Per xerrar de llibres i altres coses

Un divendres de fa ja quatre anys i mig, en Benet me comentava que feia pocs dies havia llegit la notícia de la mort d’un famós escriptor americà de novel.la negra, el nom del qual no recordava. Jo no en sabia res i vaig començar a dir-li noms d’autors que coneixia, però cap li sonava. En arribar a casa, l’omnipotent internet em va treure de dubtes, havíem perdut en Robert B. Parker (Springfield, Massachusetts, 1932-Cambridge, Massachusetts, 2010). És considerat un hereu de la terna de grans de la novel.la negra, Dashiell Hammett, Raymond Chandler i Ross Macdonald, no en va la seva tesi doctoral, llegida a la Universitat de Boston, versava sobre ells:

“The violent hero, wilderness heritage and urban reality: a study of the private eye in the novels of Dashiell Hammett, Raymond Chandler and Ross MacDonald”

Grans esriptors actuals com en Dennis Lehane, en Robert Crais i en Harlan Coben l’han citat com una influència important en la seva carrera, com un autor que va revitalitzar el gènere de detectius.

Autor de prop de 70 novel.les a més d’altres obres de no ficció i algun relat curt, en Parker és conegut principalment per la sèrie protagonitzada pel detectiu privat Spenser (40 novel.les, la darrera pòstuma), un perdiguer de la vella escola que recorda en alguns aspectes en Philip Marlowe, en Sam Spade o en Mike Hammer; sempre amb una gràcia a la boca (que treu de polleguera a tothom), és un expolicia i exboxejador que es manté en forma diàriament en un gimnàs, i que manté una relació més o menys estable amb una dona. Segons diuen, n’Spenser és com hauria estat en Marlowe si hagués viscut en una època més moderna.

L’altre personatge conegut d’en Parker és el de Jesse Stone (9 novel.les), un antic policia de Los Angeles que es va veure forçat a fugir a un petit poble de Nova Anglaterra, Paradise, d’on és el policia en cap.

N’Spenser va disposar d’una exitosa sèrie de 65 episodis i diverses TV movies, amb “l’home de Harrelson” Robert Urich fent de Spenser, mentres que en Jesse Stone ha disposat (només) d’una sèrie de TV movies (encara en marxa) protagonitzades p’en Tom “Magnum” Selleck.

Curiosament, un altre dels personatges d’en Parker, el de la detectiu Sunny Randall (6 novel.les i interacció amb la sèrie de Jesse Stone), va ser creat perquè na Helen Hunt li va demanar ja que volia un personatge per interpretar en una pel.lícula. El fet és que no es va arribar a fer mai cap pel.lícula amb aquest personatge, però la novel.la va agradar tant al seu editor que li va demanar que seguís escrivint-ne novel.les.

També és interessant comentar que en Robert B. Parker va ser l’encarregat d’acabar una novel.la d’en Raymond Chandler, Poodle Springs (pel.lícula de 1998, amb en James Caan com a Marlowe), i que va escriure Perchance to dream, la seqüela d’El somni etern.

Fins ara no havia llegit cap novel.la d’en Parker, però aquest estiu m’hi he posat. L’elegida ha estat Apuestas mortales (Mortal Stakes, 1975; RBA Serie Negra, 2014, 222 pàgs.), la tercera protagonitzada per n’Spenser, i totd’una veureu per què la vaig comprar.

Un directiu dels Boston Red Sox contracta el detectiu privat Spenser  perquè el seu pitcher estrella, en Marty Rabb, està baixant darrerament el seu rendiment en alguns partits, i volen investigar si darrera aquesta mala ratxa s’hi amaga algun aspecte fosc, com que el jugador es dediqui a les apostes clandestines i perdi els partits per guanyar diners, o qualque altra cosa il.legal. Per tal de poder dur a terme la investigació sense aixecar sospites, n’Spenser es fa passar, amb la connivència del directiu, per un escriptor que està preparant un llibre sobre el beisbol. Però la seva investigació atreurà tot tipus de delinqüents, i la cosa es complicarà quan aprofundeixi en la vida d’alguna persona molt vinculada a en Marty Rabb.

La veritat és que he disfrutat molt amb aquesta petita (en longitud) novel.la, el personatge de n’Spenser és brillant, amb unes sortides que et fan somriure contínuament. En fi, la recoman a qui vulgui llegir un clàssic sense perdre massa temps. Només una advertència: si no vos agrada el beisbol, vos costarà passar les primeres pàgines, plenes de referències al més gran esport d’equip (com a mínim, el que més m’agrada a mi); a més, per complicar un poc més la lectura, els termes beisbolístics estan expressats a la manera llatina; així, un Home Run és un jonrón, un outfielder és un jardinero, etc. Per no espantar la clientela, diré que això només són unes quantes pàgines, la resta és una (molt) bona novel.la (negra) de detectius, molt interessant i molt ben escrita. Per cert, ja n’estic llegint una altra, en aquest cas la primera de la sèrie, El manuscrito Godwulf; ja vos ne parlaré.

Anuncis

Comments on: "Apuestas mortales. Robert B. Parker" (2)

  1. M’he llegit les dues entrades de Parker, m’en record del dia que vam comentar que havia mort i no n’havíem sentt parlar mai. Veig que l’estiu està essent prolífic i que omples llacunes. Jo ja m’havia oblidat d’aquesta feta, però veig que tu ho recordaves.

    • Sí, la veritat és que me va afectar no haver sentit mai parlar d’un autor d’altra banda tan reconegut. Per això li he volgut retre un petit homenatge recordant el dia que me’n parlares.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: