Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘discursos’

Ja n’hem sortit!

Bé, ahir vaig impartir la lliçó (a mi m’agrada més dir xerrada) inaugural de la llicenciaura de matemàtiques, que anava de probabilitats (de les que en som un enamorat, com va dir qui me va presentar). Sí, va anar tot bé, gràcies, en Marc i en Toni en són testimonis (Tià, me sap molt de greu el malentès horari). Bé, el que vull dir és que vaig voler acabar la xerrada amb una cita d’en Laplace, que apareix en el seu llibre Théorie Analytique des Probabilités (1812), i que en la seva traducció al català és:

És un fet destacable que una ciència que va començar analitzant jocs d’atzar s’hagi acabat convertint en l’objecte més important del coneixement humà.

La qüestió és que en tenia una altra, de cita, jo diria que més bona, però el seu lloc natural per aparèixer és aquest Blog i no en un acte (més o menys) solemne. La cita és de n’Stephanie Plum, la protagonista de les (15?) novel.les de na Janet Evanovich. No sé de quina novel.la és, però és molt bona:

[…] Quiero decir, para empezar: ¿a quién le importa si saco una bola blanca o una bola negra de una urna? Y segundo: si tan preocupado estás por el color de la bola que sacas, no lo dejes en manos del azar: ¡mira en la maldita urna y saca la bola del color que quieras!

Ja que xerram de na Plum, he descobert que la primera novel.la, One for the Money (1994), va esser adaptada com a TV movie l’any 2002, amb la direcció d’en David Grossman (director de George de la jungla 2, i d’episodis de moltes sèries: Monk, Lost,…) i protagonitzada per na Lynn Collins (la parella d’en Lobezno quan ell treballa a una maderera). En fi, a lo millor qualque cap de setmana la fa Antena 3 o Telecinco.

Lliçons Magistrals

Dijous passat vaig assistir a l’acte d’investidura del senyor Felicià Fuster i Jaume com a doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears. Com us podeu imaginar un acte com aquest és protocol·lari i ple de litúrgia, així i tot no sol està buid d’un cert grau d’emotivitat. Les persones proposades com a mereixedores d’aquest reconeixement solen a ser gent gran – l’anterior, el doctor Badia i Margarit (a la fotografia) n’és una mostra – i el d’ara no és precisament jove, 84 anys (ja voldria arribar-hi com ell). Be, com deia, arribats a aquestes edats qualsevol mostra de reconeixement rodejat de gent disfressada fa que els aparegui un cert tremoló als llavis i s’humitegin els ulls, és entendridor.

Badia i Margarit

Badia i Margarit

Les seves lliçons magistrals solen ser dignes de lectura (amb vergonyoses excepcions, i.e. Gabriel Escarrer). No son novel·les ni curtes ni llargues; no son relats, tampoc son estrictament discursos…però val la pena dedicar-lis una estoneta. Avui us adjunt la lliçó del doctor Felicià Fuster (el que va ser president de GESA).

Si us enganxa això de les lliçons magistrals podeu consultar-les a http://www.uib.es/honoris/ . També hi trobareu els mèrits al·legats pels seus padrins.

Per obrir boca, dues perles de la lliçó magistral d’aquest nou vell doctor “honoris causa”, la primera és digne de figurar a l‘apartat de frases cèlebres:

1) l’obvietat de Gibbons: «Si no canvies el rumb, arribaràs allà on et dirigeixes.»

2) Conclusió: l’home seria més capaç d’adaptar-se a les conseqüències de la seva conducta que de corregir-la. Això tal vegada seria una bona nova, però tan dur com afirmar que, davant el fet de no poder decidir el nostre destí, hem desenvolupat la capacitat de suportar-lo.

corllicofelicia

i no retura!!

Hi ha una gran diferència entre llegir a Quim Monzó o escoltar-lo. La ve-ri-tat és que hi ha persones que no pode aguantar una entrevista a aquest personatge, o no?.

Se que el que us comentaré, està desfasat (succeir l’octubre de 2007 – com passa el temps!!) i pot ser ja ho coneixeu. En Quim va fer el discurs inaugural de la fira del Libre de Frankfurt dedicada a la cultura Catalana (segur que recordareu les polèmiques que es suscitaren a rel de la participació o no d’escriptors catalans que publiquen en castellà..). Be, el que us vull mostrar és el discurs. El vaig poder veure i escoltar per TV3 i em va sorprendre molt. No tan sols per l’ingeni d’aquest escriptor, si no casi més perquè NO RETURÀ en tot ell, fins i tot hi va incloure un trava-llengües.

Fent neteja de l’ordinador he robat el text del discurs, i he pensat que estaria be compartir-lo amb vosaltres. Us adjunt el document, i a més us adjunt l’adreça d’internet on podreu veure el video del discurs sencer. Esper que us agradi.

discurs-quim-monzo

Vídeo

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: