Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘novel.la juvenil’

Vermell com la sang. Salla Simukka

Na Salla Simukka (Tampere, Finlàndia, 1981) és una escriptora de gran èxit en el camp de la literatura juvenil, i ha obtingut alguns dels premis literaris més importants del seu país. També es dedica a la traducció i escriu ressenyes de llibres en dos diaris finlandesos, el Helsinkin Sanomat i el Hämeen Sanomat.

Amb Vermell com la sang (Punainen Kuin Veri, 2013; Bridge, La Galera, 2014; 310 pàgs.), inicia una trilogia, titulada Sóc la Lumikki, de novel.la negra, encara que més juvenil que d’adults. La protagonista és na Lumikki (en finès, Blancaneus), una jove suecoparlant de 17 anys que es defineix a ella mateixa com la filla de na Lisbeth Salander i n’Hercules Poirot, degut a la seva habilitat en els ordinadors i en la deducció.

Fa un any i mig que na Lumikki va partir de ca seva per anar-se’n a viure en un petit estudi de 17 metres quadrats a Tampere, la ciutat on estudia el batxillerat en un centre especialitzat en arts. Gens sociable, sempre ha evitat relacionar-se amb els altres estudiants i, des que era petita, quan s’amagava per por, conserva el costum de tancar-se en un espai fosc i solitari, on es prepara per a la jornada que comença. En aquest institut, el seu racó secret és la cambra fosca i un dia, quan hi és a dins, buidant el seu cap de pensaments, sent una estranya olor, cosa que li fa encendre el llum vermell de seguretat. El que hi troba la deixa sense paraules: un caramull de bitllets de cinc-cents euros que s’estan eixugant, amb rastres de sang a la cubeta. Sense saber ben bé què fer, decideix anar a classe i meditar mentres sobre el fet. Finalment decideix investigar-ho i, quan torna a la cambra fosca, es topa amb el fill del director, un estudiant de 18 anys pagat d’ell mateix que corr amb una motxilla. Quan obri la porta i encén el llum, na Lumikki observa sorpresa que els bitllets han desaparescut, totd’una lliga caps i decideix seguir l’estudiant; així veu, poc després, com es reuneix en una cafeteria amb dos joves, també estudiants de l’institut, un dels quals, l’atlota, és filla d’un policia. Aviat la descobreixen i, sense ni saber com, es veu obligada a col.laborar amb ells per intentar descobrir la procedència dels doblers. Així, tots quatre es troben embolicats en una trama criminal que els posarà en continu perill.

La veritat és que la novel.la, de lectura fàcil i entretenguda, m’ha agradat molt; crec que l’autora és brillant i sap bé el que té entre mans. Algunes escenes d’acció estan contades de manera tan superba que fan que et quedis ben enganxat al llibre fins que l’escena acaba. L’escena inicial de la novel.la és també espectacular.

En fi, haurem d’esperar amb resignació que aviat es publiquin els altres dos llibres de la trilogia: Blanc com la neu i Negre com el banús.

Ja tenim una nova autora que afegir a la ja llarga llista d’autors de novel.la negra nòrdica, encara que, com dic, aquesta sigui més bé juvenil.

La meva germana viu sobre la llar de foc. Annabel Pitcher

Annabel Pitcher

No és habitual que jo us faci ressenyes de novel.la juvenil, o que hagi estat qualificada com tal, però tampoc és excepcional, recordau  L’evolució de Calpurnia Tate que us va agradar tant i que de fet va tenir bastant lectors en el bloc.

Avui voldria presentar-vos aquesta novel.la escrita per Annabel Pitcher, una jove escriptora britànica que ha estudiat literatura anglesa a Oxford i que s’ha presentat amb aquesta primera obra. Ha aconseguit nombrosos premis i s’ha traduït a molts idiomes, entre ells el català. Les darreres notícies diuen que aquest novembre ha tret una segona novel.la no traduïda encara i que es diu Ketchup Clouds.

Aquesta és una història contada per Jamie, un nin de deu anys. La seva  família està marcada per un atemptat terrorista islàmic que cinc anys abans  havia mort una de les dues germanes bessones,Rose, que  s’havia apropat a una paperera  a Picadilly Circus en el precís moment que explotava.

239 pàgines

Cinc anys després, la mare ha abandonat la família, el pare està depressiu i alcohòlic i els dos germans s’han de cuidar mutuament a la nova ciutat i la nova escola on s’han traslladat. La veritat és que Jamie està cansat de la presència invisible de la germana morta, les cendres de la qual són damunt la ximenea, i de la incapacitat del pare per a superar la situació. Diferents esdeveniments ens conduiran a un canvi de situació difícil però necessari.

Com veieu, és una novel.la juvenil però de tema molt seriós. el fet és que a molts adults que l’han llegida també  els ha agradat.  La frase del pare “els musulmans han matat la meva filla”, i el seu odi cap a qualsevol persona d’aquesta religió ens mostra una situació real que podem viure a la nostra societat  després dels atemptats de Nova York, Madrid o Londres. La dificultat del pobre Jamie per ser amic de Sunya, una nina musulmana de la seva classe, després de tot el que sent diu a son pare és una de les parts més interessants de la novel.la, però també té moltes altres coses, com l’adolescència rebel de la germana, l’espera de la mare desapareguda, la tristesa del pare.

En fi, llegiu-la, primer les especialistes del bloc en novel.la juvenil i ens deis què us sembla, després qualsevol lector a qui li faci ganes. El més interessant: la veu narrativa, el nin de deu anys en primera persona.

Espiando a un amigo. Batya Gur

Seguim augmentant el nombre de Batya Gur’s llegits. Avui li toca a una novel.la (de misteri) juvenil, i és que Espiando a un amigo (Meragel Be Toch Ha-Bayit, A Spy in the House, 1999; ed. Siruela, 2001; 234 pàgs.) és una típica novel.la juvenil, amb uns personatges (estudiants d’institut) atractius, una trama gens desconeguda per als estudiants de qualsevol país, i una resolució molt convenient per a l’edat dels lectors a qui va dirigida.

En Shabi és un atlot que juga a l’equip de bàsquet de l’institut, que té molta traça per al dibuix, amb un drama familiar a l’esquena (el seu pare no ha tornat a parlar des de que se va veure involucrat en un accident en què varen morir una dona i la seva filla petita), i un bon dia l’encarreguen que faci de tutor d’un nin que acaba d’entrar a l’institut, en Benyi. En Shabi està enamorat en secret d’una companya d’estudis, na Yuli, que festeja amb un estudiant d’un curs superior, ben plantat, que s’està preparant per ser model. Un dia, en Benyi comença a comportar-se de manera estranya, evita en Shabi, deixa d’anar a classe, i quan aquest el va a veure a ca seva, resulta que els seus pares sempre li diuen que no hi és. Així, ajudat per na Yuli i el padrí d’aquesta, un prestigiós detectiu retirat, comença a investigar l’enigma que envolta en Benyi.

En fi, la novel.la confirma una cosa que ja fa temps que sabem bé: na Batya Gur era una gran escriptora! Però, perquè ningú no se senti enganat, he de repetir que se tracta d’una novel.la juvenil, més de misteri que negra, però juvenil. Per exemple, perquè quedi clar, si acabau de llegir una novel.la de n’Asa Larsson, la trobareu infantil. Però si la llegiu amb ulls tendres, vos entretendrà i, qui sap?, potser vos transportarà per unes hores a l’època d’estudiants, quan l’amor platònic era una tònica habitual,… llevat de per a aquells pillos que sempre aconseguien sortir amb les més guanpes de la classe; bé, en el meu cas, no hi havia cap guapa a la classe, ja que l’institut era masculí, però bé, just al davant hi havia l’institut femení…

Au va, Benet, que t’estàs quedant enrera!

La evolución de Calpurnia Tate. Jacqueline Kelly.

Vaig veure la referència a aquest llibre al Babélia de El País fa uns quants dissabtes. Tot d’una em va cridar l’atenció pel tema que tenia i perquè assegurava el crític que era un llibre juvenil recomanable per a totes les edats. Així que me’l vaig comprar amb l’esperança de fer un petit descobriment que servís també per als adolescents propis i els de l’institut,  i ara l’he llegit.

Calpurnia Tate és una nina d’once anys, de bona família el 1899 a Texas, on viu ara la seva creadora, d’origen neozelandès. Hi apareixen els camps de cotó, una mica de situació social, el destí marcat per la mare i la societat: brodar, classes de piano, créixer i cercar marit i també el tema principal de la novel.la que ara tot seguit us comentaré.

L’avi de la nina és un naturalista afeccionat que s’havia escrit amb el mateix Darwin i que mitjançant passejades pel camp i el riu, recollint mostres de plantes i insectes, anirà mostrant a la seva neta el mètode científic, la curiositat intel.lectual i indirectament un altre futur possible per a una dona de la seva època. Cada capítol va encapçalat per un fragment de l’origen de les espècies de Darwin i tal com estan les coses per a aquells estats nordamericans és sorprenent que li hagin donat un premi a la novel.la i hagi estat un èxit de vendes.

És un llibre clàssic, ben construït i amb un missatge que segurament tots els blocaires devem compartir i és llegeix molt agradablement. Podria agradar a aquests adolescents de què parlàvem abans? Tal vegada no estaria de més emprar el mètode empíric ( ho he dit bé) i comprovar-ho fent-lo llegir a alguns dels nostres fills més llegidors i també, com no, a alguna de les professionals del llibre juvenil i infantil asidues del bloc ( em llegeixes Pepa?) I també a algun especialista en ciències naturals, que també en tenim. I ja que hi som a tots en general.

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: