Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘memòries’

Objetivo: La Luna. Dan Parry

En Buzz Aldrin baixant de l’Eagle

Eren exactament les 15.17 (hora de Houston) del dia 20 de juliol de 1969 quan en Neil Armstrong va enviar el missatge següent a la Terra: Houston, aquí base Tranquilitat. L’Eagle ha aterrat a la Lluna. Havien passat 4 dies, 6 hores i 46 minuts des de que els cins potents motors del Saturn V entraren en ignició i impulsaren l’impressionant coet de 111 metres d’alçada en el seu viatge cap al nostro satèl.lit. Però, realment, la missió havia començat anys abans, quan un grup de pioners dels vols supersònics varen ser reclutats per entrar en el programa espacial nordamericà per tal d’intentar avançar a la Unió Soviètica. I és que la potència de l’est va ser la primera en col.locar un satèl.lit artificial en òrbita (Sputnik 1, 4 d’octubre de 1957), la primera en col.locar un esser viu en òrbita (la cussa Laika amb l’Sputnik 2, 3 de novembre de 1957), la primera en enviar una sonda a la Lluna (Lunik 2, 14 de setembre de 1959), la primera en fotografiar la cara oculta de la Lluna (Lunik 3, 7 d’octubre de 1959), la primera en col.locar un homo en òrbita (Yuri Gagarin, Vostok 1, 12 d’abril de 1961), la primera en col.locar una dona en òrbita (Valentina Tereshkova, Vostok 6, 16 de juny de 1963), la primera en realitzar activitat extravehicular (Vosjod 2, 18 de maig de 1965), la primera, en fi, en posar una estació espacial en òrbita (Salyut 1, 23 d’abril de 1971), això darrer, però, després que l’Apolo 11 arribàs a la Lluna.

Imatge de n’Armstrong presa per la càmera de l’Eagle.

Per això no és d’extranyar que, després que el dia 12 de setembre de 1962 en John F. Kennedy va afirmar en un famós discurs que, abans d’acabar la dècada, els Estats Units havien de posar un homo a la Lluna i fer-lo tornar sa i estalvi a la Terra, el poderós país americà invertís milers de milions de dòlars en aconseguir aquesta empresa, cosa que va provocar multitud de protestes de persones que creien que hi havia moltes altres millors maneres d’invertir tants de doblers. Quasi 7 anys després, sense que en JFK ho pogués viure, en Neil Armstrong va dir la frase possiblement més famosa de la història: That’s one small step for man; one giant leap for mankind (és una petita passa per a l’home; un salt de gegant per a la humanitat).

Quan es varen complir els 40 anys de l’arribada de l’homo a la Lluna, l’antic periodista de la BBC Dan Parry, actualment cap d’investigació de la productora Dangerous Films, va coproduir la pel.lícula Moonshot i va escriure el llibre Objetivo: la Luna (Moonshot, 2009; ed. Planeta, 2009; 397 pàgs.), on explica amb tots els detalls aquesta fascinant història; el llibre és ple de dades que no coneixíem, com per exemple l’enuig d’en Buzz Aldrin en sebre que seria n’Armstrong qui primer trepitjaria la Lluna ja que, segons deia n’Aldrin, ell era el més jove i, per tant, hauria de ser el primer; també explica com en Michael Collins va acceptar no baixar a la Lluna ja que no li agradaven els vestits espacials, ni la geologia, ni els ordinadors. Podia haver baixat a la Lluna amb l’Apolo 17, el darrer del programa, però va preferir dedicar-se a altres coses.

Perquè us faceu una idea de com importants poden ser els petits detalls en una missió com aquesta, comentaré que abans de desenganxar el mòdul lunar (l’Eagle) del mòdul de comandament, havien de llevar tot l’aire que hi havia en el túnel que comunicava els dos artilugis; com que no va sortir del tot, en el moment de la separació, l’aire remanent va provocar un impuls extra que va fer que l’Eagle anàs 3 segons avançat respecte del que s’havia previst, i això va fer que es passàs la zona prevista per aterrar, i només la perícia de n’Armstrong va fer que la missió no acabàs en un desastre, d’una banda perquè va haver de cercar manualment una zona neta on aterrar, i d’altra banda perquè va venir de només 30 segons que no se’ls acabàs el combustible. I és que l’Eagle era tan petit que varen haver d’economitzar pes al màxim; basta dir que n’Armstrong i n’Aldrin varen haver d’anar drets perquè el mòdul lunar no duia cadires, ni tan sols raspalls de dents, per reduir el seu pes al màxim. I per poc no tornen quan, sense voler, amb la seva voluminosa motxilla, n’Aldrin va rompre l’interruptor que havia de donar electricitat al motor del mòdul lunar. Finalment, va veure que un retolador encaixava perfectament en el forat i, així, va poder col.locar el disjuntor en la posició correcta.

En fi, es tracta d’un llibre apassionant, que mos recorda aquesta gran aventura als que la vivírem (més o menys) en directe, i que l’ensenya a qui no va tenir-ne ocasió. Realment, ha estat una lectura meravellosa. Ara, per completar la història, m’espera una gran pel.lícula: Elegidos para la gloria (The Right Stuff, 1983; dir. Philip Kaufman), que conta l’aventura dels primers astronautes de la història (americana), els coneguts com els 7 de Mercury.

Anuncis

Primo Levi. Els enfonsats i els salvats.

L’entrada al camp de concentració d’Auschwitz a l’hivern amb el famós lema irònic: el treball us farà lliures.

Ja coneixieu Primo Levi, és l’autor de potser el testimoni més ben escrit, més impressionant en la seva nuesa, el seu estil auster, documental, dels “lager” els camps de concentració i extermini nazis. Hi ha altres memòries d’aquests fets i aquest llocs però el de Primo Levi és el més conegut i el que més fama literària ha aconseguit. Estic parlant, és clar de Se questo è un uomo  (escrit el 1947 i publicat el 1958) ressenyat al bloc com recordareu els que l’anau seguint. Aprofitaré per tornar-vos a recomanar que el llegiu.

El difícil viatge de Tornada des de Auschwitz fins a Torí, al final de la guerra.

Levi va continuar contant les seves experiències a La tregua  (1962) que va guanyar el premi Campiello l’any 1963. Aquest segon llibre conta la peripècia de nou mesos des que els russos alliberen Auschwitz fins a l’arribada a Itàlia. Aquest llibre és més suau que el primer i fins i tot hi ha molts de fragments divertits. En tot cas, és una obra on hi predomina el sentiment de futur, de la llibertat i de l’esperança. Francesco Rossi en va fer una pel·lícula l’any 1997. Aquesta obra no la tenim ressenyada encara que sí llegida i també us la recoman molt.

La tercera i darrera obra que tracta el tema d’ Auschwitz és I sommersi e i salvati (1986), Els enfonsats i els salvats en català, aquesta vegada en forma d’assaig i de la qual en parlarem tot seguit, però abans deixau-me dir quatre coses més sobre el nostre autor.

Primo Levi va néixer a Torí el 1919 i va morir a la mateixa ciutat el 1987 quan va caure per les escales de casa seva, no se sap si per accident o suicidant-se.

Primo Levi

Es va llicenciar en Químiques i d’això va poder treballar dins Auschwitz, fet que durant una part de la seva “estada” li va permetre defugir les feines més dures i juntament amb altres circumstàncies explicades a la seva obra, sobreviure.

Va treballar de químic fins a la seva jubilació l’any 1975 en què va decidir dedicar-se a escriure. va publicar el recull de contes Il  sistema periodico, un parell de novel.les més i el nostre assaig.

262 pàgines

I sommersi e i salvati és una reflexió sobre tots els aspectes de l’univers tancat del camp de concentració i del comportament de l’ésser huma en aquestes sitiuacións extraordinàries.

Parla sobre la memòria i de com canvia els fets viscuts a vegades intencionadament i a vegades justificant el propi comportament. parla de la zona grisa, dels qui tenen privilegis dins el lager. Parla de  les dificultats per comunicar-se ( hi ha tota una reflexió sobre el llenguatge), parla sobre l’ús de la violència gratuïta i la seva finalitat, de qui esta en millors condicions per sobreviure. Parla sobre personatges reals com el filòsof Jean Amery, pres com ell a qui conegué després de l’alliberament. Parla i reflexiona sobre més coses que haureu de llegir per conèixer.

És un llibre que està molt ben escrit, tal vegada hi hagi qui pugui pensar: quantes vegades donant voltes al mateix tema!, si llegiu el llibre, veureu com reflexionar i considerar les coses en la seva complexitat no està mai de més. Al final del que està parlant és de les ideologies que neguen fins i tot la humanitat als que consideren enemics, de la intolerància, de la creença en la pròpia superioritat i del que s’infereix: la inferioritat dels demés, de la violència i de la naturalesa humana. Trobau que estan de més aquests temes en el món en què vivim? Feu-me cas i llegiu Primo Levi.

Si això és un home. Primo Levi

Us vull comentar una obra escrita l’any 1947 i publicada  aquest mateix any per una editorial petita  que va fer que l’obra passés bastant desapercebuda fins que l’any 1958 la va publicar l’editorial Einaudi: Se questo è un uomo en el seu títol original. Des de llavors  ha tingut nombroses edicions arreu del món que ja l’han  convertida  en una de les obres més conegudes sobre la vida a l’interior dels “Lager”o camps de concentració alemanys durant el nazisme.

El cert és que després de molts anys l’he rellegit perquè l’he posat com a lectura als meus alumnes de batxillerat. Segurament bastants de voltros l’hàgiu llegit també, però si aquest no és el cas, vull aprofitat per a recomanar-la com una obra necessària.

203 pàgines més un appèndix

És un document de primera ma de les condicions de vida a un camp de treball del conjunt que formaven Auschwitz. Per sort per a ell hi va arribar a principis de 1944 i per sort també va anar a raure a un camp de treball per a una fàbrica de goma, no al camp d’extermini. I també per sort va poder passar un mesos al laboratori treballant com a químic (levi era químic de professió).Les condicions de vida són extremes i dels 6oo companys italians que formaven part de la seva remesa només en van sobreviure una vintena, però malgrat això la supervivència s’explica pel lloc on estava i  al darrer moment a l’evacuació pel fet d’estar a l’infermeria i no poder abandonar el campament amb els alemanys i els altres presoners.

El que més impressiona del llibre és la seva quotidianeitat: el relat de la vida diària, els diferents tipus de personatges que hi apareixen, les reflexions sobre el caràcter de les persones, els petits negocis (la moneda de canvi és una ració de pa) que fa que els més espalvilats puguin sobreviure a costa dels altres. No hi trobareu grandiloqüència sinó senzillesa, petits detalls, com si l’autor  contés qualsevol cosa sense importància i en realitat està explicant la vida a l’infern més …anava a dir inhumà, però em sembla que el que conta és part de la humanitat mateixa.

El llibre està available (us agrada el neologisme?) Recomanat per a tothom sense excepció.

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: