Per xerrar de llibres i altres coses

Posts tagged ‘sèries TV’

En Harry Bosch ja té cara

Després de molt de temps d’espera, a la fi la sèrie sobre en Harry Bosch ja és a prop de convertir-se en una realitat. Bosch, l’episodi pilot (anunciat com a TV movie) està en fase de preproducció, i s’espera la seva estrena per a enguany, encara que això s’ha de prendre a títol simplement orientatiu. En tot cas, potser haurem d’esperar una mica més perquè arribi aquí.

Pareix esser que la primera temporada de la sèrie constarà de 12 episodis de 45 minuts cadascun (no sé si l’episodi pilot n’és un d’ells o va apart), i l’argument girarà al voltant de dues de les novel.les d’en Bosch, Ciudad de huesos (City of Bones, 2002, vuitena novel.la), on en Harry segueix la pista a un assassí després que un ca trobàs un os humà a Hollywood Hills; i La rubia de hormigón (The Concrete Blonde, 1994, tercera novel.la), on en Harry s’enfronta a una acusació d’haver mort de manera errònia a un suposat assassí en sèrie. Fixau-vos en la foto de promoció, on apareix el lema d’en Harry Bosch, “Everybody counts or nobody counts”, lema que per seguir-lo fidelment l’ha ficat en més d’un embolic.

Titus Welliver, en Harry Bosch

Al final, l’actor que tendrà la (gran) responsabilitat d’encarnar aquest veterà policia de Los Angeles és en Titus Welliver. Sé que el nom no vos dirà gran cosa, però si mirau la foto que acompanya aquest text (òbviament, ja ho heu fet), el reconeixereu de sèries con Deadwood (2004-06), Lost (2009-10), Sons of Anarchy (2009-10), i de pel.lícules com Adiós pequeña, adiós (2007), The Town (2010) i Argo (2012). Precisament aquestes dues darreres pel.lícules li han fet guanyar alguns premis, compartits amb tot l’equip interpretatiu.

Jamie Hector, en Jerry Edgar

Aquest “character actor” (més més que menys, actor secundari, en el nostro idioma) de 52 anys (nascut el 12 de març de 1961 a New Haven, Connecticut) estarà acompanyat en aquest primer episodi p’en Jamie Hector (Marlo Stanfield a The Wire) com en Jerry ‘Jed’ Edgar i en Jamie McShane (Thor, Argo, Sons of Anarchy) con el tinent Pounds, que supòs que seran presents a tota la sèrie. Voldríem també veure altres personatges importants, com na Kizmin ‘Kiz’ Rider, na Rachel Walling o n’Eleanor Wish, però això haurà de ser en temporades posteriors, ja que no surten a les dues novel.les abans mencionades.

Jamie McShane, el tinent Pounds

L’episodi pilot ha estat escrit p’en Michael Connelly i n’Eric Overmyer (co-creador de Treme), que seran co-productors executius juntament amb en Mikkel Bondesen (productor executiu de les sèries The Killing i Último aviso) i en Henrik Bastin (executiu principal de la productora Fuse Entertainment, responsable de The Killing i Último aviso).

De moment, no n’he trobat res més. Seguirem informant.

Castle i Michael Connelly

Mirau que he trobat, no em puc resistir a afegir-ho al bloc, ja sabeu com ens agrada a alguns blocaires la sèrie Castle i com també ens agrada Connelly. Aqui teniu Nathan Fillion entrevistant Michael Connelly en un video que es diu Ask Castle

Harry Bosch (Michael Connelly) a les pantalles de televisió!!!

Que qui subscriu aquesta entrada (és a dir, jo, per què no he de parlar en primera persona?) sent una especial debilitat per les novel.les d’en Michael Connelly hauria d’esser a hores d’ara un fet més que sabut. Ahir mateix, en un comentari a l’entrada d’en Benet anterior a aquesta, explicava alguns fets relacionats amb la encara-no-adaptació al cinema (o a la TV) de les novel.les d’en Harry Bosch. Ara, amb nova informació de primeríssima mà, m’he permès fer aquesta entrada.

Fins ara, de manera increïble, només s’han adaptat dues novel.les d’en Michael Connelly, i cap d’en Harry Bosch. La primera, Deuda de sangre (Blood Work, 2002), la va dirigir i protagonitzar en Clint Eastwood, d’entrada una garantia, però la veritat és que no va complir les expectatives; per començar, en Clint era ja una mica massa gran per fer el paper d’en Terry McCaleb; a més, i sense voler desvetllar res de la trama, es va permetre algunes llicències argumentals com a mínim dubtoses. El resultat va ser una bona pel.lícula d’intriga/acció, però una mala adaptació. L’IMDb, la més gran base de dades cinematogràfica del món, la va valorar amb un justet 6.3.

Nou anys després, l’any passat, va veure la llum The Lincoln Lawyer, batiada aquí (com també la novel.la) com El inocente. El director va ser el desconegut (per aquí) Brad Furman, i el protagonista va ser en Matthew McConaughey, en el paper de l’advocat Mickey Haller. L’adaptació, molt fidel al llibre, va ser rebuda bastant bé pels seguidors d’en Connelly, i també per ell mateix, que va seguir de molt aprop tot el procés. Segons l’IMDb se va fer mereixedora d’un 7.3.

Però tot això està molt bé, fins i tot es parla d’adaptar també la segona novel.la protagonitzada p’en Mickey Haller, però la gran qüestió és: podrem veure a la fi en Harry Bosch a les pantalles del món? Primer hauríem de contestar una altra pregunta: per què encara no li hem vist? La resposta és, simplement, perquè fins fa no res en Michael Connelly no tenia els drets del personatge que va crear. Sorprenent? Idò sí, resulta que fa molts anys va vendre els drets de les seves dues primeres novel.les, El eco negro i Hielo negro, juntament amb els del seu protagonista Harry Bosch a la Paramount però, inexplicablement, el projecte va quedar arraconat sine die. En Connelly ha lluitat durant molt de temps per recomprar els drets i, fa poc, ho ha aconseguit, això sí, pagant 3 milions de dòlars de la seva butxaca. I ara ja té el camí obert per veure complert un dels seus somnis: poder disfrutar d’en Harry Bosch a la pantalla.

Billy Burke Actor Billy Burke arrives at the screening of Summit Entertainment's "Drive Angry 3D" on February 22, 2011 in Hollywood, California.

En Billy Burke

Parlem de l’adaptació en sí. En principi s’havia parlat que en Connelly estava negociant amb la productora sueca Yellow Bird, responsable de les adaptacions de la trilogia Millennium de n’Stieg Larsson, i de diverses adaptacions de Wallander (inclosa la d’en Kenneth Branagh); la qualitat estava assegurada. Però darrerament, com el mateix Michael Connelly explica a la seva pàgina web ( http://www.michaelconnelly.com/ ), d’obligada visita per tots els amants de les seves novel.les, s’ha associat amb el prestigiós escriptor Eric Overmyer (guionista/productor de The Wire i creador/productor de la nova sèrie de culte Treme, a més de guanyador -compartit- l’any 2007 del premi Edgar a la millor adaptació televisiva per The Wire), i amb la productora Fuse (The Killing) per tal de donar forma a una sèrie de TV protagonitzada p’en Harry Bosch.

En Jon Hamm

I ara, el gran dubte: qui interpretarà a en Bosch? Facem apostes. En Connelly mateix veu en Billy Burke com l’encarnació quasi perfecte del seu personatge principal; a mi m’agrada molt en Jon Hamm, el Don Draper de Mad Men, ja vist com agent de l’FBI a The Town (2010). El problema perquè sigui en Jon Hamm és que surt (si no hi és encara) d’una sèrie i, potser, no se vol embarcar en una altra. En Burke pareix més “disponible”.

Si voleu conèixer altres candidats, visitau la pàgina web d’en Connelly (http://michaelconnelly.websitetoolbox.com/post/Actor-to-play-Harry-5191061?trail=25 ), on hi ha més de 80 entrades sobre qui podria ser l’actor, amb actors tan diferents com en Harvey Keitel, en Jim Caviezel o, fins i tot, en Richard Castle (Nathan Fillion). No sé qui serà al final (jo apostaria p’en Billy Burke), però el que sí estic segur és que la sèrie serà una meravella, i no només pels fans d’en Bosch, perquè en Connelly s’ho ha pres amb tota la serietat del món. O sigui que, ja falta menys!

Un any, cinquanta-dues setmanes, tres-cents seixanta-i-cinc dies, …

La primera cosa que em ve al cap quan he de fer la votació protocol·lària al millor llibre de l’any és que un any és un període de temps molt llarg, o més ben dit, tenint en compta la meva capacitat memorística, és un període de temps infinit.

Demanar-me quin llibre vaig llegir ara fa dotze mesos és com demanar-me de què vaig sopar diumenge passat. És una pregunta retòrica o capciosa o fins i tot improcedent…

Però no tenc excusa, ara fa dotze mesos sabia que tres-cents seixanta cinc dies després em farien aquesta pregunta i aquestes vuit mil set-centes seixanta hores han passat i m’han trobat amb els calçons desfets o si no més bé no gaire bens embotonats. Cinc-cents vint-i-cinc mil sis-cents minuts no pareix tant de temps, trenta-i-un milions cinc-cents trenta-sis mil segons ja és una quantitat respectable però  trenta-i-un mil cinc-cents trenta-sis milions de bilions de femtosegons, uff…, aquí ja no ho dubta ningú, és un període de temps infinit (massa zeros).

La intenció d’aquest paràgraf pseudo-matemàtic anterior no és altra que mostrar-vos que darrera la proposta innocent, i a primera vista desproveïda de cap tipus de malicia, d’auto obligar-nos a recordar el que vàrem llegir ara fa un any, s’amaga la malaltissa proposta de fer-nos recordar que va passar ara fa  trenta-i-un mil cinc-cents trenta-sis milions de bilions de femtosegons!!!! Jo no tenc suficients neurones per tants de femtosegons, no sé voltros.

Podria  apuntar les meves lectures a un quadern per així alleugerar l’esforç de recordar-les, però quan penso en el descabellat nombre d’angstroms quadrats de paper que hauria de fer servir m’asusto i no ho faig. De fet tampoc apunt el que he sopat els diumenge vespre.

Com que, a pesar de que sempre hi ha algú que s’esforça en proposar categories, tipus de votacions, consells sobre com fer aquestes votacions anuals, etc…, desprès cada un fa el que vol (o li passa per allà on no especificaré), jo votaré enguany el millor llibre que he llegit aquesta darrera setmana, que encara que es tracta d’un període de temps també molt llarg (un fotimer de femtosegons) al menys per aquest temps si que tenc neurones suficients.

El millor llibre que he llegit aquests darrers sis-cents quatre milions vuit-cents mil bilions de femtosegons és “Dr. Soler: Conflictes Avançats de la parella” d’en Francesc Orteu. Podria enganar-vos i dir-vos que he estat dubtant a l’hora de triar, però no cal, no he dubtat gens, aquesta és una de les avantatges que té el reduir el període de temps, es redueix també dràsticament el nombre d’opcions per triar.

El meu millor llibre de la darrera setmana és pot considerar un llibre d’autoajuda. Un “imprescindible”, una joia, un regal… I tot en un nombre petit de pagines (comença a la 9 i acaba a la 105, fais voltros la resta però no crec que vos surtin més de cent) un nombre petit de paraules per pagina, i fins i tot un nombre petit de lletres per paraula.

És una monada de llibre, basta dir-vos que està editat a la col·lecció MINIMA MINOR de Quaderns Crema i es llegeix en un horabaixa. Què dic un horabaixa!!… menys, una horeta bona no arriba, o fins i tot menys… si, no crec que tardes més de  tres milions i mig de bilions de femtosegons per llegir-ho.

Vull deixar clar abans de continuar que és un llibre dirigit a un públic masculí, amb totes les connotacions sexuals i de gènere del terme, així que després les dones femenines no vos queixeu.

Es tracta del recull d’intervencions del personatge conegut com el Dr. Soler al programa den Miki Moto “Persones Humanes” emès per TV3 ara fa ja un fotimer d’anys (no em demaneu quants de femtosegons). El Dr. Soler és un reconegut psicopatòleg conjugal que ens ensenya com hem de respondre davant algunes de les situacions típiques de parella, aquelles en que la nostra parella (femenina) ens posa entre l’espasa i la paret (cosa que passa bastant sovint, una o dues vegades cada pocs femtasegons).

Què hem de contestar quan la nostra parella ens amolla alguna cosa com: T’estim, En què penses?, Tots els homes sou iguals, Per què ho de fer tot jo sola?, Ja condueixo jo, Telefona’m si no vens a sopar …  El saber-ho ens permet substituir una més que probable discussió per una tarda tranquil·la i relaxada.

Un llibre mooolt, de fet mooooooooooolt  poc políticament correcte, amb un punt de masclisme (de fet més que un punt és una ratlla – nombre infinit de punts-) que li confereix una frescor difícil de trobar avui en dia. Els homes al llegir-ho no poden deixar d’exclamar “quin tio!!!!” i les dones simplement pensen “molt graciós” que si no ho sabeu, després de llegir el llibre ho sabreu, vol dir que no li fa cap mena de gracia.

Molt recomanable com a llibre de consulta encara que perquè les nostres respostes pareguin naturals davant la nostra parella un tendria que intentar memoritzar al menys aquelles parts més rellevants.

En Francesc Orteu és un guionista de televisió amb un sentit de l’humor i un punt d’ironia remarcables. Ha participat com a guionista a diversos programes de TV3 entre els que es troba “Nissaga de poder” o “Ses tres bessones” i ara mateix és també col·laborador de sa pagina web de “Es Terrat” http://www.elmundotoday.com/  Un portal de noticies, o més ben dit de “noticies” on un pot trobar perles de l’estil de:

Cae la última pieza del tetris. Terminó el calvario

Muere su suegra y le asignan una de oficio. Él asegura que no la necesita

46 millones de españoles se manifiestan en sus casas contra el pacto del euro. Ha sido la mayor manifestación en la historia de la democracia.

Abre el primer gimnasio para persones que luego no irán. “Placebo Gym” venderá también bolsas deportivas con ropa sudada.

Hacienda advierte de que las niñas bonitas también pagaran dinero. El barquero indignado

Una cola del INEM invade territorio francés. “Ahora encima soy inmigrante ilegal”, se queja uno de los parados.

Una pagina que val molt la pena i que també recomano a les dones

4 8 15 16 23 42

Tots aquells que estau disfrutant (supòs) de la sèrie Lost (Perdidos, a Espanya) haureu observat que en alguns episodis de la sèrie apareix una seqüència de 6 números (la que he posat en el títol d’aquesta entrada). Sé que qualcú (almenys un) s’ha demanat què signifiquen aquests números. Idò bé, aquí teniu el resultat de la meva recerca. He de dir ja des d’un bon principi que, matemàticament parlant, no volen dir res, no corresponen a cap successió coneguda, ni tenen cap extrany significat. Això ho podeu comprovar a la página web següent:

http://www.research.att.com/~njas/sequences/

En aquesta página, escrivint una sèrie de números, vos diu de quina successió en són termes i on s’aplica o d’on prové. En el nostro cas, res de res.

Això sí, dins de la sèrie Lost, aquests 6 números són ben importants, i apareixen molt sovint. Aquí teniu uns quants llocs on els podeu veure (només uns quants):

– A les notes de na Danielle, apareixen els números escrits 7 vegades, juntament amb una fórmula matemática: a la posició 8 hi ha el número 8, a la 15, el número 15,… Només falla el 4 (temp. 1, ep. 18)

– Els números de la loteria jugada p’en Hurley (temp. 1, ep. 18)

– Quan el cotxo d’en Hurley s’espenya, el comptakilòmetres passa de 16 a 15 i després de 8 a 4 Km/h. El tauler d’instruments també mostra una temperatura de 23 graus i que ha circulat durant 42 Km (temp. 1, ep. 23,24)

– En Hurley a l’aeroport se troba amb 6 jugadores d’un equip femení de futbol, i les seves camisetes mostren aquests 6 números (temp. 1, ep. 23,24)

– Els números dels seients del vol 815 d’en Jack, Rose, Bernard i Ana-Lucia són 23A, 23D, 23E i 42F.

– Hi ha 48 supervivents de l’accident d’avió (temp. 1, ep. 1)

– El pare de na Shannon mor a les 8:15 (temp. 2, ep. 1)

– El número d’habitació d’hotel d’en Jae Lee és el 1516 (temp. 3, ep. 2)

Més coses, ara fora de la sèrie:

– La suma dels 6 números és 108, un número molt important en la mitologia budista i hindú: els deus hindús tenen cada un 108 noms, i segons els budistes hi ha 108 pecats en la raça humana.

– 08/15 és el número del model reglamentari de rifle alemany durant la 1ª guerra mundial.

– 23 és el número dels Illuminati.

– 8/15 (en anglès, és a dir, 15 d’agost) és el dia de la independència a Corea; a Corea del Sud hi ha una popular beguda refrescant anomenada 815 Soda.

– 42 és la solució a “la vida, l’univers i totes les coses” en el llibre Guia de l’autoestopista galàctic.

– El campionat del món de futbol de l’any 2006 va començar a les 16:23 de dia 06-09-2006 (6+9+2+6=23)

– Els 5 primers números corresponen a camisetes retirades dels Yankees; el sisè, 42, correspon a una camiseta retirada per part de  tots els equips, per homenajar el primer jugador negre que va participar en una lliga profesional als EEUU, en Jackie Robinson, que va debutar l’any 1947 amb els Brooklyn Dodgers.

– No apareix la sèrie de números en els primers 200 milions de dígits del nombre pi; de totes formes, començant  a la posició 176 025 488 hi trobam la seqüència 4815162343. Quasi!

En fi, no me vull allargar més. Tot això i molt més ho podeu trobar a la direcció

http://lostpedia.wikia.com/index.php?title=The_Numbers&oldid=148826

I ara, finalment, la revelació. Què són aquests 6 números? Idò bé, hi ha un joc online en anglès, The Lost Experience, que ha anat deixant pistes i enigmes perquè la gent s’ho passàs bé amb la sèrie. En aquest joc, parlen de la fundació Hanso (la coneixeu els Lost-addictes?), on un dels seus investigadors era un matemàtic anomenat Enzo Valenzetti, que va crear una equació que… Bé, potser si ho cont vos desvetllaré coses importants, o sigui que m’atur aquí. Si m’ho demanau, explicaré la resta en un comentari.

Adaptacions a la televisió, S.A.

Avui seré breu (en Tià m’ho agraïrà). Només vull donar tres primícies, a quina més interessant.

1) El pròxim diumenge dia 14 de març la cadena TNT (Digital Plus) començarà l’emissió de la guardonada sèrie Wallander (5 premis BAFTA 2009, 2 nominacions Emmy 2009, 1 nominació Globus d’Or 2010), protagonitzada per l’actor irlandès Kenneth Branagh (per molts, jo inclòs, em Laurence Olivier renascut). Part negativa: només són 6 episodis (les adaptacions dels llibres La falsa pista, Cortafuegos, Pisando los talones, Asesinos sin rostro, El hombre sonriente i La quinta mujer). He de dir que no és la primera sèrie de TV sobre el famós inspector suec, ja que hi ha una sèrie (2 temporades -un poc espaiades en el temps- de 13 episodis cadascuna, la segona encara en emissió) estrenada l’any 2005 i protagonitzada pel famós (a ca-seva) actor Krister Henriksson (fora bromes, jo he vist uns quants episodis i no està “massa” malament). També hi ha una altra sèrie, aquesta de pel.lícules, protagonitzada pel grassonet Rolf Lassgard (Después de la boda, 2006).

2) Una adaptació monumental, per pressupost i expectatives (la novel.la és l’obra de ficció més venuda a Espanya en tota la història, i la tercera a Alemanya, després de La bíblia i El senyor dels anells), a punt d’estrenar-se i que Digital Plus anuncia a Espanya per a enguany, és la del bestseller Los pilares de la Tierra, d’en Ken Follett. Consta de 8 episodis d’una hora cadascun, i està protagonitzada pel veterà actor anglès Ian McShane (guanyador l’any 2005 d’un Globus d’Or per la seva interpretació a la sèrie Deadwood, i futur dolent a la quarta entrega de Piratas del Caribe, 2011), i compta en papers menors amb en Donald Sutherland (per sempre en Hawkeye de Mash, 1970) i en Rufus Sewell (actor de culte des de Dark City, 1998, també vist a El Ilusionista, 2006) .

3) Per al final m’he deixat la millor. Resulta que durant el rodatge de les tres pel.lícules de la sèrie Millenium, se va gravar material extra, suficient per fer una sèrie de 6 episodis de 90 minuts cadascun. I aquesta sèrie s’estrenarà a Digital Plus enguany mateix! O sigui que, Larsson-maníacs, estam d’enhorabona. Mentres els dolents de la història (pare i germà de n’Stieg, amb qui l’autor no tenia cap relació, ja que se va criar amb els seus padrins) no afluixin i puguem veure publicada la quarta entrega de la sèrie, disfrutarem un poc més de la Pippi Langstrum del segle XXI i el seu seriós (però promiscu) company d’aventures.

Vaja, no m’ha quedat una entrada tan curta com volia. En fi, és superior a jo, me pos a escriure i no me puc aturaaaaaaar…

Kurt Wallander

Primer de tot, he de dir que, sense cap dubte, l’especialista número 1 en l’escriptor suec Henning Mankell i en el seu inspector emblemàtic Kurt Wallander és en Benet (quan s’hagi llegit el llibre que avui li duc i el que sortirà ben aviat, ja haurà llegit tot el que s’ha publicat).

Dit això, i també diguent que no faré cap ressenya aquí (n’esper una de bona per part de l’especialista número 1), sí vull donar informació de la sèrie de 3 episodis de 90 minuts que la BBC ha emès, amb en Kenneth Branagh com a Kurt Wallander. Només deman que tengui un poc més de ritme que les adaptacions que va fer el d’altra banda bon actor suec Rolf Lassgard (Después de la boda, 2006, dir. Susanne Bier), per no parlar de la sèrie de pel.lícules interpretades pel “vellet” Krister Henriksson.

Idò bé, podeu trobar el tràiler de la sèrie al youtube:

D’altra banda, he de dir que la sèrie de la BBC ja té certs credencials ja que enguany ha guanyat 4 premis BAFTA (millor sèrie dramàtica, millor música, millor fotografia i millor disseny de producció), i en Branagh està nominat als Emmy.

Finalment, comentaré el fet que el diari anglès The Guardian ha inclòs la novel.la La falsa pista (1995, Ed. Tusquets, 2001) entre les 1000 novel.les negres que tothom hauria de llegir. Què n’opines, especialista número 1?

Aquí hi teniu la llista completa:

http://www.guardian.co.uk/books/2009/jan/18/1000-novels-crime-part-one

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: