Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘llibres’

Els millors del curs 2016-2017

Començaré com l’any passat. Parlava de dues aventures literàries excepcionals, la primera la de Karl Ove Knausgård amb La meva lluita de la qual n’havia llegit els dos primers volums, i la segona la d’Elena Ferrante amb la tetralogia  de L’amiga genial, de la qual havia llegit també els dos primers volums. Idò bé, aquest any he perseverat i m’he llegit els dos volums publicats de Knausgård que em faltaven  L’illa de la infància, i Ballant en la foscor (el cinquè ja està publicat i el tenc preparat per a aquestes vacances) i les dues darreres de la Ferrante. La qualificació inicial d’aquestes obres per la meva part queda confirmada després de les noves lectures.

Francesos:  destacaré Brúixola de Mathias Enard, perquè és una novel.la complexa que li.lustra sobre les relacions històriques entre Occident i el món musulmà i s’aprèn molt, tot i que no sempre és senzilla de llegir.

Italians:  les novel.les policiaques d’Antonio Manzini han estat un plaer, enguany va sortir 7/7/2007 que fa referència a un dia del passat que va canviar per sempre la vida del nostre vicequestore Rocco Schiavone, o sigui, novel.la explicativa del personatge. De la resta, potser un autor nou per a mi Alessandro Piperno i  Dove la història finisce, una novel.a molt interessant.

Anglosaxons: molta lectura, la més recomanable és Puresa, de Jonathan Franzen, autor molt conegut i ambiciós , dels candidats a escriure la gran novel.la americana. També hi ha hagut John irving i L’avinguda dels misteris, sempre que surt un nou Irving ens hi tiram de cap. Emma Cline Les noies, una novel.la curiosa inspirada en els fet de Charles Manson i la seva banda:  Em vaig llegir Carthage de Joyce Carol Oates,  com havia promès, i  em va agradar molt. L’estrany Cero K de Don de Lillo també  dóna per pensar i finalment, per no fer-me pesat, la petita joia Nosaltres en la nit de Kent Haruf.

En negra el darrer Robert Galbraith,  L’ofici del mal i de clàssics  Persuasió de Jane Austen.

És molt recomanable el conjunt de relats de ciència ficció de Ted Chiang La historia de tu vida, que vaig llegir arrel de l’adaptació del seu conte l’arribada al cinema. és considerat un dels renovadors actuals del gènere.

Nòrdics: Jo Nesbo La sed,  No diré que Nesbo és el millor en novel.la negra per no ofendre els fans de Michael Connelly, però sí que estam d’acord que és un dels millors.

Ara veig que he llegit poca narrativa catalana-valenciana-balear i res no m’ha agradat suficient, si de cas Flavia Company amb Haru amb moltes reserves. Enguany no tenc molt a dir de novel.la en castellà, espanyola o americana, i tampoc d’altres literatures. Veig que aquest curs no ha estat tan variat com d’altres vegades.

Finalment l’assaig. El millor és Yuval Noah Harari amb Homo Deus. també Antonio Pau amb Hölderlin sobre la vida i obra del gran poeta alemany.  Dels dos vaig aprendre moltes coses que no sabia.

I això ha estat tot, perdoneu-me si he allargat massa, en alguns casos em costa decidir què deixar de banda.

 

 

 

 

7 llibres del 2017

Enguany no hi ha cap llibre que m’hagi captivat com el mític Atlas furtiu o com El corazón helado, però he passat molt de gust de llegir aquests “7 magnífics”.

Millor argument ben construït: Assutzenes dins el mirall. Guillem Rosselló Bujosa. Sorprenent. El títol tira enrere, ho sé, però la trama es boníssima. Una padrina condenada per haver assassinat el seu home surt de la presó i torna al seu poble, cosa que trasbalsa la família. La néta, obligada a cuidar-la, va descobrint el que va passar.

Millor novel.la negra encantadora. Muerte en las islas. Jean-Luc Bannalec. Boníssim, molt simpàtic, tant com el primer de la sèrie.

Millor trama truculenta: El cuento número 13. Diane Setterfield. Trama difícil, plena de secrets. Una dona rep l’encàrrec d’escriure sobre una escriptora de vida misteriosa que mai no va escriure “el conte número 13”. Molt ben dosificada la informació que se’t proporciona.

Millor llibre de relats curts: Matèria grisa. Teresa Solana. Relats curts. Tots intensos. Racisme, gelosia, dobles vides, personalitats amagades, … Uf! Molt ben escrit.

Millor títol : Mai no sé què fer fora de casa. Neus Canyelles. Molt original perquè enllaça cada conte amb un conte clàssic. El més interessant és llegir els clàssics just abans!

Millor llibre infantil. La meravellosa medicina de Georges. Roald Dalh. Fantàstic, absurd, políticament incorrecte, molt divertit. Com sempre aquest autor és un encert! (Comprat a Birmingham!!! L’he llegit en anglès!!!)

Millor assaig. La poesia de los números. Cómo las matemáticas iluminan mi vida. Daniel Tammet. Tendre i peculiar la visió del protagonista. Ell es defineix com a sinestèsic i té la síndrome del savi. Diu que no va entendre el que li passava fins que va conèixer en Rain Man, el vertader. L’escriptura és la seva forma d’encarar el món. Enganxa. Molt

La meva tria (Jaume) per a 2016-17

Enguany, a diferència d’altres anys, no he inaugurat les entrades del millor llibre de l’any; magnífic!

Com sempre faig, començaré l’entrada fent un repàs de les nacionalitats dels autors que he llegit. Enguany he llegit 36 novel.les i 5 relats curts, amb un país que destaca molt per damunt del altres. Així, 18 novel.les (la meitat de les llegides!) i 3 relats curts venen dels Estats Units (encara que, de fet, un d’ells està coescrit per dos autors americans). Seguint per ordre invers, he llegit 6 novel.les d’un autor belga (sabeu qui és? Una pista: no és ni petit, ni duu mostatxo, ni es passa la vida parlant de les seves cèl.lules grises). Suècia aporta 5 novel.les i un relat curt; Anglaterra, 3 novel.les; i Alemanya, Espanya, Dinamarca i Noruega sumen una novel.la perhom. Finalment, el relat curt restant correspon a Canadà.

Bé, passem a les recomanacions. Seguiré utilitzant la mateixa codificació dels darrers anys per indicar si les novel.les triades pertanyen a qualque sèrie i, en cas afirmatiu, si són la primera novel.la de la sèrie, per tal que sapigueu si es pot llegir la recomanació directament, o si primer s’hauria de llegir una altra novel.la de la sèrie. Així, he indicat amb (0) els llibres que no formen part de cap sèrie, amb (1) els que, formant part d’una sèrie, són la primera novel.la de la sèrie o la primera que s’ha publicat a Espanya i, finalment, amb (2) els que formen part d’una sèrie amb novel.les anteriors publicades a Espanya.

Millor novel.la negra del millor autor de novel.la negra de l’actualitat: Del otro lado (2) (Michael Connelly). Sé que és una categoria feta a mida, però… com podria deixar de recomanar una novel.la del millor, i més si és tan bona com aquesta!

Millors novel.les negres nòrdiques: Vull recomanar-ne dues. Evidentment, he de començar per la del millor autor d’aquelles terres (i de bona part del món): La sed (2) (Jo Nesbo), realment espectacular. Però també vull recomanar una altra sèrie de novel.les; tot i que molts ja hem vist la corresponent pel.lícula que adapta la novel.la que he llegit enguany, la tercera de la sèrie, la recoman igualment perquè és fantàstica: El mensaje que llegó en una botella (2) (Jussi Adler-Olsen).

Millor novel.la negra ambientada a la Bretanya: Òbviament, el viatge se mereix una categoria. Aquí tenc dubtes seriosos, o sigui que posaré les dues novel.les finalistes. Per la seva significació durant el viatge: Maigret y el perro canelo (2, però no és necessari llegir-les per ordre) (Georges Simenon). I per haver estat el causant del viatge: Muerte en las islas (2) (Jean-Luc Bannalec).

Millor descobriment de l’any: Indiscutiblement, qualsevol de les tres que he llegit d’un autor ja consagrat però del que fins enguany no havia llegit res; posaré la primera novel.la de la sèrie: Un trago antes de la guerra (1) (Dennis Lehane), boníssima.

Per acabar, el meu millor llibre d’enguany ha estat (sé que no sorprendré a ningú, però és que m’ha agradat molt):

                              DEL OTRO LADO, de MICHAEL CONNELLY

La tria de Xisca i Marc per a 2016-17

Primer un llibre que han triat tant na Xisca com en Marc:

Homo Deus. Una breu història del demà   de Yuval Noah Harari.

Xisca

La hija de Cayetana     de Carmen Posadas

Li deien Lola     de Pilar Romera

Patria     de Fernando Aramburu

 

Assaig

Biografía del silencio     de  Pablo d’Ors

Curs de feminisme per microones   de  Natza Farré

 

Marc

Les dones de la Principal     de  Lluís Llach

De vuelta a casa    de  Julie Kibler

Un millón de gotas     de  Víctor del Árbol

La vida cuando era nuestra     de  Marian Izaguirre

 

Assaig

Bacterias, bichos y otros amigos     de   David G. Jara

El universo en tu mano     de    Christophe Galfand

Recuerda que vas a morir. Vive     de   Paul Kalanithi

Millor llibre 2016-2017. Mercè

El llibre que més m’ha agradat/impactat ha estat sens dubte PATRIA de Fernando Aramburu. El vaig llegir per recomanació d’una amiga, na Sumsi, i després d’ella moltes altres amistats també me l’han recomanat. Fins ara no he sentit dir a ningú que no l’hi hagi agradat.

La novel·la comença el 20 d’octubre de 2011 amb l’anunci d’ETA de l’alto al foc. Els personatges principals són els membres de dues famílies amigues de tota la vida que s’enemisten. Una de les famílies és del costat abertzale, encara que no tots els membres, i l’altra és víctima d’ETA. Na Miren (mestressa de casa, molt dominant), en Joxian (marit  de na Miren), i els fills, molt diferents entre ells, que són n’Arantxa, en Joxe Mari i en Gorka. L’altra família la formen na Bittori (mestressa de casa), el Txato (marit de na Bittori i empresari que és extorquit i assassinat), en Quique, na Nerea i en Xabier.

En Fernando Aramburu  narra un món on la violència destrossa la família, amistats, lleialtats, esperança i vida. El perdó és el que manté els personatges caiguts en lluita per seguir vivint.

Evidentment és una novel·la que jo crec que s’ha de llegir.

(Tusquets Editors. Barcelona, 2016. 648 pgs)

 

Altres llibres que també m’han agradat, i que alguns de vosaltres ja heu llegit i ressenyat són:

Adiós en azul  de John D. McDonald

La sed de Jo Nesbo

Los besos en el pan  d’Almudena Grandes

 

 

 

Els cinc supervivents

Pel camí han quedat els llibres d’en Jean- Luc Bannalec, de na Eva Garcia Saenz de Urturi,  de na Dolores Redondo, de na Maria Oruña i inclús el darrer d’en Jaume Cabrer entre altres. Tots amb les seves llums i ombres. Dit això, aquest any he decidit parlar-vos de cinc llibres. Els tres primers són llibres publicats fa uns anys però que he descobert recentment , alguns per casualitat i altres per recomanació;  els dos darrers són novetats del 2016-17, encara que segur que coneguts per tots.

“Un millón de gotas” d’en Victor del Árbol;  catalogada pels entesos com a novel·la negra. Explica la història d’un advocat que rep la notícia del suïcidi de la seva germana en circumstàncies estranyes. A partir d’aquí es barreja la seva vida personal,  la recerca per saber què  li ha passat a la seva germana i el descobriment del passat ocult de la seva família. Una història dura que no dona treva.

“Te dejé ir” de na Clare Mackintosh;  no sé com la cataloguen  els entesos,  jo diria que és una novel·la d’intriga. En un segon ens pot canviar la vida i això és el que li passa a la protagonista del llibre, però darrera del desgraciat incident hi ha molt més. Simplement sorprenent.

“La última confidencia del escritor Hugo Mendoza”  d’en Joaquim Camps; en Sebastià ja va fer la ressenya l’agost passat, però a mi em va fer passar una molt bona estona i per tant insisteix.   Un professor d’Universitat accepta investigar la desaparició d’un home, que  tot i que fou declarat mort,  la seva vídua té indicis que podria estar viu. Trepidant, divertida, absorbent. Bona lectura d’estiu.

“Patria” d’en Fernando Aramburu; una realitat espinosa on l’autor no deixa de banda a cap dels actors que tristament participaren en aquest conflicte. Lectura per recordar,  per entendre, per empatitzar  i per prendre nota.

“Media vida” de na Care Santos; el punt de sortida el marca un fet produït durant  l’etapa adolescent que compartiren, en un internat de monges, les cincs protagonistes del llibre. A partir d’aquí l’autora ens relata cap on ha anat la vida d’aquestes dones i en què s’han convertit . Un relat a pics irònic i a pics dramàtic, que es fa molt entretingut.

Nosaltres en la nit. Kent Haruf

Angle editorial. Febrer, 2017. 151 pgs      L’Addie Moore és una vídua que té per veí en Louis Waters, també vidu. Tots dos viuen en un poble petit on tots saben de tothom. A la segona pàgina de la novel·la n’Addie visita en Louis i li fa la valenta proposta d’anar a dormir amb ella (res de sexe, diu) sinó de sentir-se acompanyada. I de parlar. I n’Addie deixa que en Louis s’ho pensi.

  El que ve a continuació és la història de dues persones grans que comparteixen històries, que parlen de la seva vida, de la dels fills…ai, els fills! i dels néts i de…bé, no us dic res més. La manera en què està escrita és força original. Les oracions són senzilles, els diàlegs curts…com si les paraules també fossin velles i per tant la redundància ja no hi tingués cap sentit, com si fos una pèrdua de temps malbaratar paraules sobreres perquè el temps s’ha de mesurar.

  Aquesta novel·la és senzilla, tendra, tranquil·la i entretinguda. No hi cerqueu acció trepidant, ni assassinats a dojo. Jo la recomano.

No som partidària d’explicar massa coses sobre la vida dels escriptors, ja que a sant Google avui en dia es pot trobar molta informació; però el que sí vos explicaré és un detall que a mi em va arribar al cor. El febrer de 2014 els metges van diagnosticar un càncer terminal a Kent Haruf. A partir d’això, ell va dedicar totes les seves forces a escriure aquesta novel·la. Va aconseguir acabar-la i el novembre d’aquell mateix any, just després d’haver entregat les darreres correccions a l’editorial, va morir. Tenia 71 anys.

(Angle Editorial. Febrer 2017. Títol original: Our Souls At Night. 151 pgs.)

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: