Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘notícies’

Quarta novel.la de na Lisbeth Salander i en Mikael Blomqvist

Els aficionats (milions en tot el món) a les aventures de na Lisbeth Salander i en Mikael Blomqvist estam d’enhorabona: s’acosta la publicació de la quarta entrega de la sèrie Millennium!

La novel.la, que aquí es titularà Lo que no te mata te hace más fuerte (ja comentarem més endavant aquest títol, però d’entrada diré que no m’agrada massa), es publicarà el proper mes d’agost, coincidint amb el desè aniversari de la publicació a Suècia del primer volum de la sèrie, Los hombres que no amaban a las mujeres. A Espanya es publicarà en castellà (Ed. Destino) i en català (ed. Columna), i la veritat és que segurament serà el llibre més venut de l’any; recordem que la trilogia d’en Larsson ha venut més de 78 milions d’exemplars en tot el món, 4 milions d’ells en castellà i 350000 en català.

N’Stieg Larsson, en el moment de la seva mort, va deixar inacabada la que havia de ser la quarta novel.la de la sèrie, que aprofundia en la vida de na Salander i on, segons va transcendir en el seu moment, s’explicava el perquè dels seus tatuatges; segons s’ha dit, hauria deixat escrites unes 300 pàgines.

En Larsson va compartir els seus darrers 30 anys de vida amb n’Eva Gabrielsson, arquitecta, escriptora, activista política i feminista, però mai no s’arribaren a casar, segons diuen, perquè ell pensava que aquest fet la posaria en perill, donades les amenaces de mort que rebia en Larsson degut a la seva lluita contra els grups antidemocràtics, d’extrema dreta i neonazis. Pel fet de no estar casats, a la mort d’ell, la legislació sueca no la va reconèixer com hereva, sinó que tot el seu llegat va anar a parar a mans del germà i el pare encara que, curiosament, n’Stieg es va criar amb els seus padrins.

Na Gabrielsson ha lluitat des de la mort de la seva parella per aconseguir que se li reconeguin els seus drets sobre l’obra d’ell; de fet, encara que la va escriure n’Stieg, les històries, localitzacions i personatges varen ser obra de tots dos. Entre el que reclama n’Eva hi ha la quarta novel.la inacabada, però no ha aconseguit que el pare i el germà de n’Stieg Larsson hi venguin a bé; de fet, només li han oferit 2 milions d’euros perquè acabi amb la seva lluita, doblers que ha rebutjat.

La qüestió és que els “hereus legals” varen demanar a un escriptor suec, en David Lagercrantz (Södermalm, Estocolm, 1962), autor entre d’altres llibres d’una biografia de l’astre suec Zlatan Ibrahimovic, que escrigués una nova novel.la de la sèrie Millennium, que res té a veure amb la que el propi Larsson va deixar inacabada, encara que en Lagercrantz va dir que pensava utilitzar algunes de les trames no tancades de la trilogia original. I aquesta és la novel.la que apareixerà a les llibreries el proper mes d’agost. Ja sé que ni n’Stieg Larsson ni n’Eva Gabrielsson no hi tenen res a veure però, com a mínim, ens donarà l’oportunitat de resseguir les aventures del periodista i la hacker més famosos del món. En fi, ja veurem si ens agrada.

Anuncis

Patrick Modiano, premi Nobel de literatura 2014.

Patrick Modiano

És estrany que cap dels amics del blog no m’hagi retret encara que, una vegada més, les previsions que havíem fet sobre qui seria el premi Nobel d’enguany no han encertat. Enguany tota la premsa parlava del possible premi a Haruki Murakami, si bé amb menys entusiasme que l’any passat quan  se’l donava com a aposta segura o bé del poeta libanès Adonis. Ambdós llegits i dels que podria haver dit alguna cosa. Tots voldríem que els senyors de Suècia premiessin els nostres autors favorits, aquells que hem llegit i admirat (l’etern candidat Phillip Roth, per exemple),  però poques vegades succeeix això. Sovint el dubte que ens ve al damunt quan s’apropa octubre és si aquest any serà algú que simplement coneixem o haurem de córrer a l’enciclopèdia a cercar que és aquest escriptor de qui no havíem sentit parlar mai. I després hi ha totes les qüestions extraliteràries, de representació de diferents continents o de premiar algú que escriu en una llengua no tan popular com l’anglès, el francès, o l’espanyol mateix. Des del segle XIX que la cultura catalana presenta un candidat a Nobel amb la presumpció que aquest fet ens faria més visibles encara a l’escenari internacional. Però, com ja sabeu, des de Guimerà quan ho vam provar per primera vegada encara no hem tingut ocasió d’assaborir aquesta glòria col.lectiva. Enguany li ha tocat el torn a Patrick Modiano, un escriptor en llengua francesa i, segons diuen, un escriptor eminentment parisenc i eminentment sobre la Segona Guerra Mundial. Doncs bé, de les gairebé trenta obres que veig a l’enciclopèdia que ha publicat, no n’he llegit ni una, si bé aquesta vegada sí que en coneixia el nom. Ja veieu quin nivell. Sobre si el llegirem a partir d’ara, no ajuda molt que l’articulista del Diari de Mallorca, tertulià de la SER i de Catalunya Ràdio, l’admirat Matias Vallés, declari que Modiano és el segon escriptor més avorrit que existeix. No diu qui és el primer.  Crec que cercarem altres opinions una mica més ponderades a l’hora d’aventurar-nos en la coneixença d’aquest escriptor. Si algun dels amics del blog se l’ha llegit, per favor, no us n’estigueu d’il.lustrar-nos una mica.

Adeu a Gabo

Avui vespre, mentre tornava a casa amb el cotxe, he posat la radio i estaven parlant sobre Gabriel García Márquez. El to de la conversa era sospitós i  en uns minuts ha quedat clar: Gabo ha mort als 87 anys.

Fa temps què havíem sentit parlar del seu estat de salut, s’ha parlat d’Alzheimer,encara que la seva família no ho ha confirmat mai públicament, i sobretot de càncer. Diversos testi1391715274_928706_1396551969_portadilla_normalmonis que l’havien visitat els darrers anys ja havien parlat del seu deteriorament però no per això deixa de sobresaltar una notícia com aquesta.

Gabo ha estat per un parell de generacions molt més que un escriptor. Ha estat un referent, i en el meu cas el descobriment  de la literatura a l’adolescència. Garcia Marquez  ens va descobrir un món meravellós i desconegut, i va inventar una escriptura que ens va deixar a tots amb els ulls esbatanats i amb la boca oberta i que després va ser anomenada realisme màgic.  La seva fama ha estat universal i molts escriptors  han  escrit sota la influència de la lectura de Cien años de soledad.

Macondo és el territori mític de la seva gran obra. Llegiu-vos Cien años de soledad si no ho heu fet ja i veureu com en acabar la novel.la, teniu la necessitat de tornar-la a començar de nou perquè una primera lectura no basta per recuperar-se de la impressió que deixa en el lector.

Llegiu també El coronel no tiene quien le escriba, El otoño del patriarca, Crónica de una muerte anunciada, El amor en los tiempos del cólera o el llibre de memòries Vivir para contarla. En realitat us recomanaria tots els contes i també alguna novel.la més.

Demà els diaris aniran plens d’homenatges al gran escriptor, jo aquest vespre me n’he anat al prestatge, he obert la primera pàgina i he llegit:

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo…

 

 

 

En Harry Bosch ja té cara

Després de molt de temps d’espera, a la fi la sèrie sobre en Harry Bosch ja és a prop de convertir-se en una realitat. Bosch, l’episodi pilot (anunciat com a TV movie) està en fase de preproducció, i s’espera la seva estrena per a enguany, encara que això s’ha de prendre a títol simplement orientatiu. En tot cas, potser haurem d’esperar una mica més perquè arribi aquí.

Pareix esser que la primera temporada de la sèrie constarà de 12 episodis de 45 minuts cadascun (no sé si l’episodi pilot n’és un d’ells o va apart), i l’argument girarà al voltant de dues de les novel.les d’en Bosch, Ciudad de huesos (City of Bones, 2002, vuitena novel.la), on en Harry segueix la pista a un assassí després que un ca trobàs un os humà a Hollywood Hills; i La rubia de hormigón (The Concrete Blonde, 1994, tercera novel.la), on en Harry s’enfronta a una acusació d’haver mort de manera errònia a un suposat assassí en sèrie. Fixau-vos en la foto de promoció, on apareix el lema d’en Harry Bosch, “Everybody counts or nobody counts”, lema que per seguir-lo fidelment l’ha ficat en més d’un embolic.

Titus Welliver, en Harry Bosch

Al final, l’actor que tendrà la (gran) responsabilitat d’encarnar aquest veterà policia de Los Angeles és en Titus Welliver. Sé que el nom no vos dirà gran cosa, però si mirau la foto que acompanya aquest text (òbviament, ja ho heu fet), el reconeixereu de sèries con Deadwood (2004-06), Lost (2009-10), Sons of Anarchy (2009-10), i de pel.lícules com Adiós pequeña, adiós (2007), The Town (2010) i Argo (2012). Precisament aquestes dues darreres pel.lícules li han fet guanyar alguns premis, compartits amb tot l’equip interpretatiu.

Jamie Hector, en Jerry Edgar

Aquest “character actor” (més més que menys, actor secundari, en el nostro idioma) de 52 anys (nascut el 12 de març de 1961 a New Haven, Connecticut) estarà acompanyat en aquest primer episodi p’en Jamie Hector (Marlo Stanfield a The Wire) com en Jerry ‘Jed’ Edgar i en Jamie McShane (Thor, Argo, Sons of Anarchy) con el tinent Pounds, que supòs que seran presents a tota la sèrie. Voldríem també veure altres personatges importants, com na Kizmin ‘Kiz’ Rider, na Rachel Walling o n’Eleanor Wish, però això haurà de ser en temporades posteriors, ja que no surten a les dues novel.les abans mencionades.

Jamie McShane, el tinent Pounds

L’episodi pilot ha estat escrit p’en Michael Connelly i n’Eric Overmyer (co-creador de Treme), que seran co-productors executius juntament amb en Mikkel Bondesen (productor executiu de les sèries The Killing i Último aviso) i en Henrik Bastin (executiu principal de la productora Fuse Entertainment, responsable de The Killing i Último aviso).

De moment, no n’he trobat res més. Seguirem informant.

Harry Bosch (Michael Connelly) a les pantalles de televisió!!!

Que qui subscriu aquesta entrada (és a dir, jo, per què no he de parlar en primera persona?) sent una especial debilitat per les novel.les d’en Michael Connelly hauria d’esser a hores d’ara un fet més que sabut. Ahir mateix, en un comentari a l’entrada d’en Benet anterior a aquesta, explicava alguns fets relacionats amb la encara-no-adaptació al cinema (o a la TV) de les novel.les d’en Harry Bosch. Ara, amb nova informació de primeríssima mà, m’he permès fer aquesta entrada.

Fins ara, de manera increïble, només s’han adaptat dues novel.les d’en Michael Connelly, i cap d’en Harry Bosch. La primera, Deuda de sangre (Blood Work, 2002), la va dirigir i protagonitzar en Clint Eastwood, d’entrada una garantia, però la veritat és que no va complir les expectatives; per començar, en Clint era ja una mica massa gran per fer el paper d’en Terry McCaleb; a més, i sense voler desvetllar res de la trama, es va permetre algunes llicències argumentals com a mínim dubtoses. El resultat va ser una bona pel.lícula d’intriga/acció, però una mala adaptació. L’IMDb, la més gran base de dades cinematogràfica del món, la va valorar amb un justet 6.3.

Nou anys després, l’any passat, va veure la llum The Lincoln Lawyer, batiada aquí (com també la novel.la) com El inocente. El director va ser el desconegut (per aquí) Brad Furman, i el protagonista va ser en Matthew McConaughey, en el paper de l’advocat Mickey Haller. L’adaptació, molt fidel al llibre, va ser rebuda bastant bé pels seguidors d’en Connelly, i també per ell mateix, que va seguir de molt aprop tot el procés. Segons l’IMDb se va fer mereixedora d’un 7.3.

Però tot això està molt bé, fins i tot es parla d’adaptar també la segona novel.la protagonitzada p’en Mickey Haller, però la gran qüestió és: podrem veure a la fi en Harry Bosch a les pantalles del món? Primer hauríem de contestar una altra pregunta: per què encara no li hem vist? La resposta és, simplement, perquè fins fa no res en Michael Connelly no tenia els drets del personatge que va crear. Sorprenent? Idò sí, resulta que fa molts anys va vendre els drets de les seves dues primeres novel.les, El eco negro i Hielo negro, juntament amb els del seu protagonista Harry Bosch a la Paramount però, inexplicablement, el projecte va quedar arraconat sine die. En Connelly ha lluitat durant molt de temps per recomprar els drets i, fa poc, ho ha aconseguit, això sí, pagant 3 milions de dòlars de la seva butxaca. I ara ja té el camí obert per veure complert un dels seus somnis: poder disfrutar d’en Harry Bosch a la pantalla.

Billy Burke Actor Billy Burke arrives at the screening of Summit Entertainment's "Drive Angry 3D" on February 22, 2011 in Hollywood, California.

En Billy Burke

Parlem de l’adaptació en sí. En principi s’havia parlat que en Connelly estava negociant amb la productora sueca Yellow Bird, responsable de les adaptacions de la trilogia Millennium de n’Stieg Larsson, i de diverses adaptacions de Wallander (inclosa la d’en Kenneth Branagh); la qualitat estava assegurada. Però darrerament, com el mateix Michael Connelly explica a la seva pàgina web ( http://www.michaelconnelly.com/ ), d’obligada visita per tots els amants de les seves novel.les, s’ha associat amb el prestigiós escriptor Eric Overmyer (guionista/productor de The Wire i creador/productor de la nova sèrie de culte Treme, a més de guanyador -compartit- l’any 2007 del premi Edgar a la millor adaptació televisiva per The Wire), i amb la productora Fuse (The Killing) per tal de donar forma a una sèrie de TV protagonitzada p’en Harry Bosch.

En Jon Hamm

I ara, el gran dubte: qui interpretarà a en Bosch? Facem apostes. En Connelly mateix veu en Billy Burke com l’encarnació quasi perfecte del seu personatge principal; a mi m’agrada molt en Jon Hamm, el Don Draper de Mad Men, ja vist com agent de l’FBI a The Town (2010). El problema perquè sigui en Jon Hamm és que surt (si no hi és encara) d’una sèrie i, potser, no se vol embarcar en una altra. En Burke pareix més “disponible”.

Si voleu conèixer altres candidats, visitau la pàgina web d’en Connelly (http://michaelconnelly.websitetoolbox.com/post/Actor-to-play-Harry-5191061?trail=25 ), on hi ha més de 80 entrades sobre qui podria ser l’actor, amb actors tan diferents com en Harvey Keitel, en Jim Caviezel o, fins i tot, en Richard Castle (Nathan Fillion). No sé qui serà al final (jo apostaria p’en Billy Burke), però el que sí estic segur és que la sèrie serà una meravella, i no només pels fans d’en Bosch, perquè en Connelly s’ho ha pres amb tota la serietat del món. O sigui que, ja falta menys!

Z de… Sue Grafton

Ja hem parlat en aquest bloc de la sèrie de novel.les de na Sue Grafton coneguda com l’Alfabet del Crim. L’autora titula cada novel.la amb una lletra de l’alfabet, seguida d’una paraula que comença amb aquesta lletra. Per exemple: A is for Alibi, B is for Burglar,… La traducció al castellà ha estat, més d’una vegada, un repte. Quan la traducció del títol original comença amb la mateixa lletra, no hi ha cap problema:

C is for Corpse = C de cadáver,

E is for Evidence = E de evidencia

El problema apareix quan la traducció no té la mateixa inicial:

Alibi = Coartada, Burglar = Ladrón,

Per no parlar de lletres diguem-ne poc castellanes: K is for Killer. Què s’ha fet en aquests casos? Idò cercar altres paraules amb la inicial corresponent que tenguin significació en la trama. Així, trobam A de adulterio, B de bestias,…

Especialment àgil s’ha estat amb la K. Què hi posaríeu? D’entrada, a tothom mos ve al cap K de kilo, a que sí? Però potser la paraula kilo no s’ajusta massa a la història. D’altra banda, al primer diccionari que tenc a mà (el Català-Castellà, Castellà-Català d’en F. de Borja Moll), només hi surten 20 paraules que comencen amb K, i 7 d’elles comencen per kilo. Potser kimono estaria bé, si la protagonista de la novel.la (o qualque altre personatge important) usàs aquest vestit. També podríem fer servir kiosco, però no pareix una paraula molt significativa en una novel.la policíaca, a no ser que l’assassí o assassina (killer) al que fa referència el títol original actuàs (o fos detingut) devora d’un quiosc. En fi, l’editor, traductor de títols o qui sigui que decideix el títol en castellà va tenir una idea brillant: què nom la protagonista? Kinsey Millhone. Idò ja està: K de Kinsey. Molt bo, eh? Però pel pèls.

En fi, l’entrada no pretén fer un repàs de tots els títols sinó informar que l’editorial Tusquets, la que publica les novel.les de na Grafton, ha convocat un concurs per endevinar el títol de la presumiblement darrera novel.la de la sèrie de l’Alfabet del crim, Z de…

El problema que hi veig és que, al ritme actual, aquesta novel.la no se publicarà a Espanya abans de 2016. El premi, si s’encerta el títol, és un exemplar dedicat per l’autora del darrer llibre publicat fins ara: V de venganza. Vols dir que els guanyadors (10 com a màxim) hauran d’esperar 4 anys a sebre que han guanyat, i a rebre el premi? Potser hauria estat millor convocar el concurs d’aquí a 4 anys, no? O que el concurs consistís en endevinar el títol de la novel.la següent. Pensau en les tres inicials que venen a continuació: W, X, Y. Sabeu quantes pàraules començades amb W té el mateix diccionari que he citat abans? Idò 7! Ara que hi pens, això fa molt fàcil la resposta. Mem que miri les paraules… Ja està: W de whisky. Sempre hi ha qualcú bevent whisky a una bona novel.la policíaca, encara que sigui Bourbon. Ben mirat, potser no és bona idea fer-ho amb la novel.la següent, és massa fàcil. I l’altra? X de…Mem, hi ha 15 paraules… Ja ho tenc: X de xenofobia. Només falta que na Grafton parli d’aquesta xacra. I ara, per no ser menys, la Y. Aquí ja hi ha més paraules. Potser yugo, o yerno. En fi, vaja feina trobar el títol adequat.

Res, mem si participau al concurs, jo ho faré. Aquí teniu la llista dels títols originals i traduïts de totes les novel.les publicades fins ara, i l’enllaç amb les bases del concurs.

A is for Alibi. (1982) A de adulterio
B is for Burglar. (1985) B de bestias
C is for Corpse. (1986) C de cadáver
D is for Deadbeat. (1987) D de deuda
E is for Evidence. (1988) E de evidencia
F is for Fugitive. (1989) F de fugitivo
G is for Gumshoe. (1990) G de guardaespaldas
H is for Homicide. (1991) H de homicidio
I is for Innocent. (1992) I de inocente
J is for Judgment. (1993) J de juicio
K is for Killer. (1994) K de Kinsey
L is for Lawless. (1995) L de ley (o fuera de ella)
M is for Malice. (1996) M de maldad
N is for Noose. (1998) N de nudo
O is for Outlaw. (1999) O de odio
P is for Peril. (2001) P de peligro
Q is for Quarry. (2002) Q de quién
R is for Ricochet. (2004) R de rebelde
S is for Silence. (2005) S de silencio
T is for Trespass. (2007) T de trampa
U is for Undertow. (2009) U de ultimátum
V is for Vengeance. (2011) V de venganza

http://www.tusquetseditores.com/especiales/Bases_concurso_V_de_venganza_Sue_Grafton.pdf

NOTA (posterior a la publicació de l’entrada): Una vegada llegides les bases amb deteniment, he de precisar unes quantes coses, per tal de deixar clar (o no) el funcionament del concurs.

1) Els guanyadors, fins a un màxim de 10, seran anunciats el dia 5 de juliol d’enguany a la pàgina web oficial de Tusquets Editores. Aleshores no s’han d’esperar 4 anys (o més), com jo deia a la meva entrada.

2) Enlloc de les bases queda clar què vol dir ser un guanyador del concurs. El més aproximat és el que diu l’article 9:

9. Tusquets Editores escogerá como ganadores diez respuestas de participación al azar que hayan contestado correctamente la pregunta propuesta. Para ello utilizará la página web random.org.

La pregunta és òbvia: Què vol dir que una resposta sigui correcta? Encertar el títol que 4 (o més) anys després se traduirà del que decidirà na Sue Grafton per a la darrera novel.la de l’Alfabet del Crim? Encertar l’hipotètic títol de la versió castellana que qualcú ha pensat que d’aquí a 4 (o més) anys tendrà la darrera novel.la de l’Alfabet del Crim? O, simplement, encertar el títol que qualcú ha pensat, a l’estil d’encertar un número de l’u al cent que qualcú prèviament ha escrit en un full? Potser és més senzill, i vol dir contestar bé la pregunta formulada, és a dir, escriure:

El títol de la la darrera novel.la de l’Alfabet del Crim serà: Z de (i qualque paraula començada amb la lletra z)

En fi, passem d’històries i anem a jugar, que és el més divertit.

Philip Roth. Premi Príncipe de Asturias 2012

Philip Roth (Newark 1933) és un dels millors escriptors nordamericans actuals, candidat de  de fa un grapat d’anys al premi Nobel i autor d’una extensa obra narrativa. Va néixer a la comunitat jueva de Newark, Nova Jersey i és d’aquest grup social que ha parlat a moltes de les seves novel.les.  Però la principal temàtica de la seva obra és l’anàlisi de la societat nordamericana dels segle XX.

Philip Roth

Algunes de les seves obres més importants són Pastoral americana o Conspiració contra els Estats Units. Ha tingut diverses adaptacions al cinema, aquest és el cas de The human stain (La taca humana) dirigida per Robert Benton l’any 2003  i Elegy, d’Isabel Coixet 2008 basada en la novel.la The dying animal ( l’animal moribund).

Li agafaré la frase a en Matias Vallés i només us diré: recordau qui va ser el primer que us va parlar d’aquest autor.

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: