Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘curolles matemàtiques’

11/12/13

L’altre dia vaig concertar una cita per a les 10 del matí d’avui i, quan vaig prendre nota, me’n vaig donar compte que havia quedat per a les 10, del dia 11, del mes 12, de l’any 13, vaja casualitat!

Això me va fer reflexionar una mica sobre la data d’avui, 11/12/13. Resulta que cada segle té onze dates com aquesta, i que avui tancam la seqüència que va començar el dia 1 de febrer de 2003 (1/2/3). Ara haurem d’esperar fins al dia 1 de febrer de 2103 per recomençar la seqüència. Ja en parlarem en el seu moment (je je). Per si no era suficient, la data d’avui amaga una altra curiositat numèrica, ja que el dia 11 de desembre d’enguany (i de tots els anys no bixests) és el 345è dia de l’any (afegim una altra seqüència, 3-4-5, a la 11-12-13).

La manera d’escriure la data que tenen els anglosaxons, posant primer el mes i després el dia, fa que ells disposin d’una data més amb aquesta particularitat, de manera que l’any que ve encara en viuran una altra: el dia 13 de desembre de l’any que ve s’escriurà 12/13/14. Així, ells en tenen 12 cada segle, des del dia 2 de gener de l’any 3 (1/2/3) fins al 13 de desembre de l’any 14 (12/13/14).

Però enguany també acaba una altra seqüència: la de dates cap-i-cues; enguany n’hem viscut 5, els dies 31 de gener (31/1/13), març (31/3/13),  maig (31/5/13),  juliol (31/7/13) i agost (31/8/13). Direu que això no és tan estrany però, si ho pensau, veureu que fins l’any 2021 no en tornarem a trobar cap, encara que aquell any en tendrà 10: els dies 12 de cada mes excepte els d’octubre i desembre. Això sí, si afegim 0’s als dies, l’any 2020 ja tendrem unes quantes dates cap-i-cues: el dia 2 dels 10 mesos mencionats anteriorment (02/1/20,…). Ara bé, si eliminam les separacions entre dies, mesos i anys, l’any que ve tendrà dos dies cap-i-cues: els dies 4 de gener (4114) i de novembre (41114). Però bé, els cap-i-cues més espectaculars es viuran d’aquí a 76.022 i 76.042 dies, quan seran els dies 2 i 22 de febrer de 2222.

Fins ara hem parlat de seqüències que acaben, però enguany en comença una altra. Segur que ben poca gent s’ha fixat en que les quatre xifres que formen el 2013 són totes elles diferents. I què?, direu. Com que i què?, diré jo. Resulta que feia 26 anys que això no passava!, concretament des de l’any 1987, que tancava la seqüència començada l’any 1982. Enguany començam una altra seqüència que acabarà amb l’any 2019. Després haurem d’esperar 12 anys més, fins al 2031, aïllat, a l’espera de la seqüència que anirà des del 2034 fins al 2039.

Per acabar amb una efemèride, tal dia com avui de fa 100 anys, l’11/12/13 (de 1913), va néixer un dels grans actors francesos, en Jean Marais, l’inoblidable Fantomas (1964, 1965, 1967), o n’Edmond Dantès d’El conde de Montecristo (1954), o la bèstia de La bella y la bestia (1946), que va acabar la seva carrera cinematogràfica amb la pel.lícula d’en Bernardo Bertolucci de 1996 titulada Belleza robada (amb en Jeremy Irons i na Liv Tyler, la nostra estimada Arwen).

En fi, res més, que passeu un bon dia 11/12/13.

Un any, cinquanta-dues setmanes, tres-cents seixanta-i-cinc dies, …

La primera cosa que em ve al cap quan he de fer la votació protocol·lària al millor llibre de l’any és que un any és un període de temps molt llarg, o més ben dit, tenint en compta la meva capacitat memorística, és un període de temps infinit.

Demanar-me quin llibre vaig llegir ara fa dotze mesos és com demanar-me de què vaig sopar diumenge passat. És una pregunta retòrica o capciosa o fins i tot improcedent…

Però no tenc excusa, ara fa dotze mesos sabia que tres-cents seixanta cinc dies després em farien aquesta pregunta i aquestes vuit mil set-centes seixanta hores han passat i m’han trobat amb els calçons desfets o si no més bé no gaire bens embotonats. Cinc-cents vint-i-cinc mil sis-cents minuts no pareix tant de temps, trenta-i-un milions cinc-cents trenta-sis mil segons ja és una quantitat respectable però  trenta-i-un mil cinc-cents trenta-sis milions de bilions de femtosegons, uff…, aquí ja no ho dubta ningú, és un període de temps infinit (massa zeros).

La intenció d’aquest paràgraf pseudo-matemàtic anterior no és altra que mostrar-vos que darrera la proposta innocent, i a primera vista desproveïda de cap tipus de malicia, d’auto obligar-nos a recordar el que vàrem llegir ara fa un any, s’amaga la malaltissa proposta de fer-nos recordar que va passar ara fa  trenta-i-un mil cinc-cents trenta-sis milions de bilions de femtosegons!!!! Jo no tenc suficients neurones per tants de femtosegons, no sé voltros.

Podria  apuntar les meves lectures a un quadern per així alleugerar l’esforç de recordar-les, però quan penso en el descabellat nombre d’angstroms quadrats de paper que hauria de fer servir m’asusto i no ho faig. De fet tampoc apunt el que he sopat els diumenge vespre.

Com que, a pesar de que sempre hi ha algú que s’esforça en proposar categories, tipus de votacions, consells sobre com fer aquestes votacions anuals, etc…, desprès cada un fa el que vol (o li passa per allà on no especificaré), jo votaré enguany el millor llibre que he llegit aquesta darrera setmana, que encara que es tracta d’un període de temps també molt llarg (un fotimer de femtosegons) al menys per aquest temps si que tenc neurones suficients.

El millor llibre que he llegit aquests darrers sis-cents quatre milions vuit-cents mil bilions de femtosegons és “Dr. Soler: Conflictes Avançats de la parella” d’en Francesc Orteu. Podria enganar-vos i dir-vos que he estat dubtant a l’hora de triar, però no cal, no he dubtat gens, aquesta és una de les avantatges que té el reduir el període de temps, es redueix també dràsticament el nombre d’opcions per triar.

El meu millor llibre de la darrera setmana és pot considerar un llibre d’autoajuda. Un “imprescindible”, una joia, un regal… I tot en un nombre petit de pagines (comença a la 9 i acaba a la 105, fais voltros la resta però no crec que vos surtin més de cent) un nombre petit de paraules per pagina, i fins i tot un nombre petit de lletres per paraula.

És una monada de llibre, basta dir-vos que està editat a la col·lecció MINIMA MINOR de Quaderns Crema i es llegeix en un horabaixa. Què dic un horabaixa!!… menys, una horeta bona no arriba, o fins i tot menys… si, no crec que tardes més de  tres milions i mig de bilions de femtosegons per llegir-ho.

Vull deixar clar abans de continuar que és un llibre dirigit a un públic masculí, amb totes les connotacions sexuals i de gènere del terme, així que després les dones femenines no vos queixeu.

Es tracta del recull d’intervencions del personatge conegut com el Dr. Soler al programa den Miki Moto “Persones Humanes” emès per TV3 ara fa ja un fotimer d’anys (no em demaneu quants de femtosegons). El Dr. Soler és un reconegut psicopatòleg conjugal que ens ensenya com hem de respondre davant algunes de les situacions típiques de parella, aquelles en que la nostra parella (femenina) ens posa entre l’espasa i la paret (cosa que passa bastant sovint, una o dues vegades cada pocs femtasegons).

Què hem de contestar quan la nostra parella ens amolla alguna cosa com: T’estim, En què penses?, Tots els homes sou iguals, Per què ho de fer tot jo sola?, Ja condueixo jo, Telefona’m si no vens a sopar …  El saber-ho ens permet substituir una més que probable discussió per una tarda tranquil·la i relaxada.

Un llibre mooolt, de fet mooooooooooolt  poc políticament correcte, amb un punt de masclisme (de fet més que un punt és una ratlla – nombre infinit de punts-) que li confereix una frescor difícil de trobar avui en dia. Els homes al llegir-ho no poden deixar d’exclamar “quin tio!!!!” i les dones simplement pensen “molt graciós” que si no ho sabeu, després de llegir el llibre ho sabreu, vol dir que no li fa cap mena de gracia.

Molt recomanable com a llibre de consulta encara que perquè les nostres respostes pareguin naturals davant la nostra parella un tendria que intentar memoritzar al menys aquelles parts més rellevants.

En Francesc Orteu és un guionista de televisió amb un sentit de l’humor i un punt d’ironia remarcables. Ha participat com a guionista a diversos programes de TV3 entre els que es troba “Nissaga de poder” o “Ses tres bessones” i ara mateix és també col·laborador de sa pagina web de “Es Terrat” http://www.elmundotoday.com/  Un portal de noticies, o més ben dit de “noticies” on un pot trobar perles de l’estil de:

Cae la última pieza del tetris. Terminó el calvario

Muere su suegra y le asignan una de oficio. Él asegura que no la necesita

46 millones de españoles se manifiestan en sus casas contra el pacto del euro. Ha sido la mayor manifestación en la historia de la democracia.

Abre el primer gimnasio para persones que luego no irán. “Placebo Gym” venderá también bolsas deportivas con ropa sudada.

Hacienda advierte de que las niñas bonitas también pagaran dinero. El barquero indignado

Una cola del INEM invade territorio francés. “Ahora encima soy inmigrante ilegal”, se queja uno de los parados.

Una pagina que val molt la pena i que també recomano a les dones

Per afegir a… Ja n’hem sortit!

Acab de trobar un acudit d’en Forges que ve al cas.

chiste19

09-09-09

Mira per on, jo que me consider un friki dels números (alerta, he dit friki, no especialista) i és en Marc qui m’ha de fer veure quin dia som avui: 9 del 9 del 9, o sigui, 09-09-09, i mira que avui faig 1 any (els primers 50 no compten, avui començ un compte nou). No, no faig aquesta entrada per rebre felicitacions (gràcies, gràcies, muac, muac), sinó perquè quedi constancia del dia que som, que en queden pocs: 10-10-10, 11-11-11, 12-12-12 i ja (no crec que durem 89 anys més, en principi). Quantes dates d’aquestes hem viscut? Idò 9, comptant avui.

Evidentment, perquè l’entrada quedi una mica digna, he d’afegir qualque cosa més, així que la revestiré amb dues anècdotes que fan referencia als números i als matemàtics.

La primera d’elles té que veure amb un dels més grans especialistes en Teoria de Nombres, famós per la seva facilitat amb el càlcul, l’indi Srinivasa Ramanujan (1887-1920), que va col.laborar durant un temps amb l’anglès G. H. Hardy (1877-1947). Un dia que en Ramanujan estava hospitalitzat per patir tuberculosi, en Hardy el va anar a veure a la clínica i, coneguent la seva habilitat numèrica, li va dir: He vengut amb un taxi amb un número de matrícula sense cap gràcia, el 1729. Immediatament, en Ramanujan li va contestar: Tot el contrari, fixi’s si será interessant que es tracta del nombre més petit que pot expresar-se de dues maneres diferents com a suma de dos cubs (el de 10 més el de 9, i el de 12 més el de 1).

La segona anécdota té que veure amb en Bertrand Russell (1872-1970), filòsof i matemàtic gal.lès, guanyador del premi Nobel de Literatura l’any 1950. Un dia, mentres a clase explicava que d’una proposició falsa pot extreure’s qualsevol conseqüència, un alumne el va interrompre i li va dir: Vol dir vostè que, si acceptam que 2+2=5, aleshores podem concloure que vostè és el Papa de Roma?. En Russell li va contestar immediatament:
Miri, si 2+2=5, resti vostè 2 i obtindrà que 2=3, o sigui, que 3=2; i si ara resta vostè 1 als dos costats de la igualtat, obtindrà que 2=1. Ara, com que el Papa i jo som dos, i ja que 2=1, estarà vostè d’acord amb mi que el Papa i jo som un, d’on deduïm que jo som, en efecte, el Papa de Roma.

Per acabar, vull indicar algunes persones que varen néixer el mateix dia que jo (no del mateix any, emperò). Començaré amb na Marjorie Lee Browne (1914-1979), la segona matemàtica afroamericana en llegir la seva tesi doctoral als Estats Units. Venint d’un sector tan marginat al seu país d’origen, té el mèrit d’haver superat tots els problemes que se li presentaren i, encoratjada pel seu pare (la seva mare va morir quan ella tenia 2 anys), gran aficionat a les matemàtiques, arribar a defensar amb èxit una tesi doctoral, titolada On the One Parameter Subgroups in Certain Topological and Matrix Groups. Durant els seus darrers anys de vida, va gastar bona part dels seus diners ajudant a estudiants a completar els seus estudis, i serà recordada per haver ajudat a cada estudiant que li va demanar ajuda a acabar la seva tesi.

Famosos nascuts el 9 del 9: Henry Thomas (1971, el nin de ET), Hugh Grant (1960), Adam Sandler (1955), Topol (1935, el d’El violinista en el tejado), el gran bateria de Jazz Elvin Jones (1927), Cliff Robertson (1923, el tio de n’Spiderman), i fins i tot en Frank Lucas (1930), la vida del qual va interpretar en Denzel Washington a American Gangster (2007).

En fi, queda dit: avui som el dia 9, del mes 9, de l’any 9.

Una de palillos

Imaginau que cada ratlla de la següent expressió es un palillo

XI+I=X

Es tracta d’una identitat en nombres romans que és falsa. Vos propos que moguent un sol palillo faceu que s’identitat passi a ser vertadera.

De fet es molt fàcil. Al meys hi ha dues maneres d’aconseguir-ho

Sa part difícil ve ara.

Còm podem convertir s’identitat en vertadera sense moure cap palillo? Si, si. CAP!!

2=3

Dedicat a na Pepa i com a compensació a lo molt que me vaig ficar amb ella ahir…

Vaig a demostrar (matematics no mireu) que 2=3

Començare amb una igualtat irrefutable

4-10=9-15

Si li sum sa mateixa quantitat als dos costats el resultat no pot canviar

4-10+25/4=9-15+25/4

Pero el que me queda ara a cada costat es la típica expressio del quadrat d’un binomi

(a-b)**2 =a**2+b**2-2ab

(amb el simbol **2 vull dir que està elevat al quadrat, no he sabut posar superindexes)

O sigui

(2-5/2)**2 = (3-5/2)**2

I si ara faig la real quadrada a cada banda…

2-5/2=3-5/2

Per acabar nomes tenc que llevar sa mateixa quantitat a cada banda de s’igualtat i me queda el que volia demostrar

2=3

Evidentment he fet una trampa (al menys 🙂 ) Quina trampa he fet?

Multiplicacions maies, o intersecció de rectes?

Com podeu suposar, jo no perd el temps en enviar mails quan disposam d’un blog tan atractiu com aquest (per cert, cada vegada és més difícil sebre si hi ha noves entrades o comentaris; Benet, hem de trobar una manera automàtica d’enterar-mos-ne!). D’altra banda, moltes de gràcies a qui m’ha dit vell: encara estic digerint el nou dígit i no feis més que recordar-m’ho, així no hi ha qui s’hi vagi acostumant… Bé, no sé si els maies multiplicaven així, però aquí va una petita explicació: per entendre-ho heu de pensar que multiplicar dos enters entre sí (per exemple, 2×3) és com sumar un qualsevol d’ells amb ell mateix tantes vegades com indica l’altre. Aleshores, si, per exemple, creuam dues línies amb tres altres línies, hi haurà 6 =2×3 interseccions. Una vegada aclarit això, només cal que a un costat de la representació gràfica del vídeo que na Pepa mos ha enviat, faceu la multiplicació com vos ensenyaren a l’escola (sense calculadora). La tècnica de creuar línies el que fa és anar multiplicant cada xifra d’un dels nombres per totes les xifres de l’altre nombre. Una vegada tenim tots aquests productes, només mos queda sumar els que calgui i col.locar-los en la posició que els pertoca. Per aconseguir fer aquestes dues accions, només cal col.locar adequadament els productes parcials que abans hem obtingut. Com ho feim? Idò fixau-vos que amb la col.locació que se fa de les diferents línies aconseguim tenir un davall l’altre els nombres que s’han de sumar, i endemés estan en la posició en què han d’aparèixer en el resultat final. Per descomptat, si qualque suma d’aquestes passa de 10, per exemple 14, només escrivim un 4 i sumam 1 a la següent suma parcial (la de la seva esquerra). Ja sé que el que he escrit pareix indesxifrable, però si m’heu fet cas i ho heu llegit fent un exemple a devora, veureu que és molt fàcil d’entendre. I si no ho heu entès, ho demanau als vostros fills, que tenen el cap més clar. I és que l’edat no perdona…

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: