Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘novel·la històrica’

Josep Maria Quintana. Els Clark

Fa uns anys, abans del blog,  vaig recomanar als amics una novel.la d’un autor menorquí que es deia Josep Maria Quintana.  La novel.la  era Els Nikolaidis i descrivia els segle XVIII menorquí a través d’una família de comerciants grecs que s’havien establert a Menorca arran de la dominació britànica i de la llibertat de comerç que hi va venir incorporada.  És una novel.la molt bona publicada per Proa i que ofereix una visió molt completa d’aquest període històric, mitificat però no tant conegut en els seus detalls. A grans trets, la incorporació de l’illa a la corona britànica va representar un avenç social, cultural  i econòmic poc vistos a l’illa.

305 pàgines

305 pàgines

josep-maria-quintana

Josep Maria Quintana

Doncs bé, Els Clark parla de les generacions posteriors, de Bruna Nikolaidis, un dels millors personatges de la novel.la i el seu fill, Daniel Clark, que naixerà ja al 1840 i que representarà l’esperit mateix del segle XIX.

O millor dit, el llibre és la investigació que sobre  Daniel Clark engega Roger Codina l’any 1913. O sigui que hi ha dues històries, la dels personatges investigats que inclouen un misteri difícil de resoldre i la del personatge investigador que d’alguna manera es veu implicat amb allò que investiga.

Tot plegat és la continuació de la saga familiar que havíem vist a la primera novel.la. Els Clark és el repàs del segle XIX, com els Nikolaidis ho havia estat dels segle XVIII, a Menorca , i per extensió a Espanya. La vitalitat cultural i les llibertats del XVIII sota els britànics contrastarà amb el provincianisme  i l’estretor  mental de la nova administració borbònica. Hi surt tot el que ha de sortir en el segle XIX, el liberalisme, la monarquia, el republicanisme i la primera república, la maçoneria, la febre d’or o el crack econòmic amb que acabarà el segle.

Paral·lelament apareixerà París tant en la vida de l’investigador Codina com sobretot en els anys d’exili voluntari de Daniel Clark, on soparà amb Renoir, Manet, Monet, Goncourt o  Zola i anirà al teatre i a l’òpera. L’autor té així l’oportunitat de mostrar l’ambient que es respirava a l’ Europa del moment per contrastar-ho amb la tristesa cultural de l’illa. Només a tall d’exemple, abans d’anar-se’n a París, deixa a Maó una burgesia afeccionada a Bellini o  Donizetti,  en tornar, després de la restauració borbònica, li fan un concert d’homenatge i en comptes de l’òpera italiana que esperava,  li posen sarsuela espanyola, el que agrada als militars i al funcionariat espanyol a l’illa. La burgesia autòctona s’ha adaptat a les circumstàncies i una època ha acabat ja per sempre.

A part de l’exemple que comentava abans, les referències musicals i pictòriques són molt importants, i són alguna cosa més que un decorat de fons. A les converses amb els impressionistes o amb el mateix Zola, l’autor ens fa cinc cèntims del canvi que van significar aquests moviments en l’art de la seva època.

En fi, una  lectura interessant per a aquest estiu, fàcil de llegir, amb un misteri i molt entretinguda i a més, això és el que tenen les novel.les històriques, aprens coses que no sabies.

 

 

Anuncis

LA CAIGUDA DELS GEGANTS. Ken Follett

Després de descriure l’època medieval als Pilars de la terra i seguir narrant les peripècies dels descendents dels protagonistes a la següent novel·la Un món sense fi, Ken Follett s’atreveix a dur a terme una tasca més complicada amb La caiguda dels gegants  narrant la història de cinc famílies durant els anys de la Primera Guerra Mundial.

Els esdeveniments es teixeixen mitjançant personatges molt allunyats geogràficament entre ells i que per força de les circumstàncies s’acaben trobant. Coneixem com malviuen les classes baixes a través de la família gal·lesa Williams que són treballadors a les mines del Comte de Fitzherbert , casat amb la princesa Elizaveta (Bea) de la realesa russa. La misèria i les injustícies són també el pa nostre de cada dia a Rússia i així ho patim amb la família Peixkov: en Grigori i en Lev, dos germans als quals el destí els depara una vida tan diferent.

La Revolució Russa i la Primera Guerra Mundial ens passa per davant en un obrir i tancar els ulls tot i les 1012 pàgines de què consta el llibre.

En una novel·la d’aquesta envergadura hi apareixen molts personatges històrics i tots ells diuen coses que en la seva vida real van dir o podien haver dit i estan situats a llocs on podrien haver estat. Realitat i ficció es junten en aquesta obra èpica per fer-nos gaudir i patir i tot això en un rerefons històric.

200 anys de Dickens

El 7 de febrer de 2012 feia 200 anys del naixement de Charles Dickens. Com podeu suposar, aquest any ha estat declarat l’any Dickens i estarà ple d’activitats, exposicions, edicions especials i tot el que us pugueu imaginar. L’esdeveniment serà especialment celebrat a la ciutat de Londres, on va néixer i viure l’escriptor.

Dickens va néixer l’any 1812 i va morir el 1870. La seva presència va omplir gran part del segle XIX i va acabar essent un dels escriptors més coneguts no només de la seva època sinó fins avui dia, quan continua tenint fans incondicionals per tot el món. D’altra banda, els temes que va tractar a les seves novel.les ens semblen actuals en molts sentits. Dickens va tractar la lluita de classes, l’explotació infantil o la ineficàcia de la justícia. Va descriure amb molta precisió l’Anglaterra del seu temps i les seves tensions socials. S’ha objectat de vegades que no és un escriptor del tot realista perquè les seves novel.les estan impregnades d’elements fulletonescos, sentimentals i al final solen acabar bé.  L’esperit de nadal, fent referència al seu famós Conte de nadal volta pels seus arguments.

Malgrat aquestes objeccions obres com Oliver Twist, David Copperfield, Història de dues ciutatsTemps difícils o Grans esperances en fan d’aquest autor un dels més grans juntament als seus companys de l’època com  Stendhal o Flaubert.

Tal vegada hàgiu llegit alguna obra seva i vulgueu dir-ne alguna cosa. Estic pensant sobretot en una habitual del bloc que potser tingui coses a dir. A reveure i ah! no espereu gaire per llegir Dickens, aquesta és una bona oportunitat.

Els herois de la nit. Josep Maria Quintana.

Títol: Els herois de la nit Autor: Josep M. Quintana Editorial: Proa Col.lecció: A tot vent Pàgines: 256 ISBN: 978-84-8256-949-9 Preu: 18,50€

Com podeu veure,  la il.lustració de la portada suggereix  que us xerraré d’una novel.la històrica. I així  és. I també és una novel.la d’aventures. Anem per pams.

Josep Maria Quintana és l’autor de  l’esplèdida novel.la del segle XVIII menorquí Els Nikolaidis on , a més de seguir les peripècies de la família que dóna nom a la novel.la , dóna una visió prou completa de l’època, molt britànica com sens dubte ja sabeu.

En aquesta ocasió es tracta l’assalt turc de 1558 a Ciutadella, l’any de sa desgràcia, commemorat a Menorca des de llavors com un episodi gloriós de resistència i pèrdua d’uns prop de cinc mil habitants portats a Constantinoble per a vendre’ls com a esclaus.

Una flota de cent naus i tretze mil turcs va encerclar Ciutadella i després d’arrasar-la se’n va endur a gran part de la població. Durant el viatge a Constantinoble els més vius ja es pogueren pagar ells mateixos el rescat, però molts altres foren venuts com esclaus malgrat tenir possessions que els haguessin deslliurat del captiveri.

La història conta les aventures d’Arnau que lliure després de deu anys dins la capital otomana es proposa tornar a Menorca per redimir tants esclaus com pugui. Demana ajuda al seu germà Jaume, capità d’una nau i totalment integrat dins aquest món nou. El seu destí principal però és redimir Helena Martorell de qui està enamorat. Quan aconsegueix tornar, les coses no són com haurien de ser i malgrat l’ordre de Felip II de facilitar les redempcions, els curadors, amos de facto de les propietats abandonades no tenen massa interès en que tornin els exiliats. O sigui, que a totes les desgràcies hi ha gent que hi surt guanyant.

Com que aquests usurpadors es van ennoblir el segle següent i constitueixen part de  la noblesa que ha arribat fins avui en dia a Ciutadella. Aquesta novel.la no ha fet gaire gràcia per allà dalt, però com diu l’autor, primer, això és una novel.la, i segon, el que hi ha d’històric és com és, i al qui li piqui que es rasqui ( aquesta darrera expressió és meva). Pensau que l’acció succeeix a la imaginària illa de Pregonda situada entre Menorca i Mallorca. Realment era necessari aquest subterfugi al segle XXI?

De fet, la novel.la té dos narradors, un capellà del segle XVIII a qui li encarreguen una lloança dels fets ocorreguts dos-cents anys abans i el manuscrit d’Arnau, que llegeix aquest capellà que hem dit abans. Tenim dos nivells narratius: el del manuscrit amb la història principal i el del capellà a qui se li van acumulant els problemes a mesura que el coneixement el va allunyant de la versió oficial.

Una part important de  Els herois de la nit és el retrat de les societats que descriu,  l’Espanya de Felip II, i  sobretot la magnificència de l’imperi otomà que, per cert, gaudia de llibertat religiosa, on els jueus i els cristians podien expressar-se i pregar lliurement als seus temples i on a diferència de les nostres terres, la llibertat de comerç era una part  no menyspreable de la seva riquesa.

Recomanada per als qui els agradin les novel.les històriques amanides com a novel.les d’aventures i que a més vulguin conèixer la història amb uns altres ulls.

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: