaaaaar!!!!

Pareix mentida, no mos ne donam compte i ja hi som, ja mos trobam en la setmana dels Òscars! Jimmy Kimmel repeteix com a presentador, després que l’any passat ho fes molt bé. Aquí ho podrem veure, a través del canal Movistar Estrenos, la matinada del diumenge dia 4 de març al dilluns dia 5 de març: l’estora vermella, a les 00.30; la cerimònia, a les 2.

Ja ha arribat el moment de posar en marxa la nostra quiniela. Com repetesc cada any, heu de posar la vostra quiniela com a comentari a aquesta entrada, no en una entrada nova. Com els quatre darrers anys, podem participar en dos jocs, el diguem-ne clàssic, i el que començàrem fa quatre anys, per augmentar la diversió, tot i que no aconseguim que la participació sigui massa alta. Recordem com van les dues proves.

La primera quiniela és la de cada any, és a dir, s’ha d’indicar qui es cregui que guanyarà en cadascuna de les 20 categories, i el guanyador de la quiniela serà qui més categories encerti. En cas d’empat en la primera posició (i només en cas d’empat en la primera posició), el guanyador serà qui obtengui la puntuació més alta segons el barem següent:

– Encertar la categoria “pel·lícula” val 5 punts.
– Encertar alguna de les categories “director”, “actor”, “actriu”, “actor secundari”, “actriu secundària”, “guió original”, “guió adaptat” val 3 punts (cadascuna).
– Encertar alguna de les categories “pel.lícula d’animació”, “pel.lícula en llengua estrangera”, “fotografia”, “efectes visuals”, “banda sonora original” val 2 punts (cadascuna).
– Encertar alguna de les categories “muntatge”, “cançó original”, “disseny de producció”, “disseny de vestuari”, “so”, “edició d’efectes de so”, “maquillatge i perruqueria” val 1 punt (cadascuna).

Si així i tot es manté l’empat, el guanyador serà qui hagi penjat primer la quiniela (d’entre els empatats, evidentment).

La segona modalitat de joc consisteix en triar 3 candidats de cada categoria, ordenats per ordre de preferència. Per exemple, suposem que a la categoria de millor pel.lícula jo triï:

  1. Los archivos del Pentágono
  2. El hilo invisible
  3. Dunkerque

Si la pel.lícula guanyadora de l’Òscar és Los archivos del Pentágono, guanyaré 3 punts; si és El hilo invisible, obtendré 2 punts; i, si és Dunkerque, me’n duré 1 punt. Òbviament, si no guanya cap d’aquestes 3 pel.lícules, no obtendré cap punt en aquesta categoria.

El guanyador d’aquesta segona modalitat de quiniela serà qui més punts obtengui. En cas d’empat, el desempat es farà seguint les directrius de la quiniela anterior, és a dir, primer es calcula la puntuació global segons els valors de cada categoria (5 punts per a la millor pel.lícula, 3 per a la millor direcció,…) i, si persisteix l’empat, el guanyador serà qui hagi penjat la quiniela en primer lloc (d’entre els empatats, evidentment).

Per facilitar la feina i no haver d’escriure massa, els que jugueu als dos jocs basta que faceu un comentari amb els vostres tres candidats (ordenats per preferència) de cada categoria. Per a la primera quiniela, només es considerarà el primer elegit de cada categoria.

Per participar en qualsevol dels dos jocs (o en els dos), s’ha de penjar la quiniela com a comentari a aquesta entrada abans de les 00.00 del dilluns dia 5 de març. Per tant, el termini acaba a les 23h 59m 59s del diumenge dia 4 de març. Aquells que participeu de fora de Mallorca, teniu en compte les diferències horàries; l’hora límit fa referència a l’hora local de Palma.

Per acabar, torn posar les nominacions per tenir-ho tot a mà. Com altres anys, he afegit, al costat de les pel.lícules nominades, els premis que han guanyat dels que vos he anat informant aquestes darreres setmanes. He fet servir les abreviatures següents: CC (Critics’ Choice), GO (Globus d’or), GP (gremi de productors), GA (gremi d’actors), GD (gremi de directors), GE (gremi d’escriptors) i BA (BAFTA). Com veureu, hi ha algunes categories sense cap referència prèvia, què vos pensàveu, que tot estaria clar?

Nominacions Òscars 2017:

Millor pel.lícula:

Dunkerque
Déjame salir
El hilo invisible
El instante más oscuro
La forma del agua (CC,GP)
Lady Bird (GO musical/comèdia)
Llámame por tu nombre
Los archivos del Pentágono
Tres anuncios en las afueras (GO drama,BA)

Millor director:

Christopher Nolan (Dunkerque)
Greta Gerwig (Lady Bird)
Guillermo del Toro (La forma del agua) (GO,CC,GD,BA)
Jordan Peele (Déjame salir)
Paul Thomas Anderson (El hilo invisible)

Millor actor principal:

Daniel Day-Lewis (El hilo invisible)
Daniel Kaluuya (Déjame salir)
Denzel Washington (Roman J. Israel, Esq.)
Gary Oldman (El instante más oscuro) (GO drama,CC,GA,BA)
Timothée Chalamet (Llámame por tu nombre)

Millor actriu principal:

Frances McDormand (Tres anuncios en las afueras) (GO drama,CC,GA,BA)
Margot Robbie (Yo, Tonya)
Meryl Streep (Los archivos del Pentágono)
Sally Hawkins (La forma del agua)
Saoirse Ronan (Lady Bird) (GO musical/comèdia)

Millor actor secundari:

Christopher Plummer (Todo el dinero del mundo)
Richard Jenkins (La forma del agua)
Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras) (GO,CC,GA,BA)
Willem Dafoe (The Florida Project)
Woody Harrelson (Tres anuncios en las afueras)

Millor actriu secundària: 

Allison Janney (Yo, Tonya) (GO,CC,GA,BA)
Laurie Metcalf (Lady Bird)
Lesley Manville (El hilo invisible)
Mary J. Blige (Mudbound)
Octavia Spencer (La forma del agua)

Millor guió original:

Jordan Peele (Déjame salir) (CC,GE)
Guillermo del Toro i Vanessa Taylor (La forma del agua)
Kumail Nanjiani i Emily V. Gordon (La gran enfermedad del amor)
Greta Gerwig (Lady Bird)
Martin McDonagh (Tres anuncios en las afueras) (GO,BA)

Millor guió adaptat:

James Ivory (Llámame por tu nombre) (CC,GE,BA)
Scott Frank, James Mangold i Michael Green (Logan)
Aaron Sorkin (Molly’s Game)
Dee Rees i Virgil Williams (Mudbound)
Scott Neustadter i Michael H. Weber (The Disaster Artist)

Millor fotografia:

Blade Runner 2049 (CC,BA)
Dunkerque
El instante más oscuro
La forma del agua
Mudbound

Millor muntatge:

Baby Driver (BA)
Dunkerque (CC)
La forma del agua
Tres anuncios en las afueras
Yo, Tonya

Millor disseny de producció:

Blade Runner 2049
Dunkerque
El instante más oscuro
La bella y la bestia
La forma del agua (CC,BA)

Millor disseny de vestuari:

El hilo invisible (CC,BA)
El instante más oscuro
La bella y la bestia
La forma del agua
La reina Victoria y Abdul

Millor banda sonora original:

Hans Zimmer (Dunkerque)
Jonny Greenwood (El hilo invisible)
Alexandre Desplat (La forma del agua) (GO,CC,BA)
John Williams (Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi)
Carter Burwell (Tres anuncios en las afueras)

Millor cançó:

Remember Me (Coco) (CC)
This Is Me (El gran showman) (GO)
The Mystery of Love (Llámame por tu nombre)
Stand Up for Something (Marshall)
Mighty River (Mudbound)

Millor maquillatge i perruqueria:

El instante más oscuro (CC,BA)
La reina Victoria y Abdul
Wonder

Millor so (Sound Mixing):

Baby Driver
Blade Runner 2049
Dunkerque (BA)
La forma del agua
Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi

Millor edició d’efectes de so (Sound Editing):

Baby Driver
Blade Runner 2049
Dunkerque
La forma del agua
Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi

Millors efectes visuals:

Blade Runner 2049 (BA)
Guardianes de la galaxia Vol. 2
Kong: La Isla Calavera
La guerra del planeta de los simios (CC)
Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi

Millor pel.lícula en llengua estrangera: 

El insulto (Líban)
En cuerpo y alma (Hongria)
Sin amor (Rússia)
The Square (Suècia)
Una mujer fantástica (Xile)

Millor pel.lícula d’animació:

Coco (GO,CC,GP,BA)
El bebé jefazo
Ferdinand
Loving Vincent
The Breadwinner

Camí cap als Òscars 2018. Part 6: Alguns aclariments sobre els premis

Ara que s’acosten els Òscars, ara que la xarxa s’omple de propostes per fer quinieles dels possibles guanyadors dels diferents premis de l’Acadèmia, potser és un bon moment per mirar d’aclarir d’una vegada per totes els dubtes que any rere any se’ns plantegen al voltant d’aquests premis: Què és el Disseny de producció? Quina diferència hi ha entre l’edició d’efectes de so (sound editing) i la mescla de so (sound mixing)? Quina diferència hi ha entre actor/actriu principal i actor/actriu secundari? Què fa que un guió sigui original o adaptat? Qui vota les diferents categories?

Bé, anem per parts. Comencem amb el Disseny de producció. Potser és la categoria que ha canviat més vegades de nom. Inicialment es va anomenar Direcció artistica, però al llarg dels anys ha anat canviat de denominació: Direcció artística-Disseny d’interiors; novament, Direcció artística; més tard, Direcció artística-Decoració de sets; a partir de 2005, novament, Direcció artística; i, a partir de l’edició de 2013, Disseny de producció. L’equip encarregat del Disseny de producció té la tasca d’aconseguir que l’espectador es fiqui completament dins la història a través de les imatges. Per una banda, la Direcció artística pròpiament dita és responsable de crear l’espai visual en el que es farà el rodatge de la pel.lícula; per l’altra banda, l’equip s’encarrega també de la decoració d’aquest espai, afegint tot allò que es necessita per crear l’ambientació desitjada: mobles, quadres, telèfons, aliments, cigarretes,… Òbviament, l’equip encarregat del Disseny de producció ha de treballar estretament amb el director de la pel.lícula, el director de fotografia, el dissenyador de vestuari i, fins i tot, amb els maquilladors.

Recordem (ja n’havíem parlat anteriorment) la diferència entre l’edició d’efectes de so (sound editing) i la mescla de so (sound mixing). Mentres que l’equip encarregat de l’edició d’efectes de so “crea” els diferents sons que apareixen en una pel.lícula (explosions, portes que s’obren, crits, bocines,…), l’equip de mescla de so integra tots els sons anteriors amb les converses dels actors i amb la banda sonora, donant en cada moment més pes sonor a la part que més interessa, per tal de crear l’atmosfera adequada; així, de vegades, la conversa de les persones quedarà en segon pla, mentres que la banda sonora anirà agafant més protagonisme; d’altres vegades, un esfereïdor tro pertorbarà la tranquil.la conversa de dues persones. De tot això s’encarrega el mesclador de so, seguint, òbviament, les directrius del director de la pel.lícula.

Les categories interpretatives principal i secundària són ben curioses. L’Acadèmia dóna quasi plena llibertat als responsables de les pel.lícules per presentar tal actor o actriu a la categoria principal o secundària. Hi ha, òbviament, restriccions imposades per l’Acadèmia, com per exemple que no pots estar nominat dues vegades en la mateixa categoria (encara que sigui per la teva actuació en dues pel.lícules diferents), o que no pots rebre una nominació si tot el teu diàleg ha estat doblat per un altre actor/actriu,… però no fa una clara distinció entre la categoria principal i la secundària, seran els votants els que decideixin, amb els seus vots, en quina categoria s’ha de situar cadascú.

Pot passar que una mateixa persona rebi vots tant en la categoria principal com en la secundària per la seva actuació en una única pel.lícula; en aquest cas, la persona només podrà ser nominada en la categoria en què ha obtingut més vots, si aquests han estat suficients. Ben igual que si rep vots en la mateixa categoria per les seves actuacions en més d’una pel.lícula, només pot ser nominada per la pel.lícula amb la que ha obtingut més vots.

A part del cas de Barry Fitzgerald ja comentat en una anterior entrada (nominat l’any 1945 en les categories principal i secundària per la mateixa interpretació, actualment una situació impossible), la història dels Òscars interpretatius és plena de situacions curioses. Així, per exemple, fa uns anys Rooney Mara va ser nominada a millor actriu secundària per la seva actuació en la pel.lícula Carol, tot i que tenia més paper que Cate Blanchett, que va ser nominada a millor actriu principal. D’altra banda, Linda Blair no hauria pogut, actualment, ser nominada pel seu paper a El exorcista ja que, durant la major part de la pel.lícula, la seva veu “posseïda” va ser doblada.

L’any 2008 es va produir un cas especialment curiós, quan Kate Winslet va participar en dues pel.lícules importants: Revolutionary Road i El lector. Com que no podia ser nominada a la mateixa categoria per les dues actuacions, i per tal d’evitar que els vots cap a aquesta actriu es repartissin entre les dues pel.lícules, amb el perill que no arribàs als vots necessaris per ser nominada per cap d’elles, els estudis responsables de les dues pel.lícules varen decidir que es presentaria a millor actriu principal per Revolutionary Road i a millor actriu secundària per El lector. El més curiós del cas és que només va aconseguir una nominació, per la seva actuació a El lector, però com a actriu principal. Per cert, va acabar guanyant el que fins ara és el seu únic l’Òscar. En canvi, en els Globus d’Or del mateix any, va guanyar els premis a millor actriu principal per Revolutionary Road i a millor actriu secundària per El lector. En fi, coses dels diferents reglaments.

La diferència entre guió original i guió adaptat pot parèixer clara, però té algun detall que convé aclarir. D’entrada, un guió original està escrit directament per a la pel.lícula, mentres que un guió adaptat està basat en una altra obra. Això fa, per exemple, que qualsevol seqüela caigui per força dins de la categoria de guió adaptat, ja que està basada en personatges d’altres obres, els guions de les pel.lícules anteriors. Un exemple il.lustre d’aquest fet és Whiplash. Damien Chazelle va ser nominat al millor guió adaptat, tot i que ell va ser el creador de la història. Per què? Idò molt senzill, com que, abans d’estrenar la pel.lícula, havia fet un curtmetratge a partir d’una part del guió, tot i que aquest era anterior al curtmetratge, l’Acadèmia va decidir que el guió de la pel.lícula era adaptat i no original. Com sabem, no va acabar guanyant el guardó, encara que sí el va aconseguir l’any passat per la direcció de La La Land (però no el de guió original, ara sí, pel que estava també nominat).

Finalment, parlem de la mecànica dels vots. Hi ha una clara diferència entre les nominacions i l’elecció dels guanyadors. Les nominacions a les diferents categories surten dels vots directes de cada corresponent branca de l’Acadèmia: les interpretatives, de la branca d’actors i actrius; els guions, de la branca d’escriptors i guionistes; el muntadors nominen els muntatges,… Això és així excepte en unes quantes categories, que tenen regles especials, vegem-ho. Les nominacions a la millor pel.lícula surten dels vots directes de tots els acadèmics. Les nominacions a la millor pel.lícula d’Animació, en canvi, surten dels vots d’un comitè format per tots els membres de l’Acadèmia que hi vulguin participar i es comprometin a veure les pel.lícules presentades. D’altra banda, les nominacions a les dues categories de curtmetratge i les dues de documental surten dels vots dels membres de les respectives branques, però amb certes restriccions: els curtmetrages són nominats en dues fases, la primera de les quals selecciona no menys de 6 curts en cada categoria; d’altra banda, els documentals també es nominen a través de dues fases, però la primera de les quals selecciona 15 documentals en cada categoria. Finalment, les nominacions a la millor pel.lícula estrangera surten, també en dues fases, dels vots de dos comitès especialment elegits. El primer comitè tria 6 pel.lícules, a les que la corresponent branca de l’Acadèmia n’hi afegeix 3 més. Posteriorment, el segon comitè tria les 5 pel.lícules finalistes d’entre les 9 anteriors.

Una vegada es tenen totes les nominacions, els guanyadors de les diferents categories surten dels vots de tots els membres de l’Acadèmia, amb només unes quantes restriccions: només poden votar a la millor pel.lícula estrangera aquells membres que acreditin que han vist les 5 pel.lícules nominades, i el mateix passa amb els curtmetratges i els documentals.

En fi, esper que aquesta entrada hagi servit per aclarir alguns aspectes d’aquesta activitat que tant ens captiva (almenys a mi!).

Els premis BAFTA 2018

Aquest diumenge s’entregaren els premis de l’Acadèmia Britànica, els coneguts com BAFTA. La cerimònia, conduïda per una sempre elegant Joanna Lumley, va ser entretenguda, no tallaren cap discurs, i els presentadors dels diferents premis estaren discretament mesurats. El més destacat va ser Bryan Cranston (Breaking Bad) quan, entre altres bromes, va comentar que, si en anglès Dunkirk es pronuncia accentuant la segona síl.laba (Dunkírk), per què no es pronuncia igual Churchill (Churchíll)?

La gala, que va transcorre (quant als premis) més o menys segons les previsions, al final va proporcionar una sorpresa (?) que mos farà dubtar a l’hora de fer la quiniela dels Òscars: la millor pel.lícula va ser Tres anuncios en las afueras i no La forma del agua. Precisament quan sortia de veure aquesta darrera pel.lícula, ja me vaig plantejar si el que acabava de veure era suficient per superar la magnífica Tres anuncios… Però bé, com sabeu, al final, en fer la quiniela dels Òscars, sempre me deix arrossegar per la teoria (i pràctica, que és, de molt, el més habitual en la història) que pel.lícula i director han d’anar plegats. O sigui que ja veurem què decidesc. Ja veus, Thabis, que aquí pots ficar cullerada.

En definitiva, la pel.lícula que més BAFTA’s va guanyar va ser Tres anuncios en las afueras, amb 5 guardons, 4 d’oscaritzables: Pel.lícula, Actriu, Actor secundari i Guió original (l’altre premi és el de millor pel.lícula britànica). I la persona més guardonada de la nit va ser el seu director Martin McDonagh, premiat pel guió i com a productor de la pel.lícula. A continuació, La forma del agua se’n va dur 3 BAFTA’s (Director, Banda sonora i Disseny de producció), pobre bagatge pel que era d’esperar de la que es presentarà d’aquí dos diumenges com la gran favorita als Òscars (recordem les seves 13 nominacions). Destaquen també els dos premis per a El instante más oscuro (Actor i Maquillatge i perruqueria). Blade Runner 2049 també en va guanyar dos (Fotografia i Efectes visuals), mentres que la resta de pel.lícules se’n dugueren un BAFTA cadascuna, destacant els de millor Actriu secundària (Yo, Tonya), Guió adaptat (James Ivory, Call Me by Your Name) i la Pel.lícula de parla no anglesa (La doncella, Corea del sud). La millor pel.lícula d’Animació va ser, com era d’esperar, Coco. I també cal destacar el merescut premi a l’estrella emergent per a Daniel Kaluuya (Déjame salir), vist fa pocs dies a Black Panther.

Finalment, el premi especial va ser per al cineasta Ridley Scott, que ben bé podria convertir-se en un altre membre del selecte grup de grans directors que mai no han guanyat un Òscar. I és que un repàs a les pel.lícules que ha dirigit deixa bocabadat: Alien, Blade Runner, Thelma & Louise, Gladiator, American Gangster i Marte, però també Black Rain, La tormenta blanca, La teniente O’Neil, Hannibal, Black Hawk Down, El reino de los cielos, Robin Hood,… Idò aquest home no té cap Òscar (4 nominacions, 3 com a director), cap Globus d’Or (4 nominacions) ni cap BAFTA en competició (5 nominacions, 3 com a director). Increïble, no?

En fi, aquí teniu la llista de premis:

Millor pel.lícula: Tres anuncios en las afueras

Millor pel.lícula britànica notable: Tres anuncios en las afueras

Millor director: Guillermo del Toro (La forma del agua)

Millor actor principal: Gary Oldman (El instante más oscuro)

Millor actriu principal: Frances McDormand (Tres anuncios en las afueras)

Millor actor secundari: Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras)

Millor actriu secundària: Allison Janney (Yo, Tonya)

Millor guió original: Martin McDonagh (Tres anuncios en las afueras)

Millor guió adaptat: James Ivory (Call Me by Your Name)

Millor fotografia: Blade Runner 2049

Millor muntatge: Baby Driver

Millor disseny de producció: La forma del agua

Millor disseny de vestuari: El hilo invisible

Millor música original: Alexandre Desplat (La forma del agua)

Millor maquillatge i perruqueria: El instante más oscuro

Millor so: Dunkerque

Millors efectes visuals: Blade Runner 2049

Millor pel.lícula en llengua no anglesa:  La doncella (Corea del sud)

Millor pel.lícula d’animació: Coco

Camí cap als Òscars 2018. Part 5: Els premis dels gremis

Com veureu a continuació, els premis dels diferents sindicats no fan sinó confirmar els que ja són més que grans favorits per endur-se els respectius Òscars. El dubte, gran dubte, són els dos apartats de guió, aquí sí que no tenc ni idea. Guanyarà Guillermo del Toro i aconseguirà així entrar en la història amb tres Òscars (en el seu cas, pel.lícula, director i guió original) el mateix any per la mateixa pel.lícula?

Si vos demanau si qualcú ho ha fet abans, la resposta és sí, i més d’un. Si mos centram en les tres categories a les que opta del Toro, pel.lícula, direcció i guió original, fa només 3 anys, l’any 2015, un altre mexicà aconseguia el triplet: Alejandro González Iñárritu amb Birdman o (La inesperada virtud de la ignorancia). Molt abans, l’any 1961, Billy Wilder ja ho havia aconseguit amb El apartamento.

Lleugerament diferent, la terna formada pels premis a millor pel.lícula, direcció i guió adaptat en un mateix any ha estat aconseguida per 5 persones (encara que dues d’elles, germans, amb la mateixa pel.lícula): Francis Ford Coppola amb El padrino II l’any 1975; James L. Brooks amb La fuerza del cariño l’any 1984; Peter Jackson amb El señor de los anillos: El retorno del rey l’any 2004; i Ethan i Joel Coen l’any 2008 amb No es país para viejos.

Una mica diferents (però igual de vàlids) són els premis de millor pel.lícula, direcció i muntatge que l’any 1998 se’n va dur James Cameron amb Titanic; i també els de millor pel.lícula, guió adaptat i cançó original que Frances Walsh va guanyar l’any 2004 amb El señor de los anillos: El retorno del rey.

Però sabeu quin és el rècord de premis guanyats per una persona en una sola edició dels Òscars? Idò la mateixa persona que ostenta el rècord absolut de premis, un tal Walt Disney, que l’any 1954 va guanyar 4 de les seves 22 estatuetes, encara que amb 4 pel.licules diferents: The Living Desert (Millor documental d’acció real), The Alaskan Eskimo (Millor curt documental), Toot, Whistle Plunk and Boom (Millor curt de dibuixos) i Bear Country (Millor curt d’acció real de dues bobines).

I, per acabar aquest petit repàs de curiositats, sabeu quina és la curiositat mes curiosa de la història dels Òscars? Idò que l’any 1945 Barry Fitzgerald va estar nominat al millor actor principal i millor actor secundari… per la seva actuació en la pel.lícula Siguiendo mi camino (dir. Leo McCarey) on, òbviament (si no, no seria tan curiós), interpretava un únic personatge. Què com pot ser? Bé, només necessitau sebre que, poc després, es canviaren les regles perquè això no pogués tornar passar. Per cert, Barry Fitzgerald va guanyar el premi al millor actor secundari, el millor actor principal va ser el seu company de repartiment Bing Crosby.

En fi, aquí teniu els premiats en els diferents gremis.

Gremi de productors:

La millor pel.lícula ha estat La forma del agua, i la millor pel.lícula d’Animació, Coco. Això sí, Déjame salir ha guanyat el premi Stanley Kramer, que des de l’any 2002 es concedeix a pel.licules que aborden aspectes socials provocatius (en original, illuminate provocative social issues).

Gremi d’actors:

Els quatre premis han estat per a Frances McDormand, millor actriu per Tres anuncios en las afueras; Gary Oldman, millor actor per El instante más oscuro; Allison Janney, millor actriu secundària per Yo, Tonya; i Sam Rockwell, millor actor secundari per Tres anuncios en las afueras.

Gremi de directors:

El premi ha estat per a Guillermo del Toro, encara que Jordan Peele ha guanyat el premi al millor director debutant amb Déjame salir.

Gremi d’escriptors:

El premi al millor guió original ha estat per a Jordan Peele, per Déjame salir, i el de millor guió adaptat, per a James Ivory, per Call Me by Your Name.

Per cert, avui s’entreguen els BAFTA, els premis més prestigiosos dels que queden abans de la cerimònia dels Òscars. El canal TCM els transmet a partir de les 23h (repetició, demà dilluns a les 19.55).

Camí caps als Òscars 2018. Part 4: Els Critics’ Choice Awards

Les setmanes van passant, i cada vegada tenim més a prop el moment més esperat de l’any, la nit dels Òscars; recordem que és el diumenge dia 4 de març (de fet, per a noltros, la matinada del dilluns dia 5). Amb una mica de retard, parlarem avui dels premis de la Crítica; en una (esper que) molt propera entrada, comentaré el que m’agrada anomenar “els premis dels gremis” (tot i que seria més corrfecte parlar de sindicats que de gremis). Centrant-mos en els Critics’ Choice, he de precisar, abans que res, que, en tot el que segueix, només me referiré a premis/nominacions en categories “Oscaritzables”, excepte en la de millor elenc interpretatiu, pel seu valor intrínsec. Així, no parlaré dels premis en les categories de pel.lícules d’Acció, Comèdia o Ciència Ficció/Terror. Com sempre, si voleu més informació, anau a IMDb (per què serà que els enllaços són cada vegada més llargs?):

http://www.imdb.com/awards-central/critics-choice/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=c39e8437-2dde-410f-af86-865c4fd36a7c&pf_rd_r=1V385XM0A1D55ESG720Z&pf_rd_s=top-1&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=awards-central&ref_=fea_ac_nav_i7

Resultado de imagen de la forma del aguaD’entrada, diré que la gran guanyadora i la gran perdedora d’enguany ha estat La forma del agua, i m’explic. Ha estat la gran guanyadora perquè és la que més premis se n’ha duit, 4, però també ha estat la gran perdedora perquè és la pel.lícula que ha perdut més possibles premis: 10. En fi, deixant-mos de bromes, la pel.lícula de Guillermo del Toro, que podrem veure a partir d’aquest divendres, ha guanyat els premis de Pel.lícula, Director, Banda Sonora i Disseny de Producció.

En segon lloc, 3 anuncios en las afueras ha guanyat 3 premis, inclòs el de millor elenc interpretatiu, cosa que diu molt de la qualitat del treball dels actors i actrius de la pel.lícula; els altres dos premis són, precisament, el d’Actriu (Frances McDormand) i Actor secundari (Sam Rockwell).

Resultado de imagen de gary oldmanEl instante más oscuro ha guanyat els dos premis potser més previsibles de l’any: Actor (Gary Oldman) i Maquillatge. Coco ha guanyat el d’Animació i el de millor Cançó. La resta de pel.lícules, en fi, es reparteixen un premi cadascuna, inclòs el premi ex-aequo en la categoria de Muntatge: Dunkerque i Baby Driver. Destacaria el premi a la Millor Actriu secundària (Allison Janney) per a Yo, Tonya; el millor Guió original per a Déjame salir; i el millor Guió adaptat per a Call me by your name (d’un James Ivory que encara no té cap Òscar ni cap Globus d’Or, de 3 i 3 nominacions, resp.; se’n durà enguany l’Òscar?). També vull destacar el premi a la millor Fotografia per a Blade Runner 2049.

Resultado de imagen de spielberg hanks streepSi volem parlar de les (ara sí) grans perdedores, no podem deixar de banda que, una vegada més, i van…, el binomi Spielberg-Hanks no ha funcionat a nivell de guardons, ni tan sols amb la il.lustre presència d’una Meryl Streep que novament s’ha de conformar amb la nominació: Los archivos del Pentágono ha perdut els 7 premis als que optava. Lady Bird, reconeguda en els Globus d’Or, ha perdut en les 5 categories oscaritzables i, encara que ni de bon tros tan greu, hem de parlar del fracàs de The Disaster Artist, que ha perdut els dos premis als que optava: Actor i Guió adaptat, encara que James Franco ha guanyat almenys el de millor actor de comèdia (ai, havia dit que no parlaria de categories no oscaritzables). D’altra banda, Blade Runner 2049 ha perdut 5 premis, però almenys se n’ha duit el de Fotografia.

En fi, tot sembla indicar que enguany els Òscars ja tenen guanyadors assegurats en unes quantes categories, i de les bones. O sigui que no tendrem excusa si no n’encertam més de la meitat; ho veurem dia 4 de març.

Aquí teniu els guanyadors:

Millor pel.lícula: La forma del agua

Millor actor: Gary Oldman – El instante más oscuro

Millor actriu: Frances McDormand – Tres anuncios en las afueras

Millor actor secundari: Sam Rockwell – Tres anuncios en las afueras

Millor actriu secundària:  Allison Janney – Yo, Tonya

Millor director: Guillermo del Toro – La forma del agua

Millor guió original: Jordan Peele – Déjame salir

Millor guió adaptat: James Ivory – Call Me by Your Name

Millor pel.lícula animada: Coco

Millor pel.lícula en llengua estrangera:  En la sombra (Alemanya)

Millor cançó: Remember Me – Coco

Millor banda sonora: Alexandre Desplat – La forma del agua

Millor fotografia: Roger Deakins – Blade Runner 2049

Millor disseny de producció: Paul Denham Austerberry, Shane Vieau, Jeff Melvin – La forma del agua

Millor muntatge: Paul Machliss, Jonathan Amos – Baby Driver, Lee Smith – Dunkerque

Millor disseny de vestuari: Mark Bridges – El hilo invisible

Millor maquillatge: El instante más oscuro

Millors efectes visuals: La guerra del planeta de los simios

Millor elenc interpretatiu: Tres anuncios en las afueras

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: