Paolo Giordano. Negre i plata.

Hi ha vegades que es fa mal d’explicar el per què de seguir un determinat autor. En el cas de Paolo Giordano, quan l’acabo de llegir no sabria dir si aquella obra m’ha agradat del tot, però al mateix temps em quedo pensat i sempre hi ha alguna cosa que em fa creure que és un autor interessant i quan torna a publicar me’l torno a llegir. I així ha estat per tercera vegada.

Paolo Giordano, fisic teòric de formació, és va donar a conèixer amb La solitudine dei numeri primi (2008) ( La solitud dels nombres primers) que va guanyar el premi Strega d’Itàlia i va ser traduït a tot arreu amb un gran èxit de crítica i lectors, després el director italià Saverio Constanzo  el 2010 en va fer també una pel.lícula que no va resultar molt reeixida.

Quatre anys després publicà Il corpo umano (2012) El cos humà, de la qual teniu la ressenya en aquest mateix blog, novel.la en un escenari nou: les forces de pau -ocupació- de l’Afganistan, en aquest cas del contingent italià.  A la ressenya hi explicava que, malgrat l’escenari bèl·lic, el que hi importava realment eren els sentiments i les motivacions dels personatges, amb la qual cosa l’autor confirmava que el que li interessa és la cura en l’anàlisi de les relacions entre les persones de la qual es deriva la finesa en la descripció de les emocions i els sentiments de què parlàvem més amunt.
Alguna cosa semblant succeeix amb Il nero e l’argento (2014) Negre i plata (2015) a la versió catalana i, atenció, Como de la família, en castellà, aquesta vegada amb l’argument reduït a una vida quotidiana d’uns personatges quotidians.
Giovanni i Nora,una parella jove, físic teòric ell, ja sabeu com qui, contracten la senyora A, una dona vídua per a què els ajudi en les tasques diàries de la casa. La senyora arriba a fer-se imprescindible i més quan Nora queda embarassada i per prescripció mèdica ha de reposar uns mesos al llit. Llavors la senyora A cuidarà de Nora i quan neix el fill de la parella, tindrà cura també del nin i es convertirà en la seva tata estimada . Fins que un dia els telefona per dir-los que se n’ha cansat i que ja no hi anirà més.La novel.la comença amb la mort d’aquesta dona i tot quedarà explicat retrospectivament  en unes senzilles 128 pàgines.
O sigui que el llibre tracta de la relació de parella i de la fragilitat de les relacions humanes que es posaran de manifest amb l’abandó sobtat de la “domestica”, la senyora que havia esdevingut la organitzadora i la garantia del bon funcionament de la família. Quan aquella desapareix es posa en dubte més d’un aspecte d’aquesta relació familiar i de parella i els protagonistes s’hauran de demanar com continuar i com viure sense aquesta presència, que els havia permès anar fent sense haver-se de plantejar el funcionament de les seves vides.
Segons Giordano, aquest mínim argument té una base real en una experiència pròpia que el va afectar com per voler-ne fer una recreació literària.
Una novel.la intimista, doncs, de fils delicats, el títol de la qual fa esment al caràcter i a com es relacionen els dos protagonistes:
“Estava segur que la plata de Nora i el meu negre s’estaven mesclant lentament. M’equivocava. Depeníem de les nostres esperances, indissolubles un de l’altra.”
Aquest és més o manco el to de tota l’obra. el títol en castellà és molt més prosaic, com ja deveu haver intuït, Com de la família fa referència al paper de la senyora A i , segons el meu parer, banalitza i fa més petit el sentit del llibre.

Recoman el llibre a lectors pacients, que podran veure com Paolo Giordano ha refinat l’estil, la precisió en l’anàlisi de l’ànima humana, dels sentiments i les emocions davant diferents circumstàncies de la vida i dibuixa tres vides, quatre contant el petit, amb una sensibilitat i un detallisme no gens banals.

• Giordano, Paolo