Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘contes’

Jaume Cabré. Quan arriba la penombra

Després de posar pels núvols, ja fa sis anys, la monumental Jo Confesso , no me’n puc estar de recomanar-vos ara aquests tretze contes de títol inquietant, el primer llibre que publica en Cabré des de llavors. Potser sigui una obra menor, o com s’ha dit, les restes del Jo confesso perquè hi torna tractar el tema del mal, ara en petit format. Sigui com sigui és un autor que ens plau seguir i que no decep.

Tot i que en Cabré  fa coses que no convencen tots els lectors, especialment les més agosarades, algunes d’estilístiques i altres de contingut fantàstic, com un observador que mira intensament el quadre La paysanne, de Millet i de cop s’hi  troba a dins o un narrador que ens  parla des de la tomba.

990_1491301455jaume_cabre-2.jpg

279 pàgines

Però el llibre també està farcit de detalls deliciosos i que viatgen de conte en conte fent que mons diferents es trobin lleugerament, així que essent els  relats que componen el llibre històries independents, convé llegir-los en ordre perquè hom pot trobar-hi per exemple una ploma que apareix de nou o uns recordatoris de gent morta que es tornen a trobar a la butxaca d’una americana. O més subtil encara, al primer conte Els homes no ploren un pare vol deixar a un nin en un internat i al darrer, L’Ebre, dotant-lo d’una estranya significació, és un fill qui deixa el seu pare a la residència i li diu també que no plori.

La veu narrativa i l’estructura del conte és també variable, des del pobre Poldo al conte que duu el seu nom, narrat per ell mateix en un registre fortament dialectal i que ens apropa a l’humor negre o a la ironia del destí si ho preferiu, fins a la narració objectiva d’un llibre, a Buttubatta que des del prestatge observa els problemes del seu amo. A Punt de fuga es comença per l’epíleg, en fi, un desplegament d’habilitats narratives a les que en Cabré ja ens té acostumats i que a vegades encara sorprenen el lector.

Les referències culturals pictòriques i musicals són habituals, recordeu la música a Jo confesso, i literàries també, es cita diverses vegades Petrarca, i el mateix títol dels contes Teseu i Pandora ja és prou revelador. Tot en el context d’unes històries que narren el mal com deia al principi i concretament l’assassinat des de diverses perspectives, des del primer conte o com es crea un assassí,  el que explica com ha mort cinc nines però que, com ens conta ell mateix, en realitat no les volia matar, o el candidat a premi Nobel que per fi rep la trucada però també una visita inesperada, o la venjança, o l’assassinat enmig de la guerra.

Bé, em sembla que no n’hauria de xerrar més, val més que us deixi gaudir de la lectura. Passarem gustet amb aquest petit regal mentre esperam qui sap quina altra novel.la d’un dels nostres autors de capçalera. Us deix un petít video de l’autor presentant la seva obra.

 

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: