Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘novel.la d’aventures’

La isla perdida. Douglas Preston & Lincoln Child

Avui sorprendré una mica als que soleu queixar-vos que sempre faig crítiques positives. He de començar diguent que La isla perdida (The Lost Island, 2014; Plaza & Janés, 2015; 366 pàgs.) m’ha agradat, molt o bastant, no sabria dir-ho, però m’ha agradat. Pensareu: i on és la diferència amb les altres ressenyes? Idò molt clar: m’ha agradat, però no la recoman, com a mínim no a tothom. Per què? Idò perquè és una novel.la que només aguantaran (i disfrutaran) els més aficionats a les novel.les d’aquesta estranya parella literària formada p’en Douglas Preston i en Lincoln Child.

No és una novel.la negra, ni en el sentit més ample, és una novel.la d’aventures amb tocs de thriller, i amb dosis de fantasia, possible però molt poc probable. I això és el que em fa decidir a no recomanar-la, a diferència de les dues novel.les anteriors de la sèrie protagonitzada pel timador, lladre i geni d’un talent inigualable anomenat Gideon Crew: mentres les altres dues novel.les (Venganza i El cadáver) són d’acció trepidant i entreteniment en estat pur, però dins d’uns paràmetres fàcilment assumibles, aquesta tercera entrega, sense deixar de tenir molta acció i entreteniment, conté algun aspecte que la separa d’un bon thriller i la converteix en una bona novel.la fantasiosa. Sense voler desvetllar cap detall important, comentaré que la novel.la proposa una poc (o gens) creïble teoria sobre alguns aspectes del viatge d’Ulisses.

En fi, parlem de la trama. En Gideon Crew rep de part del seu cap un encàrrec molt misteriós: ha de robar una pàgina del Llibre d’Elis, un manuscrit de gran valor que actualment està exposat sota grans mesures de seguretat a la biblioteca Morgan de Nova Iork. Com vos podeu imaginar, en Crew aconsegueix el seu objectiu (la part del robatori és molt bona), però això no és més que el començament de l’aventura. Resulta que aquesta pàgina amaga un mapa del tresor que prové de l’Antiga Grècia; el seguiment d’aquest mapa traslladarà en Crew fins a l’Amèrica Central on, amb la col.laboració d’una companya de l’agència per a la que treballa, viurà mil perills amb l’esperança que el que hi trobi, potser, podria ajudar-lo a combatre la malaltia congènita que li suposa una data de caducitat.

Com dic és una novel.la trepidant, com totes les d’aquests autors, ideal per passar una estona entretenguda; però, a diferència de les altres dues de la sèrie, aquesta conté algun aspecte que, sense llevar-li gens ni mica d’espectacularitat, no deixa de ser fantasia pura i, per tant, pot resultar absurda per a qui agradin les històries més reals (o, com a mínim, realistes).

Els herois de la nit. Josep Maria Quintana.

Títol: Els herois de la nit Autor: Josep M. Quintana Editorial: Proa Col.lecció: A tot vent Pàgines: 256 ISBN: 978-84-8256-949-9 Preu: 18,50€

Com podeu veure,  la il.lustració de la portada suggereix  que us xerraré d’una novel.la històrica. I així  és. I també és una novel.la d’aventures. Anem per pams.

Josep Maria Quintana és l’autor de  l’esplèdida novel.la del segle XVIII menorquí Els Nikolaidis on , a més de seguir les peripècies de la família que dóna nom a la novel.la , dóna una visió prou completa de l’època, molt britànica com sens dubte ja sabeu.

En aquesta ocasió es tracta l’assalt turc de 1558 a Ciutadella, l’any de sa desgràcia, commemorat a Menorca des de llavors com un episodi gloriós de resistència i pèrdua d’uns prop de cinc mil habitants portats a Constantinoble per a vendre’ls com a esclaus.

Una flota de cent naus i tretze mil turcs va encerclar Ciutadella i després d’arrasar-la se’n va endur a gran part de la població. Durant el viatge a Constantinoble els més vius ja es pogueren pagar ells mateixos el rescat, però molts altres foren venuts com esclaus malgrat tenir possessions que els haguessin deslliurat del captiveri.

La història conta les aventures d’Arnau que lliure després de deu anys dins la capital otomana es proposa tornar a Menorca per redimir tants esclaus com pugui. Demana ajuda al seu germà Jaume, capità d’una nau i totalment integrat dins aquest món nou. El seu destí principal però és redimir Helena Martorell de qui està enamorat. Quan aconsegueix tornar, les coses no són com haurien de ser i malgrat l’ordre de Felip II de facilitar les redempcions, els curadors, amos de facto de les propietats abandonades no tenen massa interès en que tornin els exiliats. O sigui, que a totes les desgràcies hi ha gent que hi surt guanyant.

Com que aquests usurpadors es van ennoblir el segle següent i constitueixen part de  la noblesa que ha arribat fins avui en dia a Ciutadella. Aquesta novel.la no ha fet gaire gràcia per allà dalt, però com diu l’autor, primer, això és una novel.la, i segon, el que hi ha d’històric és com és, i al qui li piqui que es rasqui ( aquesta darrera expressió és meva). Pensau que l’acció succeeix a la imaginària illa de Pregonda situada entre Menorca i Mallorca. Realment era necessari aquest subterfugi al segle XXI?

De fet, la novel.la té dos narradors, un capellà del segle XVIII a qui li encarreguen una lloança dels fets ocorreguts dos-cents anys abans i el manuscrit d’Arnau, que llegeix aquest capellà que hem dit abans. Tenim dos nivells narratius: el del manuscrit amb la història principal i el del capellà a qui se li van acumulant els problemes a mesura que el coneixement el va allunyant de la versió oficial.

Una part important de  Els herois de la nit és el retrat de les societats que descriu,  l’Espanya de Felip II, i  sobretot la magnificència de l’imperi otomà que, per cert, gaudia de llibertat religiosa, on els jueus i els cristians podien expressar-se i pregar lliurement als seus temples i on a diferència de les nostres terres, la llibertat de comerç era una part  no menyspreable de la seva riquesa.

Recomanada per als qui els agradin les novel.les històriques amanides com a novel.les d’aventures i que a més vulguin conèixer la història amb uns altres ulls.

Latitudes piratas. Michael Crichton (Una de corsaris)

Ja fa bastant de temps (6 de novembre de 2008), en Thabis va fer una entrada (El darrer dinosaure) on parlava de la mort d’un dels més grans escriptors, guionistes, directors de cinema, creadors de sèries de TV,… de la història; bé, com a minim, possiblement l’únic que ha fet tot això (i més) ell solet. De fet, l’any 1994 se va convertir en el primer (i únic, que jo sàpiga) artista en tenir a la vegada un llibre, una sèrie de TV i una pel.lícula en el número 1 de les llistes de major èxit (en cada una de les tres categories).  De qui parl? Idò d’en Michael Crichton (Chicago, 1942-Los Angeles, 2008), amb el llibre Acoso (Disclosure, amb pel.lícula posterior d’en Michael Douglas i na Demi Moore), amb la sèrie Urgencias (ER, 15 temporades,  autèntica posada de llarg d’en George Clooney), i amb la pel.lícula Jurassic Park (sobren comentaris).

Tothom ha sentit parlar dels seus llibres més coneguts: La amenaza de Andrómeda, El hombre terminal, El gran robo del tren, Devoradores de cadáveres (El guerrero número 13), Congo, Esfera, Parque Jurásico, Sol naciente, Acoso, El mundo perdido, Rescate en el tiempo, Presa, Estado de miedo, Next; però potser no és tan conegut el fet que va dirigir 6 pel.lícules: Almas de metal  (1973, la de robots amb en Yul Brinner), Coma (1978, basada en un llibre d’en Robin Cook, amb en Michael Douglas), El primer gran asalto al tren (1979, amb en Sean Connery i en Donald Sutherland), Looker (1981, amb n’Albert Finney i en James Coburn), Runaway, brigada especial (1984, amb en Tom Selleck) i Contra toda ley (Physical Evidence, 1989, amb en Burt Reynolds), a més d’una TV-movie: Pursuit (1972, amb en Ben Gazzara). També va sortir breument a La amenaza de Andrómeda (1971), i va ser guionista de més de 25 pel.lícules i productor de 5. També és destacable el seu activisme escèptic envers el component sensacionalista i religiós de l’ecologisme. Sobre tot a partir de la publicació de Estado de miedo l’any 2004, va participar en conferències expressant les seves idees, generalment polèmiques, sobre aquest tema. Algunes frases seves, plasmades en el llibre, són (en la versió castellana): <<Nadie sabe en qué medida la actual tendencia al calentamiento podría deberse a la actividad humana>>; <<No podemos evaluar el futuro, ni podemos predecirlo. Estos son eufemismos. Solo podemos hacer suposiciones. Una suposición bien fundada sigue siendo solo una suposición.>>

Després de morir en Crichton, el seu assistent va trobar en un dels ordinadors de l’autor un fitxer amb la novel.la que ara resseny, Latitudes piratas (Pirate Latitudes, 2009; Plaza & Janés, 2010; 350 pàgs.), juntament amb una obra inacabada que, potser, veurà la llum en els pròxims anys. Es tracta d’una novel.la d’aventures navals en el més ample sentit del terme: hi ha pirates, corsaris, governadors dolents, guerres navals, atacs a fortaleses, huracans, venjances, tresors.. . i el famós kraken (concessió de l’autor a l’espectacle). He de dir que està molt ben escrita, la documentació és excel.lent (tot i que conté un error sense importància: el dia 21 d’octubre de l’any 1665 va caure en dimecres i no en dissabte) i, així, la descripció de la vida al Carib d’aquells anys (i a bord d’una nau corsària) és molt acurada, plena de detalls (qualcuns macabres). La història va d’un corsari de la corona britànica, el capità Charles Hunter, que planeja, conjuntament amb el governador de Jamaica, fer-se amb  un galeó espanyol carregat de tresors que es troba fondejat a l’illa de Matanceros; el problema és que aquesta illa posseeix una fortalesa inexpugnable que fa un suïcidi intentar acostar-s’hi. El protagonista de la novel.la viurà multitud d’aventures fins a… Al final del llibre, l’autor mos explica què va ser dels protagonistes (ficticis) de la història, un detall sempre interessant.

Quan anava llegint la novel.la, pensaba: carai, podrien fer-ne una pel.lícula, i també: punyetes, n’Spielberg que era tan amic seu la podria dirigir. Idò sí, ho heu endevinat, n’Spielberg està preparant  la versió cinematográfica de Latitudes Piratas.

Per cert, la relació Crichton-Spielberg ve de molt lluny. Ja l’any 1989, mentres n’Spielberg se preparava per dirigir Urgencias, que havia de ser una pel.lícula i no una sèrie, li va demanar a en Crichton què estava fent en aquell moment, i li va dir que escrivia un llibre sobre dinosaures. Immediatament  n’Spielberg va deixar Urgencias i se va posar a treballar amb en Crichton en l’adaptació al cine de Jurassic Park; això sí, després va tornar a Urgencias i va produir la primera temporada. Com a curiositat que envolta Jurassic Park, resulta que  les restes de Velociraptors (autèntics protagonistes de la pel.lícula, amb perdó del Tiranosaurus Rex) que s’havien trobat fins a aquell moment tenien una longitud d’un metre o metre i mig (en Crichton els descriu en el llibre del tamany d’un lleopard), però n’Spielberg volia que fossin realment  terrorífics a la pel.lícula, així que va decidir fer-los de tres metres de llarg. Però, mira per on, després d’estrenar-se la pel.lícula, se trobaren restes de Velociraptors de tres metres de llarg…

Per acabar amb la relació d’en Crichton amb el cinema, diré que s’han adaptat 13 novel.les seves al cinema, a més de Latitudes Piratas i el seu darrer llibre publicat en vida, Next, en procés de pre-producció, i de la nova versió de la pel.lícula Almas de metal que s’estrenarà l’any 2012.

Au idò, els que tengueu l’esperit més jove (i aventurer) no vos ho podeu perdre; en tot cas, també podeu esperar a la pel.lícula de n’Spielberg.

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: